L’imaginari col·lectiu dicta que la República Dominicana és una de les perles de Carib per anar a passar-hi unes vacances. Ara bé, és molt més que un macroressort vacacional, especialment per als empresaris. El principal motiu d’aquest atractiu és la seva posició geogràfica que permet al país ser un dels punts de nexe entre les Antilles, Amèrica central i del Nord i Europa, que la converteix en un gran nexe logístic amb grans aeroports i ports de mercaderies molt dinàmics que pot representar una interessant oportunitat per a moltes empreses catalanes.
Tot i això, no es pot negar que el principal tractor de l’economia del país, amb un pes d’aproximadament el 25% del PIB un valor absolut d’uns 1.000 milions de dòlars anuals, és tot allò relacionat amb el turisme. Aquest sector, per la qual cosa és mundialment conegut el país, possibilita que l’economia creixi un 5% anual i que el PIB per càpita sigui el sisè més elevat de tota Llatinoamèrica. Aquest gran desenvolupament, segons afirmen Josep Maria Gomes, des de la Cambra de Barcelona, i el delegat d’ACCIÓ a Centreamèrica, Antoni Pujol, és deu al fet que en els últims anys hi ha una gran estabilitat econòmica i política al país que, juntament amb una política eminentment business friendly, s’acaba traduint en seguretat jurídica per a les empreses que hi volen invertir.
Aquest tipus de polítiques han maximitzat les inversions estrangeres fins a màxims històrics. Un bon exemple d’això, explica Gomes, és la llei Confotur que busca regular i fomentar les inversions immobiliàries i turístiques a l’illa, que ha aconseguit que un 17% de la inversió al país sigui immobiliària. De fet, des de l’aprovació de la norma en qüestió, l’estat ha acumulat una inversió estrangera de 27.000 milions de dòlars.
Quins sectors són els més atractius?
Més enllà del turisme i el sector immobiliari, però, hi ha més sectors econòmics que realment representen oportunitats per al teixit empresarial català, la majoria d’ells indirectament relacionats amb aquest fort atractiu que té el país. El primer de tots és tot allò que té a veure amb la construcció d’infraestructures. Segons explica Pujol, els nuclis urbans -Santo Domingo i Santiago- juntament amb la zona d’Alta Gracia ja han arribat al punt crític per començar a fer importants inversions en la matèria, com per exemple línies de tren, ferrocarril o metro, i la infraestructura de sanejament d’aigües també està pendent gràcies a aquest potent procés d’urbanització que està vivint el país. En aquest punt, les empreses catalanes, explica Pujol, podrien jugar un important paper com a consultors o inclús com a intermediaris. Alhora, cal esmentar que el país vol ampliar l’àrea turística cap al nord de l’illa, un fet que necessàriament implica la construcció de noves infraestructures, comenta Pujol.
Continuant amb aquells sectors emparentats amb el turisme, tots aquests ressorts que disposa l’illa necessiten una sèrie de serveis que Catalunya disposa, com tot el material necessari per al seu funcionament, com per exemple aliments o equipament per a la llar o possibles contractes per al disseny d’interiors. Alhora Pujol també explica que el sector horeca i gurmet, amb una forta presència a Catalunya, també podria trobar en el mercat dominicà un punt d’interès.
La transició verda, un mercat important
Més enllà de tot el relacionat indirectament amb el turisme, Gomes també explica que el sector energètic està començant a ser important al país i està fent una aposta decidida per les renovables, ja que actualment depèn exclusivament de països exportadors de gas i petroli, cosa que els fa molt sensibles a pujades i baixes del preu. Actualment, l’11% de la inversió estrangera que rep el país va destinada a la infraestructura energètica i Pujol detalla que diversos grans operadors ja estan presents al país, el que pot portar al fet que diverses empreses més petites puguin decidir explorar aquest mercat perquè “encara hi ha espai per entrar i diversificar el negoci”.
Indústria i zones franques atractives
Per últim, en les últimes dècades, i gràcies a ser un important nexe logístic el país també ha desenvolupat un fort sector industrial gràcies a l’establiment de diverses Zones Franques arreu del territori. Aquests parcs industrials estan, sobretot, centrats en l’assemblatge de productes intermedis, cosmètics i productes farmacèutics i dispositius mèdics. La majoria d’aquests productes estan destinats, majoritàriament, a la reexportació cap a països tercers.
