El president dels Estats Units Donald Trump aconsegueix els seus primers objectius polítics gràcies a l’amenaça dels aranzels. Segons ha anunciat en un missatge a la seva xarxa social, Truth Social, la Casa Blanca congela durant un mes la imposició de barreres comercials amb Mèxic després d’haver aconseguit el compromís de la presidenta del país, Claudia Sheinbaum, d’enviar 10.000 soldats a la frontera per evitar “l’entrada de fentanil i migrants il·legals” als EUA. Els dos governs eviten per la mínima, amb aquesta moratòria, la primera batalla de la guerra comercial, en tant que les tarifes hagueren entrat en vigor el pròxim dimarts. Amb la decisió de Trump, Washington i Ciutat de Mèxic es donen 30 dies per tancar un acord que elimini de forma definitiva l’amenaça aranzelària del cabdill republicà.
La conversa entre ambdós mandataris, segons ha declarat Sheinbaum, ha revelat un “respecte cap a la nació i la sobirania” mexicana per part de Trump; que s’ha mostrat “preocupat” amb el dèficit comercial que mantenen els dos mercats, molt favorable als mexicans. En aquest sentit, el Despatx Oval ha confirmat “negociacions encapçalades pel secretari d’Estat, Marco Rubio, amb representants d’alt nivell” del govern mexicà. L’oferta del president estatunidenc reconeix algunes de les demandes de la mandatària mexicana. Per exemple, s’ha compromès a treballar per “aturar el tràfic d’armes d’alt poder” a la frontera, un dels objectius de la mateixa Sheinbaum.
Benvinguda als mercats
La borsa nord-americana obria la seva sessió d’aquest dilluns amb fortes caigudes a l’espera d’uns aranzels que poden sortir especialment cars per a la població nord-americana. Segons el think tank liberal Tax Foundation, les fronteres comercials trumpistes poden costar la federació el 0,4% del seu producte interior brut. Sobre aquesta amenaça, l’índex Dow Jones perdia un 0,35%, mentre que l’S&P perdia set dècimes. El Nasdaq, la llista de capitals tecnològics, s’enfonsava un 1% en una mala setmana després dels avenços xinesos en solucions d’IA. Després de l’acord entre mandataris, però, i segons ha confirmat el mitjà nord-americà ABC, els valors “recuperaran algunes de les seves pèrdues, especialment davant la nova porta oberta de Trump a negociar amb els seus fins ara socis comercials
Trudeau, l’altra cara de la moneda
La cerca d’una solució pactada amb Mèxic contrasta amb la reacció del Canadà, que ha doblat les hostilitats poc abans de l’entrada en vigor de les tarifes universals del 25% anunciades per Trump. El primer ministre canadenc, Justin Trudeau, ha anunciat la imposició d’un altre impost del 25% per a les importacions provinents dels Estats Units. L’impacte de les imposicions d’Ottawa serà d’uns 155.000 milions de dòlars, si bé el govern ha deixat 21 dies de marge a les empreses locals per “buscar alternatives” sense el cost afegit del nou impost al comerç transfronterer. El primer ministre ha estat especialment crític amb l’estratègia trumpista, que “posa en risc els llocs de feina” dels estatunidencs. En les seves declaracions públiques, ha recordat la llista de materials crítics que les companyies dels EUA provinents de mercats forans, “com ara el níquel, la potassa, l’urani, l’acer i l’alumini”.
L’OPEP ignora Trump
La Casa Blanca tampoc no ha aconseguit imposar la seva agenda sobre els principals productors de petroli internacionals. D’ençà de la campanya electoral, Trump exigeix l’Organització de Països Exportadors de Petroli que capgiri la seva estratègia de retallades productives per garantir una rebaixa del preu del cru. En la darrera reunió del comitè ministerial de seguiment conjunt, l’òrgan col·legiat que estableix l’estratègia de l’OPEP, els membres -liderats per Rússia i l’Aràbia Saudita- han decidit mantenir el seu full de ruta com a mínim fins al mes de març. El moviment allarga dos mesos més l’estratègia que van encetar el novembre del 2023 per mantenir elevat el cost del petroli. La decisió, asseguren, “ha assegurat l’estabilitat del mercat petrolier”, que amenaçava de refredar-se amb l’augment de l’oferta nord-americana. Per a Trump, l’abaratiment del petroli podria aconseguir que “la guerra entre Rússia i Ucraïna acabés immediatament”; i permetria executar una política econòmica -i, especialment, monetària- molt més expansiva.
