Els moviments aranzelaris que ha estat impulsant el president dels Estats Units, Donald Trump, han capgirat durant aquestes últimes setmanes el comerç mundial, però també ha tingut greus afectacions en l’economia estatunidenca. Tot i que al principi Trump va començar traient ferro a les caigudes constants que es veien en les borses de Wall Street, el president de la Casa Blanca ha acabat reculant i ha anunciat un ajornament de 90 dies dels aranzels per a aquells països que no havien “contraatacat” als EUA amb més imposicions. Les caigudes constants de les companyies estatunidenques més importants no haurien estat prou raó per impulsar la pausa aranzelària, però la pressa d’alguns inversors en vendre els bons de l’estat dels EUA sí que hauria fet veure un canvi en l’economia estatal que no ha acabat d’agradar Trump. Mentre aquesta desfeta es va aguantant als EUA, a l’altre costat del Pacífic la Xina reforça les seves mesures contra els nord-americans per imposar-se en aquesta guerra comercial.
En altres situacions de pèrdues a borsa que s’han vist els Estats Units, els inversors venien les seves accions per concentrar-se de ple en invertir en bons de l’estat, un actiu de més confiança. Però aquest no ha estat el cas de la desfeta econòmica actual, ja que amb les últimes caigudes de borses, els inversors han començat a vendre les seves parts del tresor de l’estat. Aquest últim moviment, segurament no previst per Trump, va fer augmentar la ràtio d’interès per al retorn d’aquests bons fins al 4,5% -quan dos dies abans es trobava al 4%-, incrementant així els costos financers del govern estatunidenc.
Tot i que les borses són “més nervioses”, tal com apunta el cap d’equity de Trea Capital i professor del Màster de Mercats financers de la UPF-BSM, Xavier Brun, els bons dels EUA són dels llocs més ferms. Trump va voler relativitzar, assegurant que la gent estava “inquieta” quan li preguntaven per què era el que havia provocat aquesta decisió. Segons el professor del Departament d’Economia i Empresa de la UPF i investigador sènior del CREI, Giacomo Ponzetto, “tot i que Trump vulgui projectar una imatge de força i de tenir-ho tot controlat, ell també s’adona que quan el mercat de deute públic comença a moure’s és un problema”. A més, Ponzetto afegeix que “les baixades de les borses les pot assumir, tots sabem que Trump està molt fixat amb el deute públic”.
La incertesa de les vendes dels bons
Aquesta preocupació latent de Trump del deute que continua tenint els Estats Units, segurament derivada de ser un home de negocis més preocupat pel compte de resultats que no pas un polític que ha tingut una carrera gestionant països, ha provocat accions tan disruptives com els acomiadaments massius de treballadors federals com a una de les mesures del DOGE, el Departament del Govern en Eficiència, sota les ordres d’Elon Musk. Aquesta fixació del deute també s’ha portat a atacar el dèficit comercial que els Estats Units manté amb diversos països, començant per la imposició d’aranzels.
En l’anunci de Trump dels aranzels, l’anomenat “dia de l’alliberament”, precisament criticava els “desequilibris comercials” que han fet molt de mal a la “base industrial” dels Estats Units. Tot i que aquest era un dels objectius principals dels aranzels, a part de guanyar poder negociador, se’n desprenia poca planificació i una acció massa generalitzada per realment potenciar indústries claus. De fet, quan Trump va anunciar l’ajornament dels aranzels, el representant de comerç del govern dels EUA, Jamieson Greer, s’assabentava en directe de la decisió del president just quan es trobava en una sessió del Congrés dels Estats Units per defensar la imposició d’aranzels. Ara, quinze dies després de l’aplicació d’aranzels generals, l’administració dels Estats Units ha obert una investigació als sectors farmacèutics i dels semiconductors per estudiar la imposició de futurs aranzels sobre les importacions al país i determinar “els efectes sobre la seguretat nacional” de l’entrada de productes procedents de l’estranger per plantejar futures accions.
Aquesta retirada ha donat a Trump un poder negociador en una guerra aranzelària creada per ell mateix. “Ens estan llepant el cul. Estan desesperats per arribar a un acord”. Segons Trump, més de 70 països han volgut negociar amb el seu govern. A més, en les últimes hores Trump també va retirar els aranzels en alguns productes tecnològics xinesos, amb qui manté unes taxes d’un 145% en altres béns. “Veient la cronologia dels fets, queda clar que Trump ha intentat fer un joc de negociació; però ha jugat massa fort tenint en compte la geopolítica mundial”, afirma Xavier Brun. Tot i aquesta aturada de 90 dies per negociar, Brun creu que ha “lapidat la confiança” dels altres països: “les relacions internacionals no es basen en amenaces, sinó en confiança i reciprocitat, però ell ha tirat pel recte”, afegeix.
La confiança del mercat global per negociar
A més, Brun considera que en tres mesos no es pot negociar amb tothom. “Els acords bilaterals amb 50 països no es firmen en 90 dies”, afegeix Brun. Tot i això, la Unió Europea ha apostat des del primer dia per la negociació, i va congelar els aranzels que s’havien aprovat com a “contramesura” durant el mateix període de temps per poder arribar a un acord comercial amb Trump.
Des de la Xina, però, han decidit anar per un camí diferent del de la negociació, i s’han enfrontat comercialment amb els EUA donant com a resultat una escalada d’aranzels. Actualment, els EUA imposen uns aranzels del 145% sobre els productes de la Xina, mentre el país asiàtic va respondre amb uns aranzels del 125% als nord-americans. En un moviment d’aquestes recàrregues, de la desena que n’ha fet en les últimes setmanes, semblava que Trump decidia excloure els ordinadors, els telèfons mòbils, els xips informàtics, els semiconductors, els panells solars i les targetes de memòria de la llista de productes xinesos als quals s’apliquen els nous aranzels que van entrar en vigor a principis d’abril. Després, però, va tornar a rectificar i va assegurar que l’última tongada d’aranzels, que afectarà els semiconductors i productes tecnològics que els utilitzen, entrarà en vigor en un “futur molt pròxim”, deixant entreveure algunes excepcions però sense concretar més.
La Xina no segueix la via de la negociació
La Xina ha continuat pel dret en els enfrontaments econòmics i també ha ordenat a les aerolínies xineses que cancel·lin les compres d’avions de Boeing, un dels productes que el país asiàtic compra als EUA. Per altra banda, els Estats Units tenen més dependència de consum amb la Xina. “És la fàbrica d’Amèrica”, indica Xavier Brun. De fet, tot i les amenaces d’aquests aranzels, les exportacions xineses cap al món van créixer un 6,9% interanual durant el primer trimestre d’aquest any, disparant-se un 13,5% al març quan les empreses van avançar les comandes abans que Trump capgirés el comerç mundial. En aquest sentit, Brun afirma que els Estats Units estan “en declivi” de l’hegemonia mundial del comerç i per això batallen amb la Xina. Ponzetto assegura que aquesta política per dependre menys de la Xina l’ha impulsat Trump des del primer mandat, “i amb un estil diferent Biden va continuar-la”, explica. “Tot i que la decisió dels aranzels no té molt de sentit econòmic pels EUA, els polítics nord-americans pensen molt en la competència estratègica amb la Xina, i per tant té cert sentit polític”, explica Ponzetto.
Tot i això, Ponzetto assegura que aquestes mesures no ajudaran a promoure la indústria estatunidenca. “Hi ha productes que la Xina pot produir i altres països com els EUA no. A més, no es poden impulsar certes mesures amb un mercat tan inestable”, explica. “Ningú als Estats Units ara mateix està pensant a construir de zero una fàbrica, perquè per a fer això has de tenir un entorn polític estable que et doni seguretat, i no és el que es troba”, afegeix Ponzetto. En un mercat tan marcat per les recents pèrdues en borsa i la urgència dels inversors de vendre els seus bons, la inversió i l’impuls econòmic es troba lluny del camí estatunidenc que vol liderar Trump. A més, en menys de 90 dies els aranzels tornaran a trobar-se a l’ordre del dia, segons Brun “probablement provocant més nerviosisme al mercat i noves caigudes en borsa”.
