Primer gest del president dels Estats Units, Donald Trump, amb la Xina després d’acordar una treva comercial de 90 dies amb el gegant asiàtic. Segons ha informat la Casa Blanca, Trump ha ordenat rebaixar del 120% al 54% els aranzels als paquets petits importats de la Xina a partir de dimecres. Es tracta d’una excepció “de mínims” que afecta les importacions per valor inferior als 800 dòlars, amb una tarifa plana mínima de 100 dòlars. Abans de l’inici de la guerra comercial, companyies xineses de comerç electrònic com Shein, Temu o Alibaba aprofitaven un buit legal per exportar als Estats Units sense pagar aranzels. A l’abril, l’administració Trump va anunciar que imposaria aranzels del 120% a aquesta mena de paquets, que l’any 2024 va tocar sostre amb 1.400 milions d’enviaments processats pel servei de Duanes i Protecció Fronterera (CBP, en les seves sigles en anglès).
Després d’un cap de setmana de negociacions intenses a Ginebra (Suïssa), les delegacions dels Estats Units i la Xina van acordar una pausa de tres mesos en la guerra comercial que enfronta les dues superpotències. La mesura estrella de l’acord era la suspensió dels aranzels recíprocs implementats pels dos governs durant les primeres setmanes d’estira-i-arronsa, que passaran del 145% al 30% en el cas de les importacions xineses als EUA i del 125% al 10% en el de les compres de productes estatunidencs que es facin des de la Xina. El president dels EUA, Donald Trump, assegurava aquest dilluns que confia poder parlar amb el seu homòleg xinès, Xi Jinping, “a finals de setmana” després que les dues administracions hagin aconseguit rebaixar les tensions provocades pel frenesí aranzelari del govern estatunidenc.
Confusió per la política erràtica dels Estats Units
La decisió de Trump de rebaixar els aranzels als paquets petits que arriben de la Xina és l’última d’un seguit d’anuncis, desmentiments, matisos i canvis que han provocat el caos en el comerç mundial. Trump ja va suprimir les exempcions als enviaments de paquets petits —més coneguda com a exempció de minimis— en imposar un aranzel addicional del 10% a les seves importacions, una tarifa que després augmentaria fins al 20%. Però la rapidesa en l’execució de la mesura va enganxar a contrapeu les duanes del país, que es van declarar incapaces de processar els enviaments amb les noves normes i van obligar Trump a fer marxa enrere. Va ser la primera mostra que les astracanades del polèmic magnat no tenen una fàcil translació a la realitat i requereixen temps per preparar la maquinària burocràtica que dona seguretat jurídica al comerç internacional.
La guerra comercial de Trump contra el món va començar a finals de gener, quan va posar el primer peu a la Casa Blanca. Llavors va anunciar aranzels del 25% a Mèxic i el Canadà, per obligar-los a canviar la seva política migratòria i reforçar la lluita antidroga, i del 10% a la Xina per no fer prou en la lluita contra el fentanil. Dies després va obrir un nou front amb Colòmbia després d’una disputa per la deportació de migrants des dels EUA. A principis de febrer va fer la primera reculada i va posar en pausa els aranzels a Mèxic i el Canadà mentre amenaçava la Unió Europea. Després van arribar els aranzels sectorials, com a les importacions d’acer, d’alumini o d’automòbils, mentre preparava el seu pla per imposar aranzels universals. A l’abril Trump va complir la seva amenaça i va aplicar un aranzel universal del 10% a tot el món i en molts casos superior al 20%.
La Xina, que no s’ha deixat intimidar en cap moment, també va començar la seva escalada aranzelària i va acabar imposant aranzels del 125% als productes estatunidencs, mentre que Trump responia apujant-los al 145%. Després de moltes pressions internes i externes, Trump ha suspès els aranzels més alts a la Unió Europea i la Xina i només manté les tarifes generals del 10% i les sectorials del 25% a l’acer, l’alumini i els cotxes.
