Els primers sis mesos de l’administració Trump no estan deixant els resultats compromesos. Malgrat els ingressos ingents que han generat els aranzels per al tresor de Washington -uns 100.000 milions des de l’abril, lluny dels 600.000 milions que projectaven els assessors del president-, tant l’ocupació com el PIB han fet un pas enrere després d’anys de bones notícies. El mercat alerta que el programa de la Casa Blanca ha destapat una “debilitat subjacent” en el sistema econòmic del país, amb una baixada intensa del consum intern a causa d’un descens del poder adquisitiu dels ciutadans. A més, en un entorn de tipus d’interès elevats, els sectors que fonamenten el negoci en el crèdit pateixen la càrrega de la lluita contra la inflació, que en altres indrets -a la UE o al Canadà- ja s’ha enretirat. Enfront d’aquest atzucac autoinfligit, el Despatx Oval ha pres la decisió de matar el missatger: lluny de corregir el full de ruta d’acord amb les demandes del teixit empresarial, Trump ha activat una purga política de les agències econòmiques federals per situar-hi actors favorables al seu programa. Els primers dos camps de batalla han estat la Reserva Federal, amb la polèmica batalla amb la governadora Lisa Cook, i l’Agència d’Estadístiques Laborals, que ha quedat escapçada amb l’acomiadament de la directora general, Erika McEntarfer.
El de McEntarfer ha estat el moviment més flagrant de Trump en el seu redisseny de la jerarquia econòmica de l’administració. La dirigent va ser defenestrada només un any i mig del seu nomenament -va ser proposada per l’expresident Joe Biden el gener del 2024-. El motiu: l’atur no havia baixat tant com el president esperava. El passat juliol, segons les dades del Bureau, l’economia nord-americana va crear 73.000 llocs de treball, uns 40.000 per sota de les estimacions del mercat. També va revisar a la baixa les xifres del segon trimestre de l’any, eliminant uns 258.000 nous llocs de feina que no havien estat comptabilitzats correctament per les agències estatals. Tot plegat va suposar una sacsejada per al mercat laboral, que apunta a un important deteriorament de la salut econòmica del país. La Casa Blanca, però, va negar la major. En un missatge a la seva xarxa social, Truth Social, Trump va acusar la directora de l’institut estadístic de “FALSEJAR les dades per fer que els Republicans quedin malament, i jo quedi malament“. “L’economia està DISPARADA en la meva administració”, exclamava el mandatari.
Les xifres d’ocupació, val a dir, han estat una arma política per als rivals de Trump: sense anar més lluny, el president de la Reserva Federal, Jerome Powell, es va afanyar a fer mà de l’alentiment del mercat de treball per justificar la seva postura amb els tipus d’interès, tot alertant que les mesures implementades pel president estaven creant un “estrany equilibri” que amenaça el conjunt de l’economia del país. Vista aquesta derrota, el president va anunciar l’acomiadament immediat de McEntarfer, que “serà reemplaçada per algú molt més competent i qualificat”.
Enmig de la polèmica, els principals noms del Partit Demòcrata al Congrés van passar a l’atac contra Trump. El senador per Oregon Ron Wyden va constatar que el president és “tou, dèbil i té por”; mentre que l’anterior cap de l’agència federal, William Beach -nomenat per Obama- ha alertat que les decisions dels Republicans estan creant un “precedent perillós” en el tracte de l’agència, i “n’amenaça la missió estadística”. El gir autoritari, però, també li ha creat enemics dins el seu propi partit. La senadora republicana per Ohio, Cynthia Lummis, va reblar que les males notícies laborals “no són el problema del director d’estadístiques“. “Si el president fa fora un alt càrrec perquè no li agraden les xifres que publica, encara que siguin correctes, tenim un problema”, alertava. També el representant conservador de Carolina del Nord, Thom Tillis, i el de Kentucky, l’ultraliberal Rand Paul, van saltar al coll de Trump després de l’acomiadament. “Serà impossible que les estadístiques no siguin polititzades”, lamentava Paul. Val a dir que tots tres senadors comptaven entre el grup de dissidents que es van mobilitzar a la cambra alta per aturar la legislació fiscal estrella del govern, la Big Beautiful Bill; si bé van canviar el seu vot en l’últim moment.
De marbres i hipoteques: la guerra amb la Fed
El darrer capítol de les purgues trumpistes a l’estructura econòmica del govern federal ha arribat amb l’acomiadament de la governadora de la Reserva Federal Lisa D. Cook. El president s’ha agafat una acusació de “frau hipotecari” contra la dirigent monetària: presumptament, Cook hauria facilitat dades falses per accedir a dos préstecs, un a Michigan i un altre a Geòrgia; declarant en ambdós casos que les hipoteques anirien dirigides a adquirir una residència habitual. L’acusació va anar a càrrec del director de l’agència federal de finançament de l’habitatge, Bill Pulte, un nom a l’alça en la branca més ideològica del Partit Republicà. L’avís, val a dir, s’ha quedat en una carta i algunes publicacions a xarxes socials, i no ha transcendit cap denúncia oficial a respecte. Cook ha acceptat la batalla proposada per l’administració, i portarà Trump als tribunals.
L’oposició ha llegit aquest nou conflicte com un atac indirecte al president de la Reserva Federal, Jerome Powell, a qui Trump fa mesos que intenta acomiadar -sense èxit-. Cal recordar que la jurisprudència del Tribunal Suprem del país impedeix que el president faci fora cap alt càrrec de les agències federals sense una “causa justificada”. En el cas de Cook, s’ha buscat l’acusació de frau hipotecari. En el de Powell, Trump va buscar indicis de corrupció en les obres de renovació dels dos edificis de la seu de la Reserva Federal. El Despatx Oval va acusar els governadors d’haver aprovat unes obres de més de 3.000 milions de dòlars, una xifra “excessiva” per a una intervenció “innecessària”. Aquesta quantitat, com es va revelar posteriorment, estava inflada: havien afegit la inversió per construir el tercer edifici de la Reserva, una operació que es va encetar i completar durant la primera administració Trump, entre el 2016 i el 2019, d’acord amb les exigències del mateix mandatari.
Les purgues s’estenen al món militar
La mà de Trump també ha remogut la jerarquia militar del país. El passat divendres es va conèixer que el Secretari de Defensa, l’extertulià de la Fox Pegte Hegseth, havia ordenat -sota el comandament del president- expulsar el cap de la intel·ligència del Pentàgon, el tinent general Jeffrey Kruse, així com dos col·laboradors. Com en el cas de McEntarfer, Kruse va ser foragitat per fer presentar un informe que contradeia l’optimisme excessiu de l’administració. En aquest cas, un document que revelava que els bombardeigs sobre instal·lacions nuclears de l’Iran del passat mes de juny no van ser tan efectius com volia fer creure la Casa Blanca. Trump, llavors, va assegurar que l’exèrcit havia “eliminat permanentment” tot el programa atòmic del govern de Teheran; mentre que els informes oficials rebaixaven el batzac a “uns mesos”.
La praxi del president va ser la mateixa que en la polèmica per les estadístiques laborals. Abans d’anunciar l’acomiadament, va publicar un post a Truth Social acusant el Pentàgon de publicar fake news, i titllant els mitjans que se’n van fer ressò -el New York Times, principalment- d'”escòria”.
