El president dels Estats Units, Donald Trump, llança aquest dimecres el gruix del projecte polític estrella dels primers dos mesos de mandat: els aranzels. En el que ja ha qualificat de “dia de l’alliberament”, Trump provarà de posar en vigor en les pròximes 48 hores la majoria de les restriccions comercials que ha distribuït a bombo i plateret d’ençà del seu retorn al Despatx Oval. Sectors essencials per a l’economia catalana, com ara la química, la metal·lúrgia, l’automòbil o l’agroalimentari, resten expectants davant el nou moviment sísmic que pugui desencadenar el mandatari amb un discurs neomercantilista que ha esdevingut la seva arma preferida en les relacions internacionals.
En les seves intervencions públiques, Trump ha insistit que els esculls comercials que busca imposar als que abans eren els seus aliats econòmics són, en essència, una mesura de protecció per a l’economia nord-americana. L’objectiu de la Casa Blanca és equilibrar la balança comercial del país i, en els sectors on sigui possible, atraure inversions de companyies foranes que decideixin esquivar les taxes instal·lant-hi la seva cadena de producció. Ara bé, el consens tant del mercat com dels experts en comerç internacional és que el pla pot sortir molt car, i que les aspiracions de l’administració estatunidenca poden estar ben allunyades de la realitat econòmica. La Reserva Federal dels Estats Units ja ha alertat que la inflació pujarà substancialment, impulsada per l’extra de preu que generaran els aranzels. Cal recordar que el preu de la cistella de la compra va ser un dels punts centrals de l’argumentari trumpista durant la campanya electoral de les presidencials 5 de novembre.
A més, la nova pressió dels preus de consum evitarà la relaxació de la política monetària de la Fed. L’organisme liderat per Jerome Powell, que a finals del 2024 apuntava a rebaixar substancialment els tipus d’interès, ha frenat en sec el seu full de ruta. Així, els consumidors nord-americans veuen com la seva despesa diària continua disparada, però les promeses de crèdit barat -essencial a un país on els préstecs per al consum estan a l’ordre del dia- no s’han arribat a complir. El governador de la Reserva ja s’ha guanyat, de nou, l’animadversió del president, que l’ha instat sovint a rebaixar el preu dels diners malgrat que les xifres macroeconòmiques no ho permetin. Es tracta de la segona guerra tèbia entre Powell i Trump, després de les amenaces de destitució del 2018, en mig del primer mandat del republicà.
La llista d’aranzels
Abans d’aquest dia de l’alliberament, Trump ja ha posat en marxa fronteres comercials amb la Xina, que ja s’eleven fins al 20%. També manté el xoc amb el Mèxic i el Canadà, a qui amenaça amb un impost del 25% perquè imposin un control de fronteres més sever contra suposats traficants de fentanil que entren als Estats Units a banda i banda. A aquests s’afegeix el càstig a la indústria del metall, d’un 25%. Més enllà de les tarifes ja vigents, entre dimecres i dijous s’espera que entrin en vigor aranzels a les importacions agrícoles, que amenacen especialment el mercat català. De fet, els EUA ja són el primer comprador de verticals productius rellevants al Principat, com ara el sector vitivinícola o l’oli d’oliva. També s’espera que s’activin els impostos a les importacions de la indústria automobilística, amb l’objectiu de revifar les vendes dels tres productors locals: General Motors, Ford i Tesla. Val a dir que només la multinacional del seu aliat Elon Musk ha sortit guanyant al mercat després de l’anunci. Les dues històriques fabricants, per la seva banda, van caure a la borsa hores després de la primera referència de Trump al seu secto.
Lluny de fabricar als EUA
Pel que fa a la cerca de Trump d’inversions productives al país, les companyies catalanes -així com el gruix del secundari europeu- recelen de les portes obertes de Trump. En el cas de la indústria de l’automòbil es detecta la contradicció més flagrant: els cotxes nord-americans es fabriquen amb un 60% de peces produïdes fora de les seves fronteres, en tant que el país no compta amb una cadena de valor de components gaire desenvolupada. Així, si un fabricant dels 27 decideix establir-se als EUA per evitar pagar aranzels pel seu producte final, es trobaria amb un pic de costos en peces i béns intermedis, en tant que hauria d’importar-los de la Xina o de la mateixa UE, amb les tarifes enmig.
De fet, la reacció dels mercats forans, lluny d’acceptar les exigències de la Casa Blanca, ha estat la contrària: fonts del mercat automobilístic espanyol apuntaven a Món Economia la passada setmana que la tendència dels operadors és cap a “l’autonomia estratègica”. És a dir, abandonar progressivament el mercat estatunidenc per centrar-se en la seguretat del consumidor local. Segons dades de la patronal Anfac, sense anar més lluny, les fabricants espanyoles de turismes tenen un marge d’uns 200.000 models matriculats l’any per assolir el llindar de vendes dins l’Estat que correspondria a la demanda i la renda per càpita dels compradors.
Aliances contra Trump
No només l’automòbil mira cap endins per evitar els greuges trumpistes. De fet, les administracions dels països afectats per la política comercial de la Casa Blanca comencen a buscar reciprocitats per pal·liar els efectes dels aranzels i, de retruc, diversificar unes exportacions sovint massa centrades a Washington. Individualment, tant la UE com la resta de víctimes de Trump han promès aranzels “recíprocs” i altres paquets de resposta contra l’ofensiva de Washington. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, assegurava el passat dimarts que els 27 reserven un pla contundent per respondre la mesura transatlàntica. També el Canadà i la Xina han elevat les seves fronteres comercials com a resposta a la retirada autocràtica del president nord-americà.
A banda d’aquests murs comercials, els països comencen a cercar aliances per aïllar encara més el mercat estatunidenc. El passat dimarts, el nou primer ministre del Canadà, Mark Carney, anunciava converses amb la presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum, per apropar postures econòmiques fora del tractat de lliure comerç nord-americà que, fins ara, regulava els seus intercanvis econòmics. Ottawa també ha cercat la mà de Brussel·les per formar un eix contra el seu veí del sud. Les possibles aliances entre potències han aixecat la ira de Trump, que ha promès posar encara més llenya al foc, amb tipus del 200% com a revenja per qualsevol acord que els deixi al marge. Europa, i la resta del món, queden, doncs, a l’espera que Trump trenqui el seu silenci i anunciï, probablement, encara més tarifes.
