La guerra comercial entre els Estats Units i la Xina es fa més profunda. En les seves darreres setmanes al càrrec, el president Joe Biden ha accelerat les sancions a companyies tecnològiques asiàtiques, un moviment que ja va implementar Donald Trump durant la seva presidència, atacant multinacionals del perfil de Huawei o Xiaomi. En aquesta ocasió, Pequín ha fet servir com a arma les seves reserves de materials clau per a una indústria estratègica: en un comunicat, el ministeri de comerç xinès ha anunciat la prohibició total de venda a empreses nord-americanes de materials clau per fabricar semiconductors, el fonament de la indústria dels microxips.
L’executiu de Xi Jinping bloquejarà, d’aquesta manera, l’exportació als EUA de “gal·li, germani, antimoni i materials superdurs”, i imposarà noves condicions més restrictives al mercat de grafit, tots ells materials essencials en el món de la microcomputació. Una indústria, la del microxip, que Joe Biden ha intentat impulsar durant la seva estada al Despatx Oval amb l’ambiciosa chips act, a la cerca d’una autonomia estratègica respecte de Taiwan i Corea del Sud de la que ara per ara no gaudeix. Un portaveu del ministeri de comerç xinès ha al·legat raons de “seguretat nacional”, si bé ha reconegut l’efecte de les noves sancions nord-americanes. L’administració Biden, denuncia, “està desestabilitzant les cadenes de producció d’indústries internacionals”.
El departament de comerç americà passa a l’atac
El passat dilluns, el registre federal dels Estats Units va registrar una nova onada de companyies subjectes a control d’exportacions de maquinària utilitzada en la fabricació de microxips; així com d’alguns productes finals. Moltes d’elles són xineses, si bé altres potències asiàtiques -Corea del Sud, Singapur o el Japó- també hi consten. L’administració defensa que es tracta d’una mesura en defensa dels “interessos en política exterior dels EUA”; en un moment en el qual els microprocessadors necessaris per implementar la intel·ligència artificial consten entre els béns més valuosos del món tecnològic. Amb aquest moviment, Biden aprofundeix la potencial guerra comercial amb la Xina, a l’espera dels moviments que pugui començar a fer el president electe Donald Trump a partir del 20 de gener, quan prengui possessió del seu nou càrrec. Entre les principals amenaces, una agressiva política aranzelària que podria arribar a imposicions del 60% a totes les importacions xineses, una mesura que amenaça l’equilibri comercial entre les principals potències del planeta.
