El passat mes de juliol la millor lliga de bàsquet del planeta, l’NBA, va anunciar el nou contracte de drets de televisió per a la pròxima dècada. El més cridaner de tot plegat són els més de 7.000 milions de dòlars anuals que ingressarà la lliga per aquest concepte. Ara bé, aquest nou contracte també implica un gran canvi en la manera de distribuir, i consumir els partits, gràcies -o a causa- de l’entrada en l’equació d’una de les plataformes de streaming a escala mundial, Prime. La plataforma d’Amazon entrarà a la roda en substitució de la TNT -que forma part del grup Warner- que feia més de 40 anys que tenia els drets. Amb aquest gir la lliga busca abandonar la clàssica televisió de pagament i abordar un nou segment de públic, el més jove, que ja fa anys que s’ha abonat a veure els continguts sota demanda i ha abandonat els directes televisius tradicionals. “La TNT s’ha quedat enrere, el que ofereix Amazon és molt superior”, assegura el professor de la BSM i managing director de la Reial Federació espanyola de Patinatge, Xavier Moyano.
Amb aquest canvi a l’NBA s’evidencia clarament un viratge en la tendència de la comercialització dels esports als Estats Units, on el negoci va per davant de qualsevol altra cosa, fins i tot del mateix esport. El futur són les plataformes de comercialització sota demanda, l’audiència del futur és allà, lluny de la televisió tradicional i de fet, només pot anar a més, ja que les empreses han de mirar al major públic potencial, i aquests són els joves, recorda Moyano. L’exemple a seguir -com amb tot el que té a veure amb els diners i els esports- és l’NFL, que ja fa anys també va vendre a Amazon els drets de tots els partits que es juguen en dijous. A més, aquest mateix any ha venut a Netflix els partits que es juguen el dia de Nadal per als pròxims tres anys per 150 milions cada match.
Aquestes xifres que estan oferint les plataformes a les lligues per obtenir els drets són, evidentment, molt superiors al que estan oferint les televisions tradicionals i, per tant, la gran pregunta és com es rendibilitza tot això. Els experts ho tenen molt clar, oferir paquets de pel·lícules, sèries de televisió i esport a costos relativament baixos enganxarà a molta més gent que els alts preus de la televisió per cable. En aquest sentit, el director de l’Observatori de la Producció Audiovisual de la UPF, Josep Maria Corbera, apunta que amb aquest model les plataformes poden monetitzar molt millor als seus usuaris, ja que els ofereixen sota demanda i al gust els continguts que volen. Aquesta, recorda, és una tècnica que ja s’ha fet servir abans per sumar espectadors i establir una base sòlida de cara al futur. Sense anar més lluny quan va néixer La Sexta es va dedicar a comprar compulsivament drets de tot el que podien, com els mundials de futbol i bàsquet amb veus molt reconeixibles com Andrés Montes. Ara, als EUA, les plataformes han anat un pas més enllà i han fet el mateix però cobrant als seus espectadors, un negoci rodó.
Europa arribarà, però no al curt termini
A Europa la pel·lícula és completament diferent i, fins ara, les plataformes només han amenaçat en entrar al panorama i quan ho han fet els ha sortit malament. De fet, Corbera explica que actualment al Vell Continent encara dominen les empreses de Telecomunicacions en els drets televisius, com Movistar a Espanya o Sky i la mateixa TNT al Regne Unit, tot i que hi ha actors com DAZN que ja han començat a intentar trencar les normes. En aquest sentit, però, Corbera apunta que no serà sostenible durant massa temps, ja que les plataformes començaran a mirar a Europa un cop hagin consolidat el sector nord-americà, el que podria provocar que entressin a cada país amb millors ofertes. De fet, Amazon ja va amenaçar en fer una oferta per quedar-se alguns dels drets de LaLiga i, fins i tot va aconseguir els de la primera divisió francesa quan Messi jugava al PSG, però finalment hi va renunciar. Amb tot, Corbera assegura que Europa encara està “molt verda” en tot aquest negoci.
Per la seva part, Moyano constata que actualment i tal com està muntat el sistema esportiu a Europa “és impossible” de replicar el model de les lligues americanes, principalment per la gran fragmentació que existeix. El principal motiu per aquesta impossibilitat, relata Moyano, és que tots i cadascun dels equips miren pel seu propi benefici i volen guanyar el màxim per ells sols, mentre a l’altra costa de l’Atlàntic les franquícies busquen, abans de res, que la lliga creixi perquè si això passa ells també creixen. Com a exemple, l’expert recorda que només el que cobra Stephen Curry, jugador franquícia dels Golden State Warriors duplica el pressupost del Barça de bàsquet. Aquestes grans diferències de pressupost, es fonamenten, precisament en els ingressos per drets de televisió. Per altra part, Moyano considera que, tard o d’hora, les lligues europees s’acabaran gestionant com empreses -un camí que ja ha iniciat Javier Tebas a Espanya- i maximitzant ingressos.
Dit això, Moyano assegura que per poder copiar o imitar el model dels EUA cal que les lligues europees “trenquin el model actual” i creïn lligues continentals, un fet que, clarament, “aniria en detriment dels equips més petits”. Ara bé, aquest acostament del model ja existeix a Europa amb l’Eurolliga de bàsquet, que ha provocat que els millors partits -i els que vol veure el gran públic- siguin aquells que els equips que enfronten els grans equips del continent. En el món del futbol els clubs europeus van intentar crear la Superlliga, que finalment va acabar fracassant. Ara bé, tot i fracassar el model, Moyano explica que els canvis en la Champions arriben, precisament per vendre més partits entre els millors clubs europeus, que fan que, automàticament, ofereixin més diners per poder emetre els partits. Tot i la millora, la Champions segueix lluny de les xifres de l’NBA, ja que enguany ingressarà uns 3.000 milions d’euros, menys de la meitat que la lliga nord-americana.
