El relaxament del control de les ajudes estatals a la Unió Europea ha obert un conflicte entre estats membres. Un grup de vuit països ha enviat una carta de protesta a la Comissió Europea per avisar que algunes empreses aprofiten el relaxament d’aquest marc de les ajudes estatals per col·locar les seves inversions productives en països concrets i alerten que hi ha un risc real de fragmentació del mercat únic. El document està signat per Estònia, Finlàndia, Irlanda, Letònia, Polònia, Portugal, República Txeca i Suècia i reclama a l’executiu comunitari que surti elegit a les pròximes eleccions “una renovació d’aquestes polítiques que reconegui que la igualtat de condicions és la base d’una economia sana, competitiva i productiva”.
Els països signants recorden que un “marc i control estricte de les ajudes estatals ha sigut la pedra angular de la política de competència de la UE, destinada a preservar la integritat del mercat únic” i insisteixen que aquest de continuar sent el “principi” que regeixi les relacions a dins del bloc comunitari. Així mateix, defensen que les empreses “han de competir en el mercat basant-se en la seva oferta i excel·lència, no en la quantitat d’ajuda rebuda” i afirmen que estan preocupats perquè el “relaxament de les normes sobre les ajudes estatals pot desencadenar en una cursa de subvencions no només a escala mundial, sinó també entre estats membre”, una situació que podria causar “pertorbacions en el mercat únic i posar en perill l’estabilitat fiscal”.
Fi progressiu a les ajudes d’estat per igualar ofertes de tercers
Per això veuen “important” que el relaxament de les normes sobre les ajudes estatals “no es converteixin en un nou paradigma normatiu” i reclamen a la Comissió Europea que busqui noves maneres mobilitzar inversió privada. El primer pas per tornar a la normalitat és l’eliminació progressiva del marc temporal de crisi, en especial de la clàusula que permet utilitzar les ajudes d’estat per igualar una oferta d’inversió de tercers països per evitar fugues d’empreses, ja que l’objectiu de la mesura és influir en les empreses perquè decideixin quedar-se al país que els dona l’ajuda.
