Negociacions dures i complicades a la Unió Europea per acordar una pròrroga de les exempcions aranzelàries, contingents i altres barreres comercials a les importacions procedents d’Ucraïna, que finalment s’han ampliat fins al mes de juny del 2025. Amb tot, Brussel·les ha suat per aconseguir un acord entre els 27, ja que països com França eren molt reticents i s’han hagut de fer diverses concessions per protegir el mercat comunitari de possibles disrupcions. Països com Polònia o Romania també han protestat pels avantatges que tenen productes ucraïnesos com el blat de moro.
Els estats membre han arribat a una solució de compromís que consisteix a ampliar les exempcions aranzelàries de manera general, però amb la creació d’un “fre d’emergència” per a productes “sensibles” com la carn d’aviram, els ous, el sucre, la civada, la sèmola o la mel, segons l’acord a què van arribar el Consell i el Parlament Europeu la setmana passada. El mecanisme permet aprovar mesures correctores de manera àgil i eficaç si l’entrada de productes ucraïnesos provoca pertorbacions significatives al mercat comunitari o en els mercats d’alguns estats membres.
Canvis en el període de referència per calmar França
L’objectiu és estabilitzar les importacions en el volum mitjà d’importació dels últims tres anys, de manera que si el flux de productes ucraïnesos supera el llindar marcat, automàticament s’activaran els aranzels per garantir que el volum d’importacions no sobrepassa “significativament” el marcat. Segons l’acord inicial, es mantenen les exempcions a canvi d’ampliar el període de càlcul del llindar, que fins ara es limitava als anys 2022 i 2023 —marcats per la guerra a Ucraïna— i s’ampliarà al segon semestre del 2021, tal com reclamava França, per oferir un retrat més acurat.
Fonts diplomàtiques franceses han celebrat l’acord i asseguren que la seva proposta d’ampliar el període de referència ha tingut un “gran suport”. Amb tot, des de París insisteixen que la llista de productes sensibles hauria d’incloure el blat i l’ordi. L’acord, que s’ha treballat entre els ambaixadors dels estats membre a la UE, haurà de ser ratificat tant pels governs com pel Parlament Europeu, ja que s’han introduït canvis significatius respecte al pactat a l’Eurocambra. Les negociacions hauran de ser “ràpides” perquè la pròrroga s’ha de poder activar abans del 6 de juny, data límit de l’acord actual.
