El capital tecnològic ha estat central per a la segona campanya presidencial exitosa de Donald Trump als Estats Units. L’home més ric del planeta, el propietari d’X (antic Twitter), Tesla i Space X Elon Musk, hauria invertit més de 130 milions de dòlars en l’elecció del president electe i els seus aliats al Senat i la Cambra de Representants. Segons informacions publicades pel New York Times, una vintena de milionaris tech haurien dedicat més de 300 milions de dòlars a la victòria republicana; i el cap visible del Silicon Valley reaccionari, el cofundador i ex-CEO de PayPal Peter Thiel, és un aliat històric del company de Trump a la butlleta, el futur vicepresident i senador per Ohio JD Vance. Tot i això, una de les mesures estrella del programa conservador xoca de cara amb l’agenda d’aquests magnats: els aranzels d’entre el 10 i el 20% a totes les importacions als Estats Units, que escalarien al 60% en el cas de la Xina. El mateix Musk, de fet, es va declarar “sorprès” d’aquesta promesa. Segons la patronal comercial NRF, les tarifes generarien una despesa addicional de 78.000 milions d’euros als consumidors; mentre que l’organització d’anàlisi fiscal The Tax Foundation recorda que en la primera era Trump, els aranzels van afectar el moviment de 380.000 milions en productes forans. El programa per al 2025 podria arribar a erosionar el PIB en prop d’un 2%, segons la mateixa entitat; un batzac que es concretaria amb especial intensitat al món de l’alta tecnologia. En quatre anys que haurien de ser marcadament business friendly, doncs, la nova “guerra comercial” genera dubtes entre els experts.
Els mercats, però, es mantenen a l’espera. Vista l’oposició a les polítiques comercials de Trump per part dels seus principals valedors, les borses “encara no han passat a preus els aranzels”, declara a aquest mitjà l’analista Manuel Pinto. “A curt termini encara hi ha volatilitat positiva”, assegura. De fet, el Nasdaq -el selectiu d’alta tecnologia de la borsa de Nova York- va gaudir el passat dimecres del “millor resultat en jornada postelectoral de la seva història”; mentre l’S&P 500, amb un focus més ample, continua trontollant. L’explicació, per a Pinto, rau en el calendari: la preocupació del capital pels aranzels es realitza a mesos vista, si no més; mentre que, immediatament, es valoren propostes llegides com a positives per a la tecnologia profunda. Similar és la diagnosi del director del departament de Mercats i Gestió de la UPF-BSM Andrei Boar, que sosté “dubtes sobre si la Casa Blanca aplicarà” les noves fronteres fiscals. Reconeix, però, que té un ample marge estrictament polític, atesa la victòria que ja celebra al Senat. “Políticament, pot fer el que vulgui”, sentencia Boar; els límits es trobarà en el seu sistema de suports empresarials.
Val a dir que l’evolució del valor de les accions de les set magnífiques, les principals companyies tecnològiques del planeta, confirmen aquesta tesi. Entre el 5 i el 6 de novembre, registren ascensos als volts dels cinc punts percentuals -en alguns casos més moderat, com ara Apple, amb un 2,7%; d’altres més elevat, com Nvidia, la firma més valuosa del planeta, que ha escalat un 7,2%-. Després de la primera embranzida, s’han estabilitzat; però els guanys a una setmana han estat milionaris. Aquesta alça respon al fet que en primera instància, reiteren els experts, el capital prioritza les mesures trumpistes pensades per accelerar el seu rendiment: la flexibilització reguladora, molt favorable a tecnologies com la Intel·ligència Artificial, i les rebaixes d’impostos a les rendes del capital, que afectaran més les petites i mitjanes empreses, però també millorarà els balanços de les cotitzades. En el primer cas, desapareixeran moltes de les limitacions que l’administració Biden, a través de Competència i el Departament de Justícia, ha provat d’aplicar a iniciatives d’IA o blockchain -de fet, Trump s’ha compromès especialment amb el món de les criptomonedes, vigilat amb lupa als EUA després del frau de l’exchange FTX-. En el segon, la taxa del 15% als beneficis per acció, recorda Pinto, passarà al 4%, una retallada fiscal que “la tecnologia aprofitarà més que altres sectors” pels elevats marges que passen a dividends.
“És a mitjà termini on apareixen les amenaces aranzelàries”, projecta Pinto, que contempla possibles “davallades” en el valor de l’acció de les grans companyies del sector en cas que les tarifes s’apliquin en els termes anunciats per Trump. La frontera més conflictiva, com ja va succeir entre el 2016 i el 2020, és la xinesa. Es tracta de la més elevada, entre 40 i 50 punts per sobre de la taxa regular, però també la que bloqueja més activitat. Firmes com Apple o Tesla, entre moltes altres, no només compren -béns de consum i intermedis- a la Xina: fabriquen bona part dels seus productes a plantes del gegant asiàtic. La guerra comercial amb Beijing, doncs, generaria importants impactes a l’estructura interna de l’alta tecnologia. Menys, però, a la part comercial -la venda al públic-. Per a Boar, especialment en dispositius d’alt valor afegit -telèfons intel·ligents, ordinadors portàtils o similars-, “les marques americanes han generat una gran fidelitat: si l’iPhone val 1.250 euros no el comprarem menys que si val 1.200”. Les taxes, d’aquesta manera, afectaran menys el negoci de consum final, i molt més al seu funcionament intern. “Imagina el que caldrà per fer un nou xip: aquesta serà l’operativa que més costi”, postil·la el docent.
Arribant a competir?
“Fa 20 anys, els Estats Units eren el centre del món; ara ja no ho és”, comenta Boar. En els darrers anys, especialment quant al sector tecnològic, les principals potències asiàtiques han superat amplament la competència nord-americana pel que fa a la presència al mercat de noves solucions i productes. La IA a escala d’usuari, per exemple, opera sense problema en els dispositius de la majoria de consumidors a les grans ciutats xineses; mentre que l’intent d’aplicar-lo a les darreres versions de l’iPhone ha estat clarament insuficient per competir amb les marques foranes. “Huawei, Xiaomi, Samsung: xinesos i coreans els hi han passat la mà per la cara”, colpeja l’expert de la UPF, que llegeix en la liberalització del sector que planeja Trump un intent d’accelerar les firmes locals fins als nivells de desenvolupament del rival. Especialment després d’un període d'”estancament” com el que va afectar la indústria durant l’estiu: a finals del segon semestre, una important moderació de les inversions en intel·ligència artificial -centrals en el capex de les set magnífiques des de la pandèmia- van provocar una davallada en el seu valor borsari, que va arribar a provocar crits de bombolla.
A l’espera de la nova administració, però, els resultats trimestrals han demostrat una nova accelerada del finançament d’iniciatives en aquest sentit, fins al punt que han disparat NVidia -que aporta la infraestructura per a les mateixes- fins a la primera posició entre les empreses més valuoses del planeta. “Amb l’administració Biden, es van acumular les traves, però Trump mostra un sentiment proempresari que facilita el desenvolupament”, declara Pinto; que espera una clara millora dels rendiments. La incògnita, doncs, és una de proporcions: què pesarà més a ulls dels inversors, els riscos comercials o un entorn regulador més favorable a les big tech? Amb les barreres aranzelàries plantejades, aclareixen Boar i Pinto, les estimacions són falagueres. En cas que el president electe elevi la pressió -com ja ho va fer el 2018, prohibint, per exemple, amb un límit a la comercialització de productes d’algunes grans companyies xineses al mercat nord-americà-, la tendència seria oposada. “El mercat té por que passin més coses”, comenta el professor de la UPF; si bé ara per ara no hi ha fonaments per dibuixar un escenari pitjor.
La víctima europea
Encara amb més intensitat que entre el 2016 i el 2020, les amenaces de Washington a Beijing fan tremolar Europa. “Sens dubte, la UE és el gran perdedor de tot plegat”, alerta pinto; que veu en el ja dèbil sector tecnològic del continent febleses que poden esclatar amb una guerra total entre potències. Les grans companyies dels 27 estan lluny, de fet, de l’ecosistema big tech: lidera la taula, encara ara, LVMH, el grup de gran luxe de la nissaga Arnault. “La major empresa comunitària fa bosses i cava”, ironitza Boar. Amb aquest ecosistema, “és difícil que Europa reaccioni” als aranzels, perquè “no té poder per fer-ho”: Brussel·les no té manera de retornar als EUA els límits que imposarà als seus productes. Les possibles barreres comercials cap al soci nord-americà difícilment tindrien cap efecte, lamenta Boar; mentre que la capacitat per mirar cap a altres mercats és més que limitada. “Continuem pensant que Europa depèn dels Estats Units”, relata Pinto.
La gran companyia tecnològica del Vell Continent és la neerlandesa ASML, l’únic gran fabricant global de màquines de fotolitografia, un procés necessari en la cadena de valor dels microxips més avançats. Provant de competir amb Corea i Taiwan, que competeixen -amb Samsung i TSMC- pel lideratge al món dels semiconductors, l’administració Biden va aprovar la Chips Act, una iniciativa per introduir grans quantitats de fons públics a la indústria estatunidenca -fet que millorava el negoci europeu-. Trump, per la seva banda, ha deixat entreveure la intenció de tirar-la enrere; i el seu projecte per llançar els microxips als EUA és l’aplicació d’encara més mesures aranzelàries, fent perillar encara més la ja reduïda finestra transatlàntica. Amb tot, Washington es troba en una posició raonablement bona per cercar un aïllament; a condició que sigui capaç de desenvolupar les solucions que ara hi proveeixen les potències asiàtiques. “No són descartables caigudes en borsa i volatilitat; però els resultats i les noves inversions poden reduir molt els efectes” de la guerra comercial, conclou Pinto.
