El producte interior brut de l’Estat espanyol va tancar el tercer trimestre amb un creixement del 0,3%. Segons dades publicades aquest mateix divendres per l’Institut Nacional d’Estadística, l’expansió de l’economia espanyola va ser entre el juliol i el setembre dues dècimes més lenta que en el període anterior, quan va accelerar a un ritme del 0,5%. La comparativa interanual deixa un regust similar, amb un creixement alentit pel mal rendiment de diversos indicadors clau: en comparació amb el mateix trimestre del 2022, el PIB va fer un salt de l’1,8%, dues dècimes també per sota del registrat entre l’abril i el juny, quan es va elevar en dos punts. Tal com apunta l’INE, si bé el consum intern ha tornat a sostenir el mercat, la manca d’inversions i el retrocés del sector exterior -extremadament colpejat per l’alça de tipus d’interès- han estat clau per refredar l’economia.
AIxí, el consum de les llars ha estat clau per als resultats econòmics espanyols: les famílies de l’Estat han comprat productes durant el trimestre a un ritme un 1,4% més elevat que en els tres mesos anteriors; mentre que les administracions públiques han dedicat al consum final una despesa un 1,3% superior. La inversió i les exportacions són, però, les àncores d’un mercat espanyol que ja nota els efectes de les successives pujades de tipus d’interès. La formació bruta de capital fix ha patit una davallada substancial, d’un 0,6%. En un mercat de crèdit especialment tens, la inversió en habitatges i altres immobles ha rendit substancialment pitjor que la resta de sectors, amb una contracció del 2,5% si es compara amb el període comprès entre l’abril i el juny.
Per la seva banda, les exportacions -que tant a l’Estat com a Catalunya havien estat el gran motor del creixement d’ençà de la sortida de la pandèmia- no només perden força, sinó que s’estavellen. En comparació amb el trimestre anterior, segons les dades de l’INE, les vendes a l’exterior van retrocedir un 4,1%. Així, l’actuació de les empreses espanyoles en els mercats internacionals encadena dos trimestres consecutius a la baixa, després del batzac de tres punts percentuals registrat fins al juny. L’aportació al PIB de les importacions va baixar a un ritme menys intens, d’un 2,9% en termes intertrimestrals.
Sectors colpejats
Les males perspectives econòmiques per al final de l’any s’han concretat de formes diferents en els diversos sectors. El primari ha estat el que més ha retrocedit, amb una davallada del 4,3%, la més intensa amb certa diferència de tota l’estructura productiva; i encadena també dos trimestres baixistes. També ho fa la indústria, si bé amb un cert optimisme. El secundari espanyol va patir un refredament del 0,7% intertrimestral, mig punt inferior a la debacle del segon trimestre, quan el forat era de l’1,2%. La construcció, per la seva banda, trenca la tendència de quinze mesos a l’alça que havia sostingut des de principis del 2022 i ensopega per valor d’un 0,7%. Només els serveis, entre les grans branques econòmiques, respiren tranquils, amb un lleuger increment de l’activitat del 0,9% impulsat per les activitats financeres i per la indústria de la informació i les comunicacions.
