La Justícia britànica torna a dictaminar en contra d’Espanya. En aquesta ocasió, el Tribunal d’Apel·lació del Regne Unit ha desestimat un recurs d’apel·lació de l’Estat, confirmant així que ha de pagar un total de 101 milions d’euros a Infrastructure Services Luxembourg i Energia Termosolar per no haver pagat les primes corresponents per inversions en energies renovables. Per altra banda, cal apuntar que Espanya està intentant no pagar aquesta quantitat des de l’any 2019, quan va ordenar dictaminar la indemnització a les empreses demandants “pels danys causats arran dels canvis retroactius que va sofrir el règim de primes i incentius concedits a les energies renovables” dins del Tractat de la Carta de l’Energia (TCE). Aquest cas és un dels més de 25 que han estat dirimits en els tribunals internacionals d’arbitratge i que han resultat en el reconeixement d’indemnitzacions per valor de 1.560 milions d’euros, xifra a la qual cal sumar prop de 325 milions d’euros de sobrecostos judicials o financers.
En la seva apel·lació, Espanya va argumentar que el laude arbitral havia de ser anul·lat per raons d’immunitat sobirana, secundant-se en decisions del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que sostenen que l’arbitratge entre estats membres de la UE sota el TCE és incompatible amb el dret de la Unió. No obstant això, el Tribunal d’Apel·lació del Regne Unit rebutja aquesta argumentació, citant decisions prèvies, i reafirma que els laudes emesos sota el sistema del Centre Internacional d’Arranjament de Diferències Relatives a Inversions (CIADI) són vinculants i han de ser reconeguts i executats pels països vinculats a aquest tractat d’arbitratge.
Aquesta sentència reforça el compromís del Regne Unit amb el compliment de les obligacions internacionals derivades del Conveni del CIADI, que estableix un marc legal per a la resolució de disputes entre inversors estrangers i estats. El dictamen, de fet, confirma la responsabilitat d’Espanya a l’hora d’assumir el pagament de la compensació i confirma l’execució de la sentència a través de l’embargament de béns, que es poden practicar excepte en el cas d’actius subjectes a protecció especial per immunitat sobirana.
A part, aquesta nova decisió critica que “els arguments presentats per Espanya conviden a desviar-nos del significat ordinari de les paraules utilitzades en la Convenció i a subvertir en lloc d’aplicar el seu objecte i propòsit”. D’aquesta manera, els tribunals de les illes deixen clar que els intents d’Espanya per qüestionar la validesa del laude arbitral no tenen fonament legal.
A tot això cal recordar que no és el primer embargament del Regne Unit a Espanya. Fa només pocs mesos un altre tribunal del Regne Unit va autoritzar “de manera cautelar l’embargament del dret d’usdefruit d’AENA sobre l’aeroport de Luton. En aquell cas el tribunal va autoritzar el moviment davant l’impagament de 300 milions que l’Estat espanyol li deu a la companyia NextEra.
Tot indica que no serà l’últim embargament
La llista de les diferents empreses afectades per la retirada retroactiva de les primes renovables per part de l’estat espanyol inclou gegants del sector, per la qual cosa tot fa pensar que aquest no serà l’últim embargament que patirà Espanya. De fet, ja hi ha diversos tribunals d’arreu del món que han dictaminat en contra de l’Estat, com ara als Estats Units, Austràlia, Bèlgica i el Regne Unit. A més, a Bèlgica ja ha autoritzat la congelació de diferents actius financers i immobiliaris espanyols així com ho ha fet la britànica. Concretament, ja s’han embargat tres edificis radicats a Londres -entre ells, la seu de l’Institut Cervantes i una seu de la Generalitat-, quatre comptes bancaris, el dret de cobrament de la indemnització per la catàstrofe del Prestige o els pagaments mensuals d’Eurocontrol a Enaire.
