La Cambra de Comerç de Barcelona detecta un avenç cap a un model productiu català més “equilibrat“. El darrer informe de conjuntura econòmica de la corporació, de fet, millora les previsions de creixement prèvies per al 2025, que ja apunten a una alça del PIB del 2,7% -tres dècimes per sobre de les darreres estimacions-. El motor de l’expansió, però, ha sorprès els experts: lluny de l’alça que va suposar el sector exportador, especialment en els cursos immediatament posteriors a la pandèmia, Catalunya fonamentarà el seu falaguer 2025 sobre la inversió. “Sortint de la pandèmia, el comportament del capital ens preocupava una mica; però el 2024 tanca amb bones dades, i en endavant continuarà recuperant-se“, assegura el director del gabinet d’estudis de la Cambra, Joan Ramon Rovira. En un mal moment per a les apostes en capital a la Unió Europea, en què la majoria de països membres registren descensos substancials, durant els primers nou mesos de l’any sortint les empreses catalanes van augmentar la seva dedicació de capital a béns d’equipament i maquinària un 3,6%. De cara al 2025 la tendència es mantindria, i l’alça propera als quatre punts contrasta amb una clara contracció dels veïns comunitaris.
Les xifres inversores, a parer de Rovira, apunten a comportaments encara millors en els pròxims exercicis. “Si això es manté -sosté l’expert- hi haurà un canvi substancial a mitjà termini” en l’economia catalana; un que garanteix un major valor afegit que el que es podia trobar en un mercat més terciaritzat, amb menor pes de la manufactura i la indústria. La millor capacitat productiva del país comença a notar-se, a més, en les vendes internacionals: segons l’estudi de la corporació, fins i tot en un moment d’alentiment, les exportacions catalanes guanyen sostingudament en valor. Després d’un cicle inflacionista, en què els preus marcaven molt la facturació fora de les fronteres del país, les xifres comencen a normalitzar-se. Ara bé, la caiguda relativa del valor monetari del negoci global català és molt menys significativa que la de la resta de països de la UE -mentre que, a diferència de la resta, els volums van continuar a l’alça el 2024, amb un increment en tones de l’1,2%-. “Hi ha un augment del valor afegit per tona exportada, això és incontrovertible. Hi ha un canvi cap a un creixement més recolzat en la qualitat dels productes que no pas en la quantitat”, sosté l’economista, sobre el fonament de les dades de l’informe de conjuntura.
La millora industrial coincideix, a més, amb una normalització del turisme, que s’estabilitza després d’anys d’alces contundents a la sortida de la pandèmia. De fet, segons les dades de la mateixa cambra, la despesa dels turistes estrangers al país creix a un ritme més moderat que a l’estat espanyol, amb una major concentració de turistes d’alt poder adquisitiu. Una possible interpretació, a parer de Rovira, és la “composició” del mateix: “el turisme urbà que domina a Catalunya ha crescut menys que el de sol i platja, que domina més el mercat espanyol”. L’atractiu de Barcelona especialment ha millorat l’atracció de visitants nord-americans, els que més solen gastar per persona i dia. Amb aquesta regularització de l’activitat turística després de les escalades entre el 2022 i el 2023, guanyen cada cop més pes els sectors manufacturers i industrials, així com les noves tecnologies.
La innovació contra el Govern: “La música ens agrada”
En aquest sentit, la Cambra apunta a les bones estimacions que concentra el sector de les tecnologies de la informació i la comunicació del país, un “d’alt valor afegit”. De fet, és el que registra una millor productivitat del factor treball, amb una aportació al VAB per empleat superior fins i tot a la indústria tradicional. “Són sectors per fer palanca pel futur”, raona Rovira. Vista aquesta perspectiva, i malgrat que hi ha alces notables, el creixement “no és tan intens com ens agradaria”; sota el pes d’unes polítiques públiques que encara no responen a les necessitats de les companyies en àmbits des de la formació de talent a la inversió en recerca i desenvolupament. “Les polítiques públiques s’han de posar les piles, perquè la indústria no anirà ella sola”, alerta l’economista. Entre les propostes que posen sobre la taula des de la corporació, subratlla l’atracció de noves infraestructures tecnològiques, nous beneficis fiscals a l’R+D o una facilitació administrativa de les eines públiques: “de vegades acreditar la innovació per gaudir de beneficis fiscals és un via crucis per a les empreses”. Fora de la part estrictament econòmica, l’informe constata l’alerta de les companyies digitals del país pel que fa a la manca de nous professionals especialitzats. Barcelona atrau una important ràtio de treballadors internacionals -el 20% de les noves contractacions a la Informació i Comunicacions el 2024 són foranes, el doble que a Madrid-, però “no és suficient”. “Hauríem de ser capaços de generar prou professionals”, reclama Rovira.
Vistes aquestes mancances, la Cambra aprecia el pla econòmic presentat el passat divendres pel president de la Generalitat Salvador Illa. Ja llavors, però, el president de la corporació Josep Santacreu reclamava “més concreció” pel que fa a les xifres. En un sentit similar, el cap d’estudis reconeix que “la música va agradar, però cal esperar la lletra“. A més, reitera que moltes de les reclamacions que han plantejat s’escapen de l’àmbit competencial de la Generalitat -és el cas de les bonificacions a l’impost de societats per a l’activitat innovadora-. Per això, argumenta, “l’aproximació és urbi et orbi, cerca la convergència de tothom per arribar a un objectiu realment ambiciós”. “El Govern ha d’estimular l’activitat, però la feina conjunta ha d’estar alineada”, sentencia l’economista.
El perill Trump
Qualsevol previsió per al 2025 ve marcada, com recull el mateix informe, pels moviments comercials que pugui fer el president dels Estats Units, Donald Trump. Malgrat que en les darreres hores ha trobat una pau temporal amb el Mèxic i el Canadà, amb una suspensió d’un mes dels aranzels per negociar una posició conjunta, l’espasa encara penja sobre les economies europees. En aquest sentit, Catalunya gaudeix d’una exposició raonablement reduïda al mercat estatunidenc, en tant que només el 3,6% dels seus productes exportats acaben als EUA; si bé els riscos poden materialitzar-se en mercats secundaris. “Exportem molts béns intermedis a Alemanya o França que s’integren en productes que, al final, acaben als Estats Units”, comenta Rovira. Així, els efectes aniran “per barris”: algunes branques productives, com ara la perfumeria -molt pesant dins la potent indústria química del país- o la maquinària industrial estan més exposades que altres, amb prop del 10% de la seva quota de mercat internacional a la federació nord-americana. El cap d’estudis, però, crida a la calma, atès que “qualsevol previsió està viciada” per uns moviments polítics que encara no s’han concretat. En qualsevol cas, “si hi hagués una guerra aranzelària oberta, hi hauria una tendència recessionista” a una Unió Europea ja espletada, amb efectes inevitables sobre Catalunya. “Però això són futuribles”.
