Donald Trump ha llançat una guerra comercial oberta contra el món. El programa aranzelari del president dels Estats Units, sense un objectiu gaire definit més enllà de servir com a estratègia negociadora per a tot, ha entrat en vigor aquesta matinada amb amenaces comercials a socis i enemics, sense distinció. El Dia de l’alliberament ha aixecat fronteres econòmiques del 20% entre els EUA i Europa, i del 34% amb la Xina. Addicionalment, els productes japonesos que entrin al país hauran d’abonar un 25% de més, la mateixa taxa que pagarà Corea del Sud. Taiwan s’eleva per sobre del 32%, mentre que altres països amb relacions comercials menys intenses amb la federació, com la majoria de nord-americans o del sud-est asiàtic, carregaran amb un 10%. Segons Trump i els seus ajudants, les xifres han sortit d’un càlcul raonablement simple: Washington gravarà les importacions de cada país amb “la meitat del que ens graven ells a nosaltres”. Ara bé, observant la distribució de taxes, apareix una tendència que res té a veure amb la política aranzelària: com més important és la relació comercial amb un país o regió, més elevada és la tarifa.
Així ho han detectat diversos experts i analistes estatunidencs, que han començat a observar les relacions entre les xifres absolutes d’exportacions i importacions i la taxa que Trump ha imposat sobre cada soci comercial. Entre ells, el fundador de la consultora Eurasia Group, Ian Bremmer. Les conclusions del ràpid estudi, com demostra a les seves xarxes socials, l’han deixat bocabadat. “Això és increïblement estúpid”, etziba Bremmer al seu compte d’X. La fórmula per imposar els aranzels recíprocs de Trump no té, de fet, res a veure amb els aranzels. “Per això la columna de les imposicions als EUA semblava falsa!”, postil·la l’analista.
L’ardit de Trump
La fórmula que ha fet servir l’equip de la Casa Blanca per mirar d’enfonsar a favor seu el comerç mundial és molt més senzilla que qualsevol política aranzelària. Només té dues variables, en termes generals: la xifra total d’importacions d’un país o regió i la balança comercial favorable amb els EUA -és a dir, la diferència entre importacions i exportacions del mateix territori-. L’expert de l’Eurasia Group posa l’exemple de la Unió Europea: els 27 tenen 235.000 milions de balanç comercial favorable amb els EUA, per una xifra d’exportacions cap al país de 605.800 milions. 235 és el 39% de 605,8 -el 38,78%, de fet-. Exactament la xifra que l’administració Trump assegura que Brussel·les imposa als seus productes. La meitat d’això, el 20% que pretén establir com a aranzel recíproc. Un altre exemple, l’Índia. 45.700 milions de balanç comercial favorable sobre unes exportacions de 87.400 milions. La fórmula trumpista dona una ràtio del 52%, exactament la que mostra la gràfica ensenyada pel president la passada mitjanit, que justifica un aranzel recíproc del 26%.
Crida l’atenció, a més, que tants països imposin, segons el discurs oficial de la Casa Blanca, uns aranzels del 10% als productes nord-americans. Són, majoritàriament, mercats petits, amb els quals el comerç no és tan habitual com amb els socis principals. Els analistes han trobat una coincidència clara entre tots ells: la seva relació mercantil amb els EUA és negativa -és a dir, els Estats Units exporten productes cap al seu mercat per més valor que els que importen-. En aquest cas, la trampa de Washington és encara més simple: com que la fórmula que s’ha aplicat no dona un resultat satisfactori, hi apliquen una tarifa plana aranzelària. Així, països com el Brasil, l’Argentina, Nova Zelanda, Sud-àfrica o l’Equador, tots ells importadors nets dels EUA, pagaran un 10% perquè no hi ha una altra xifra a la qual referir-se.
L’administració ho nega parcialment
El periodista James Surowiecki, autor a la revista The Atlantic, ha estat un dels primers a exposar la malifeta de l’administració, amb les mateixes impressions que els seus col·legues. “Com, en nom de Déu, ha firmat aquest pla (el secretari del tresor) Scott Bresser?”, s’ha qüestionat. Davant la revelació, alguns oficials del govern de Trump han saltat a desmentir Surowiecki i la resta d’analistes. El secretari adjunt de premsa i comunicació de la Casa Blanca, Kush Desai, ha publicat, de fet, la fórmula bàsica per la qual han establert les xifres aranzelàries definitives. I se li ha girat a la contra. Malgrat que l’informe esmenta els efectes dels aranzels sobre les exportacions nord-americanes, el càlcul recollit al document governamental és exactament el que han exposat els seus crítics, amb l’única diferència que la xifra d’importacions totals queda modulada per l’elasticitat de les importacions i l’efecte estimat de les tarifes sobre la compra i venda internacional.
