La Unió Europea ha aprovat aquest dimecres gravar amb aranzels del 25%, en alguns casos un 10%, més d’un miler de productes dels Estats Units. Aquest ha estat el primer paquet de contramesures que s’ha aprovat des de la Comissió Europea com a resposta als gravàmens del 25% imposat pel president dels EUA, Donald Trump, a les importacions d’acer i alumini europeu, que va entrar en vigor el març. Hongria ha estat l’únic estat membre que ha votat en contra.
Així, el 15 d’abril començarà la primera onada d’aplicació d’aranzels, que aniran entrant en vigor gradualment. Així, es taxaran les importacions de productes dels Estats Units de tota mena: des d’ous, tabac, diamants, iots, roba, fins a calçat, fil dental, oli de palma o maquillatge. Tot i això, en el llistat aprovat no s’inclouen ni el bourbon ni el vi estatunidenc, ja que França i Itàlia ho van demanar davant. Aquests països van expressar les seves reticències a imposar gravàmens al whisky nord-americà per por que Trump pogués tirar endavant l’amenaça d’imposar aranzels del 200% al sector del vi i el cava europeus.
El paquet d’aranzels afectarà 21.000 milions d’euros, inferior als 26.000 proposats inicialment per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. La mesura s’aplicarà en dues parts: la primera onada serà el 15 d’abril quan es recuperaran aquells aranzels que es van aprovar el 2018 amb el primer mandat de Trump, i que van caure amb l’arribada de Biden. La segona part serà un mes després, el 15 de maig, quan la nova fase d’aranzels afectarà la llista de productes aprovada aquest dimecres.
Per últim, s’espera una tercera fase que entrarà en vigor l’1 de desembre per motius del calendari de collita, i que afectarà només la soja i les ametlles provinents del país nord-americà.
S’esperen més anuncis d’aranzels en les pròximes setmanes
A part d’aquestes mesures, que l’executiu europeu ha aplicat com a primera resposta als aranzels del 25% en acer i alumini, des de les institucions europees s’està preparant una segona onada de represàlies per respondre als aranzels generals del 20% que va anunciar Trump el dia 2 d’abril, o com ell l’anomena “el dia de l’alliberament”.
La Comissió Europea preveu presentar aquest segon paquet, del qual encara no ha transcendit cap detall, la setmana vinent i, segons fonts comunitàries, la intenció és que entri en vigor el maig si les converses amb Washington per frenar l’escalada no tiren endavant.
L’objectiu de Brussel·les és atacar els productes que puguin fer més mal a l’economia nord-americana sense arribar a perjudicar l’economia europea. Tanmateix, la llista de productes que la UE pot atacar té un límit i, per tant, no es descarta emprendre represàlies contra el sector serveis dels Estats Units. De fet, la mateixa presidenta Von der Leyen ha insistit diverses vegades que té “tots els instruments sobre la taula”.
Hongria, l’únic soci europeu que ha votat en contra
En la votació d’aquest dimecres, Hongria ha estat l’únic estat membre que s’ha posicionat en contra del paquet de contramesures impulsat per la Comissió Europea.
En missatge publicat a X, el ministre d’Afers Exteriors hongarès, Péter Szijjártó, ha justificat el sentit del vot de Budapest dient que les contramesures de Brussel·les contribuiran a una “escalada” de les tensions comercials que “no són la resposta”. “L’única solució són les negociacions i no les represàlies”, ha dit el dirigent hongarès, tot afegint que les mesures de la Comissió Europea derivaran en “un augment de preus” que acabarà provocant “més danys a l’economia i als ciutadans europeus”.
Tot i que la UE ha respost de manera ferma i s’espera que continuï aplicant mesures que poden afectar el comerç amb els EUA, des de l’executiu europeu s’ha recordat que tenen “voluntat de trobar una solució negociada amb els Estats Units”: “Les contramesures poden suspendre’s en qualsevol moment si els Estats Units acorden negociar una solució justa i equilibrada.”
