La promesa del president dels Estats Units, Donald Trump, d’empetitir l’administració i evitar intervenir en el sector privat ha quedat, set mesos després del seu retorn al Despatx Oval, en no res. El deute de l’administració federal del país ha arribat a límits inaudits, amb un forat als comptes de 37 bilions de dòlars; mentre una munió de think tanks conservadors alerten de la ferida fiscal que deixarà la Big Beautiful Bill, la norma estrella del primer any de mandat trumpista. El Centre per a un Pressupost Federal Responsable, per exemple, augura que la nova llei -amb retallades fiscals intenses i un augment de despesa agressiu en la indústria militar- dispararà el deute fins al 124% del PIB; comptabilitzant-hi el decreixement que, a parer seu, es derivarà dels aranzels. Aquesta tendència, que l’ha valgut trencar definitivament relacions amb el que havia estat el seu aliat fins abans de l’estiu, Elon Musk, es trasllada ara a les relacions amb les indústries estratègiques. En concret, amb la dels microxips, que el president veu com una arma llancívola per imposar-se en la batalla per l’hegemonia global que manté amb la Xina. Des d’un xantatge obert a les productores de xips de memòria per obrir els seus mercats fins a un abordatge del capital de l’única foundry que opera al país, la Casa Blanca ha irromput en el món de la microcomputació, i pot canviar la forma en què es produeix al país.
L’administració Trump, val a dir, no és la primera a veure els avenços de la Xina en la recerca en microcomputació com una amenaça. L’expresident Joe Biden va encetar les restriccions a la venda de processadors estatunidencs a les empreses xineses. De fet, la pressió a les fabricants AMD i Nvidia de les darreres setmanes es fonamenta en una normativa aprovada per Biden, que Trump ha endurit al voltant de les dues grans empreses de la indústria. L’extorsió ha arribat al punt que ha forçat les tecnològiques a firmar un acord històric: hauran de pagar al govern el 15% de la seva facturació a la Xina per poder continuar venent els seus models.
Cal recordar que Nvidia -ara per ara, l’empresa més valuosa del món, amb una cotització de més de 4 bilions de dòlars- va haver de modificar els seus productes per mantenir el contacte amb els compradors asiàtics; amb el desenvolupament dels actuals xips H20. L’ofensiva trumpista ha arribat enmig del desenvolupament del seu nou producte, els xips B30A, que haurien de multiplicar la capacitat de les tecnològiques xineses per llançar productes d’intel·ligència artificial. El Departament de Comerç, dirigit per una de les veus més militants de l’administració, el milionari Howard Lutnick, encara no s’hi ha pronunciat; però les noves exigències de Trump suggereixen que hi ha reticències importants amb el fet que els avenços tècnics arribin amb llibertat al seu competidor.
Terreny pedregós amb Xi
Les llicències de pagament per continuar venent a la Xina han despertat desconfiances a banda i banda del Pacífic. Els aliats conservadors de Trump, que encara veuen la Xina com un enemic furibund, han condemnat la iniciativa del president, a qui acusen de “incentivar que la tecnologia estratègica arribi a la Xina per millorar les seves capacitats en intel·ligència artificial”. “Els controls d’exportacions són una barrera necessària per protegir la nostra seguretat nacional”, va declarar poc després de l’acord el congressista republicà John Moolenaar, president del comitè parlamentari per a les relacions amb la Xina. Els crítics consideren que el president ha entrat en un camí pedregós, perquè obre la porta a què qualsevol empresa estratègica accedeixi a mercats exteriors sense restriccions a canvi d’una porció dels seus beneficis. Nvidia i AMD hauran d’abonar un 15% dels guanys, és cert; però els seus marges al gegant asiàtic superen el 50%.
Ara bé, les companyies afectades també han hagut de gestionar una crisi de reputació entre les tecnològiques xineses, després que l’administració tecnològica del govern de Xi Jinping avisés els seus baluards industrials que “no es pot confiar” en certs models de microxips, especialment els produïts per Nvidia. Els oficials xinesos han començat una campanya de pressió pública perquè firmes de la talla de Tencent, Bytedance (TikTok) o Baidu “comencin a comprar la maquinària a proveïdors locals”; especialment per a aquelles operacions compartides amb el sector públic.
Intel: de la batalla a la irrupció al capital
Per sobre de les relacions amb Nvidia i AMD, Trump també ha buscat la batalla amb l’única de les tres grans foundries -les fabricants dels microxips bàsics- que opera al país: Intel. El president va buscar el cos a cos amb la companyia després del nomenament del flamant CEO de la companyia, Lip-Bu Tan, un executiu taiwanès amb una llarga carrera en la indústria. A parer del president i els seus aliats, Tan és un perfil “altament conflictiu”, pels seus vincles amb diversos operadors tecnològics xinesos. L’executiu ha participat com a inversor en “centenars d’empreses xineses”, segons va confirmar l’agència Reuters el passat mes d’abril. La batalla ha arribat en un moment de marcada debilitat per a Intel. L’empresa, en caiguda lliure des de fa diversos exercicis per la seva incapacitat de competir amb els altres dos grans jugadors del seu sector -TSMC i Samsung- ha hagut de fer fora uns 20.000 treballadors només el 2025, una cinquena part de la seva plantilla global. Tan, que va accedir al despatx el passat mes de febrer, és el perfil triat per reviscolar la històrica fabricant; però la batussa amb la Casa Blanca està alentint el projecte.
Com en altres ocasions, Trump ha sostingut una postura erràtica respecte de Tan. En un primer moment, el president va exigir la seva destitució immediata, al·legant aquests “conflictes d’interessos” amb empreses xineses. Després d’una reunió entre les parts a la Casa Blanca, el president va oferir un gir de 180 graus, i va reconèixer la carrera del CEO com “una història d’èxit”. “Tan i els membres del meu govern passaran temps junts, i em portaran suggeriments durant la setmana” per revifar la indústria tecnològica del país, va anunciar en un post a la xarxa social Truth Social. Poques hores després, es va poder entendre el canvi de parer del mandatari: la Casa Blanca busca la manera d’irrompre al capital d’Intel. I de fer-ho, a més, sense haver d’entomar cap despesa extraordinària. La intenció de Trump és redefinir unes subvencions a la companyia entregades per l’administració Biden en el marc de la CHIPS and Science act, el paquet legal que l’anterior president va llançar com a resposta als trencs de la cadena de subministrament després de la pandèmia. Lutnick, de fet, ho va dir en obert en una entrevista a la CNBC: “hem d’aconseguir accions a canvi dels nostres diners. Tindrem una participació en el capital, en comptes de, simplement, regalar subvencions”. La intenció, així, és capgirar prop de 8.000 milions de dòlars per assolir un 10% de les accions de la firma. En l’àmbit de la tecnologia -i no és l’únic- Trump ha agafat una pàgina, o un grapat, del llibre de Pedro Sánchez.
