La Unió Europea va veure com el superàvit comercial de béns amb els Estats Units va créixer durant el 2024. Concretament, les dades publicades aquest dimarts a l’Eurostat, la diferència entre les exportacions i les importacions són de 198.000 milions d’euros, un 26% més que l’any anterior. En concret, la Unió Europea va exportar béns cap al país nord-americà per 531.600 milions d’euros, un 5,5% més respecte a l’any anterior, mentre la Unió va adquirir productes provinents dels Estats Units per valor de 333.400 milions d’euros, un 4% menys en la variació interanual.
Segons aquestes dades de l’Eurostat, els béns que més es van comercialitzar van ser els productes farmacèutics i medicinals, que van representar un 22,5% del total de les exportacions, en segon lloc, els automòbils van ser un 9,6% de les exportacions, seguit de la maquinària i equipament industrial (6,4%), la maquinària i les peces elèctriques (6%) i maquinària especialitzada per a indústries particulars (5%).
Per altra banda, les importacions més freqüents procedents dels Estats Units van ser els productes i materials vinculats al sector del petroli (16% del total que s’importa a la UE), béns farmacèutics (13,8%), maquinària i equipament generador d’energia (9,2%), gas (5,8%) i equipaments per al transport (5,5%).
L’amenaça dels aranzels per a 2025
Tot i aquestes bones dades pel que fa a les importacions i exportacions de la UE amb els Estats Units, és evident que els 27 trobaran en aquest any 2025 un escenari ben diferent pel que fa a les relacions amb el país que actualment lidera Trump. Des de la seva entrada al govern de la Casa Blanca, l’amenaça d’aplicació d’aranzels a Mèxic, Canadà, la Xina i la Unió Europea ha estat present.
En aquest sentit, el comissari de Comerç de la UE, Maros Sefcovic, va criticar aquest dilluns la “manca d’implicació” dels Estats Units a buscar un acord que permeti a la Unió Europea evitar els aranzels, tal com ha fet Trump amb altres països com Mèxic o Estats Units posposant l’entrada en vigor d’aquestes tarifes. Maros Sefcovic també va deixar clar que, igual que Washington mira pels seus interessos, “la Unió Europea farà igual” i per això “sempre protegirà les empreses, els treballadors i els consumidors europeus d’aranzels injustificables”.
Mirant més concretament el pla de Trump, el president dels EUA vol penalitzar les importacions de productes en línies que considera estratègiques per al país nord-americà com són l’automòbil, els semiconductors i el sector farmacèutic. Aquestes línies productives patiran un impost d’”al voltant del 25%”, que entraran en vigor aquest dimecres sobre totes les importacions nord-americanes d’acer i alumini; mentre que el 2 d’abril s’aplicaran “aranzels recíprocs” per igualar els gravàmens imposats per altres països”.
Els efectes en el sector agroalimentari català
La setmana anterior, Trump també anunciava impostos sobre les importacions agroalimentàries. “Als grans pagesos dels Estats Units: prepareu-vos per començar a fer molts productes agrícoles per vendre’ls A DINS del país. Els aranzels en els productes exteriors entraran en vigor el dia 2 d’abril. Gaudiu”, exclamava Trump en un post a la seva xarxa social Truth Social.
Les barreres al producte agrònom, com tota la resta d’aranzels sectorials, tindran un efecte que encara s’ha de calcular sobre l’economia catalana. El sector alimentari, cal recordar, és dels que més aporta en termes de facturació internacional a l’economia del Principat, amb 15.727 milions d’euros el 2024, el màxim de la sèrie històrica. Tot i que els EUA no són encara el gran mercat objectiu dels agricultors catalans les xifres no són gens negligibles. Segons l’agència catalana de promoció de les exportacions alimentàries, Prodeca, les vendes d’aliments catalans als Estats Units l’any passat van escalar fins als 558 milions d’euros, un 24,77% més que un any abans.
