Els ministres d’Energia i Clima de la UE han acordat finalment la reforma del mercat elèctric de la Unió. La reunió dels 27, celebrada a Luxemburg aquest mateix dimarts, ha servit per desencallar els suports de França i els seus aliats, el gran obstacle per a la negociació continental en els darrers mesos. Hongria ha mantingut, però, la seva oposició, i ha evitat la unanimitat en una decisió que, segons fonts de la Comissió Europea, activa algunes de les palanques més difícils de consensuar del debat energètic europeu. D’aquesta manera, l’òrgan, liderat per la ministra de Transició Ecològica del govern espanyol Teresa Ribera durant la presidència de torn espanyola, ha aconseguit apropar les posicions alemanya i francesa, després de més d’un any d’enfrontaments per la supervivència de les centrals nuclears –una infraestructura clau al sistema energètic gal que la resta del continent posa en sever dubte–.
La decisió confirma així l’optimisme que Ribera havia mostrat durant les darreres jornades, després d’una reunió d’ambaixadors el passat divendres en què es va constatar un “important suport” dels països membres a les noves propostes del Consell. Els 27, doncs, han deixat passar fins a sis propostes de reforma per diverses oposicions internes. Finalment, però, els ministres d’energia no han aconseguit la unanimitat a què aspirava la presidència espanyola –si bé aquesta no era necessària, en tant que la decisió d’aquest dimarts es podia refrendar amb una majoria qualificada que s’ha assolit amb el suport de França i els seus aliats, entre els que constaven Polònia, Bulgària o la República Txeca; així com la mateixa Hongria, que finalment ha mantingut la negativa–. Amb aquesta reforma, el Consell pretén impulsar la transició energètica cap a les renovables, per apartar progressivament la generació fòssil; així com la instauració dels contractes a llarg termini per limitar la volatilitat que el mercat elèctric ha patit en ells darrers dos anys.
Concessions a la nuclear
Si bé les primeres propostes de reforma del mercat energètic sostenien una posició sòlida contra l’allargament de la vida de les nuclears, l’oposició de França i vuit socis europeus més va forçar la presidència espanyola del Consell a oferir certes concessions als generadors d’energia nuclear; entre les quals destaquen mesures per mantenir a mitjà termini les instal·lacions ja existents, que passarien a formar part d’un sistema de fixació de preus. La mesura, així, permetria als estats membre flexibilitat en la definició del seu mix energètic a canvi de controls de competència que evitin distorsions en el mercat. Pocs dies després, el bloc nuclear va fer pública una contraproposta més agressiva, que eliminava els controls proposats per l’Estat espanyol i els seus aliats.
La proposta final permetrà definitivament el control comunitari sobre les instal·lacions ja existents que s’afegeixin a les noves concessions europees -bàsicament, la fiscalització de possibles distorsions de mercat que produeixin les millores a les renovables-. S’aplicarà un nou format de contractes bidireccionals pel qual el comprador i el venedor -estats i generadores- acorden contractes a llarg termini, i serà el sector privat l’encarregat de cobrir les oscil·lacions de preus. D’aquesta manera, s’eviten les distorsions i els desequilibris en el cost de l’electricitat que els consumidors han patit en els darrers anys. Els coneguts com contractes de diferència, segons els membres, proporcionen “previsibilitat i certesa” als usuaris. Els ingressos extraordinaris que el sector públic acumularà amb aquests acords es dedicarien a la millora de la infraestructura i l’optimització del consum per part dels clients finals.
Celebració conjunta
En una primera reacció a la sortida de la reunió del Consell, Ribera ha agraït el “gairabé unànime” recolzament per part de les principals potències econòmiques comunitàries. Altres autoritats s’han afegit a la celebració: la comissària europea Kadri Simson ha subratllat la “predictibilitat” que el nou acord ofereix al mercat elèctric europeu. La reforma, assegura la dirigent estoniana, ofereix “majors beneficis” als consumidors europeus. “És un gran pas endavant per als 27”, ha declarat.
