El president dels Estats Units, Donald Trump, continua la seva guerra particular contra la Reserva Federal. El mandatari ha trigat menys d’un mes a recuperar les batalles amb el president del regulador monetari estatunidenc, Jerome Powell, amb qui ja va mantenir una relació d’allò més tensa en la seva primera estada a la Casa Blanca. En una publicació a la seva xarxa social, Truth Social, Trump ha exigit a Powell que rebaixi els tipus d’interès en línia amb l’entrada en vigor dels aranzels a països rivals i productes estratègics, com ara el ferro o l’acer. “Els tipus d’interès haurien de ser rebaixats, cosa que aniria del bracet amb els nous aranzels”, ha exclamat. Amb el seu habitual to histriònic, ha puntuat la publicació amb un Let’s rock and roll, America.
Entre el 2016 i el 2020, en el seu primer mandat com a president dels EUA, Trump ja va sostenir un duel amb Powell, malgrat que aquest va accedir al càrrec per proposta de la seva administració. Les primeres fronteres econòmiques que va imposar llavors la Casa Blanca, entre altres tensions de preus, van provocar una sostinguda alça de la inflació que va provocar enduriments de les condicions de préstec per part de la Fed. Ja llavors, el cabdill republicà va flirtejar amb la idea de fer fora el president de la Reserva, si bé finalment va acabar mantenint-lo al càrrec. Preguntat per la continuïtat de Powell després d’haver guanyat les eleccions del passat novembre, el llavors president electe va deixar entreveure l’animadversió que manté cap a l’economista. “El mantindré al càrrec si fa bé la seva feina”, va declarar Trump en una compareixença de premsa.
Dubtes monetaris
Ara per ara, val a dir, la Reserva Federal no està recorrent el camí regulador que preferiria Donald Trump. En les seves darreres reunions, els governadors monetaris estatunidencs han decidit congelar els tipus d’interès, a l’espera de possibles repunts de la inflació provocats, en la seva majoria, per les polítiques comercials proteccionistes de l’administració entrant. Després de tres rebaixes consecutives durant la segona meitat del 2024, la ràtio de préstecs en dòlars es manté en el 4,25% des de principis del mes de desembre.
Les fluctuacions de la cistella de la compra, val a dir, els hi han donat la raó: segons les darreres dades de l’agència estadística del govern nord-americà, la inflació hauria repuntat a finals del gener en cinc dècimes, fins al 3%; mentre que la subjacent -aquella que exclou els elements més volàtils de l’equació, els aliments frescos i l’energia- s’ha elevat fins al 3,3%, quatre dècimes més que a finals d’any. Tant la llum com el menjar van protagonitzar pujades de variada intensitat en els 30 dies passats, amb un 1% i un 2,5% de pujada respectivament. Amb aquest panorama inflacionista, tot apunta que els banquers centrals dels 50 estats, sota el paraigua de Powell, sostindran la seva postura actual i es mantindran a l’espera un mes més abans d’endinsar-se en noves baixades de tipus. Amb això, el president de la Reserva continua el seu enfrontament amb la Casa Blanca. Tot i això, l’institut emissor raona que els riscos econòmics estan “equilibrats”, atenent que, a diferència del BCE, els nord-americans funcionen sota el mandat dual de mantenir la inflació en l’objectiu del 2% i tenir cura de la salut del mercat laboral.
