Trump no aconsegueix cap treva en la guerra comercial que ell mateix va començar. El president dels Estats Units es dona “tres o quatre setmanes” per tancar els primers acords aranzelaris amb els socis “que han mostrat interès”. Enmig de la pausa de 90 dies per a les tarifes duaneres, el mandatari no ha concretat cap contacte; si bé es coneixen converses infructuoses entre Washington i alguns dels seus principals socis comercials, com ara el Japó, l’Índia, Corea del Sud o Austràlia. En declaracions a la revista Time, Trump ha assegurat que durant el mes de maig es tancaran diverses enteses comercials, i fins i tot ha desvelat contactes amb la Xina, l’únic país que encara pateix els aranzels nord-americans. Xi Jinping, ha assegurat Trump, “ha trucat, i no crec que sigui un senyal de debilitat”. En resposta, les autoritats de Pequín han negat qualsevol contacte amb el Despatx Oval. El ministre d’Exteriors del govern xinès, Guo Jiakun, ha defensat que la política internacional del seu executiu és “consistent i clara”, i, ara per ara, no contempla cap aproximació als EUA.
En les hores posteriors al passat 2 d’Abril -batejat pel trumpisme com a Dia de l’Alliberament– el mandatari va assegurar que “un munt de governs” s’havien posat en contacte amb la Casa Blanca per intentar alleujar els impostos a les compres internacionals, sense concretar cap conversa. Més de tres setmanes després, cap dels acords “favorables” promesos per l’administració Trump ha tirat endavant. Diversos socis comercials, de fet, s’han queixat de la inconsistència de les propostes de Washington. Un alt funcionari japonès declarava recentment al New York Post que les secretaries del Tresor i de Comerç dels EUA “no paren de canviar les condicions” de les ofertes que hi traslladen.
Malgrat la incertesa, Trump ha defensat l’estratègia aranzelària. Segons ha declarat en la mateixa entrevista, els Estats Units estarien “rebent milers i milers de milions de dòlars d’altres països que mai havíem rebut”. Tot i les sentències falagueres del president, l’empresariat del país encara pateix pels efectes del tancament comercial. Especialment, les companyies del sector de la gran distribució, que ja treballen amb escenaris de desproveïment d’alguns productes -com el cafè o algunes fruites, que no es poden produir a territori nord-americà-.
Algunes concessions xineses
Malgrat la severa postura política de Pequín, el ministeri de Comerç xinès ha obert una petita escletxa d’esperança per als Estats Units. Segons ha informat el departament que dirigeix Wang Wentao, l’executiu manté contactes amb empreses estratègiques del país per identificar productes “crítics”. Els ítems d’aquesta llista estarien exemptes de l’impost del 125% que, actualment, la Xina imposa als EUA com a resposta a les tarifes de Washington, que, en alguns casos, superen el 240%. Els mercats consideren aquest moviment com un indici de la disposició xinesa a desescalar el conflicte, però la inversió encara no hi confia. De fet, els darrers futurs dels principals índexs borsaris de Nova York mostraven una caiguda lleugera, d’entre dues i quatre dècimes, sacsejats per la manca de certeses en la relació entre les dues principals potències del planeta.
Cada cop més lluny del Canadà
El Canadà i Mèxic van ser les dues primeres víctimes de l’embat aranzelari de Trump. Les relacions entre Washington i els veïns del nord s’han anat fent més agres d’ençà de les amenaces de la Casa Blanca a compte de les entrades de droga per la frontera. Amb el relleu de Justin Trudeau al capdavant del govern canadenc, els contactes han estat encara menys falaguers. De fet, el primer ministre Mark Carney ha revelat aquest mateix divendres que el llogater de la Casa Blanca hi va arribar a proposar integrar el país als Estats Units, i convertir-lo en “l’Estat 51”. “El president diu moltes coses”, satiritzava Carney en un recent acte de campanya; que ha recordat a Trump que qualsevol conversa es produirà “entre nacions sobiranes”. Cal recordar que el gran nord té una cita amb les urnes el pròxim dilluns 28 d’abril per triar el successor definitiu de Trudeau. A partir de llavors, ha avançat Carney, “començaran les negociacions”.
