La tensió comercial entre la Xina i els Estats Units segueix pujant de to. Aquest divendres, el Ministeri de Finances xinès ha anunciat un increment dels aranzels als productes nord-americans del 84% al 125%, en resposta directa a la darrera mesura impulsada pel president dels EUA, Donald Trump, que ahir va elevar els gravàmens a les importacions xineses fins al 145%. La mesura xinesa entrarà en vigor aquest dissabte 12 d’abril i suposa un nou capítol en la guerra comercial que ambdós països mantenen d’ençà que el republicà va tornar a la Casa Blanca.
L’enèsim intercanvi de represàlies comercials
La recent escalada de tensions comercials va començar aquest 2 d’abril, en l’anomenat Dia de l’Alliberament nord-americà, quan Trump va anunciar una bateria d’aranzels “recíprocs” contra mig món. Tot i que més tard el republicà va oferir una moratòria de 90 dies per aplicar els aranzels més elevats a la majoria de països amb els quals manté relacions comercials, Pequín no va formar part d’aquesta treva. El gegant asiàtic segueix sent el principal objectiu de la política aranzelària de l’administració nord-americana, i és, amb diferència, el país més exposat a l’augment de tarifes comercials. Aquestes inclouen un extra del 20% per la qüestió del tràfic de fentanil, substància clau en l’estratègia de Washington per pressionar el seu rival hegemònic.
La resposta xinesa ha estat immediata i contundent. El Ministeri de Finances xinès ha emès un comunicat on condemna les accions dels Estats Units, qualificant-les de “violació greu de les normes econòmiques internacionals” i acusant Washington de dur a terme pràctiques comercials “unilaterals, intimidatòries i coercitives”. Segons Pequín, l’hostilitat aranzelària de la Casa Blanca va en contra del sentit comú i del respecte a les lleis bàsiques de l’economia mundial. Amb l’enèsim intercanvi de represàlies, les dues potències reforcen les seves posicions en una confrontació comercial que sembla lluny d’acabar. Paral·lelament a la batalla aranzelària entre les dues principals economies mundials, les incerteses sobre una recessió global segueixen augmentant, generant inestabilitat en borses i mercats internacionals.
Sánchez s’ho mira des de Pequín
L’anunci de la resposta xinesa ha coincidit amb la visita del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a Pequín, on s’ha reunit amb Xi Jinping. Sánchez s’ha mostrat a favor d’un apropament entre Europa i el gegant asiàtic, fent cas omís de les recents declaracions del secretari del Tresor nord-americà, Scott Bessent, qui considerava que l’estratègia és “com tallar-se el coll”. “Espanya veu la Xina com a soci de la Unió Europea”, ha afirmat el president espanyol, qui ha rebut l’agraïment del seu homòleg xinés.
