El president dels Estats Units Donald Trump continua avançant la seva agenda proteccionista. La Casa Blanca ha anunciat l’entrada en vigor de nous aranzels sectorials a partir del mes d’abril, en la línia amb els que ja ha posat en marxa a la indústria metal·liera. En aquest cas, Trump pretén penalitzar les importacions de productes de línies que considera estratègiques: l’automòbil, els semiconductors i el sector farmacèutic. El pla de la nova administraió nord-americana assegura que les compres internacionals d’aquestes línies productives patiran un impost d'”al voltant de 25%“; si bé matissen que en els casos de la farmàcia i els microxips el muntant “pujarà substancialment durant el transcurs de l’any”.
El milionari novaiorquès pretén fer servir, de nou, el proteccionisme comercial com a eina de negociació política. Segons ha declarat ell mateix, de fet, deixa dos mesos de marge als mercats afectats perquè les empreses traslladin la seva producció a territori estatunidenc. “Quan arriben als Estats Units i tenen la fàbrica aquí, no hi ha aranzels”, recorda el mandatari, a la cerca de noves inversions de companyies clau del món automobilístic, farmacèutic o de la computació.
En el cas dels fabricants de cotxes i altres vehicles a motor, Trump cerca revifar la malmesa indústria local, abans una de les més potents del planeta, davant la cada cop més aferrissada competència xinesa; en un sentit similar a les imposicions que ja va posar sobre la taula la Unió Europea respecte dels elèctrics asiàtics, si bé a escala global. El nou moviment aranzelari del president pot acabar afectant, de retruc, un dels socis comercials amb els quals ha cremat ponts recentment, com és el Canadà. Cal recordar que moltes de les empreses del sud del país formen part de la cadena de valor de l’automòbil, en estreta relació amb les operadores de l’estat de Michigan, que concentra plantes de firmes tan rellevants com Ford o General Motors.
Microxips: enmig de l’alerta d’Intel
El moviment de Trump per gravar les importacions de semiconductors arriba pocs dies després que es conegués el possible trencament de la històrica foundry nord-americana Intel, una de les tres fabricants de microxips a gran escala que existeix al planeta. Segons va publicar el passat diumenge el Wall Street Journal, la multinacional estatunidenca Broadcom estaria interessada a adquirir el negoci de disseny de microxips d’Intel; mentre que la taiwanesa TSMC, la principal manufacturera del sector, cercaria fer-se amb les seves fàbriques. Amb aquest moviment, la companyia asiàtia evitaria les imposicions trumpistes, atès que podria tirar endavant les seves iniciatives productives en sòl nord-americà.
Per la seva banda, les imposicions als productes farmacèutics consten entre les que podrien afectar l’ecosistema empresarial català. Val a dir que la quota de mercat dels Estats Units en les vendes foranes de les empreses del Principat no és massa elevada -volta el 3%, segons la Cambra de Comerç de Barcelona; en línia amb la mitjana global, que se situa al 3,6%-. Ara bé, el muntant total és significatiu: segons un estudi de la corporació de dret públic, la facturació als EUA del teixit farmacèutic català va superar l’any 2023 els 234 milions d’euros.
Nou encarregat de comerç
En paral·lel a la nova imposició aranzelària, el president ha aconseguit també el sí del Senat al seu nou secretari de Comerç, el banquer Howard Lutnick. Lutnick, fins ara conseller delegat de la financera Cantor Fitzgerald, va ser un dels grans donants de Trump tant en les eleccions del 2020 com en les del 2024. La victòria a la cambra alta, val a dir, ha estat ajustada; i l’administració només ha aconseguit el vot dels seus, amb 51 senadors a favor i 49 en contra. En línia amb la política comercial de Trump, el nou dirigent s’ha marcat com a objectiu “recuperar les cadenes de subministrament i fabricació estatunidenques”; fent servir la política comercial com a eina per “obligar altres països a respectar Washington”.
