Els grans noms del sector tecnològic no han començat l’any de la millor manera. Només durant les primeres setmanes del gener, una indústria que es vanta d’ocupar una posició puntera al món acumula ja mitja desena d’acomiadaments col·lectius de més de 1.000 treballadors. Alguns dels mass layoffs s’han donat en firmes d’alta especialització que comencen a notar certa hipertròfia organitzativa –la nova tendència a l’automatització i la normalització de la demanda després de la pandèmia han convertit en repetitius molts dels seus treballadors–, com és el cas d’Unity. Altres, però, són marques més consolidades: sense anar més lluny, Microsoft va anunciar a finals de mes l’acomiadament de 1.900 persones a la seva filial de videojocs recentment adquirida Activision Blizzard.
Els acomiadaments massius es podrien associar a un mal rendiment econòmic –retallades salarials per salvar els balanços se n’han vist milers–. Ara bé, cap dels indicadors del mercat de la tecnologia de consum fa indicar que les empreses afectades necessitin alleujar els comptes de resultats. La mateixa Microsoft ha fet créixer els seus beneficis un 33% en termes interanuals, fins a superar els 20.000 milions de dòlars –caldrà veure, de cara al següent trimestre, quin és l’efecte de deixar anar prop de 2.000 persones–. Aquest rendiment ha consolidat la clara tendència ascendent que acumula la multinacional de Redmond d’ençà de la covid: la seva cotització borsària es troba en màxims històrics, per sobre dels 411 dòlars per acció.
Una altra de les grans tecnològiques que ha estat protagonista d’acomiadaments col·lectius durant el gener ha estat Alphabet, la matriu de Google. Els 1.000 acomiadaments a l’empresa, precisament, del principal motor de cerca del planeta s’afegeixen als més de 500 que ha patit l’estructura de YouTube, el gran hub de contingut audiovisual de la xarxa. Pocs dies després d’anunciar aquest important retrocés en la seva plantilla, la firma dirigida per Sundar Pichai ha declarat un benefici anual de 68.140 milions d’euros, un 23% més que l’any 2022. Només a l’estructura de Google, la facturació escala fins als 44.340 milions d’euros, un 12,7% més en termes interanuals. El total del planter, però, va decréixer en uns 8.000 treballadors en els 12 mesos analitzats, un petit percentatge respecte dels més de 190.000 caps que hi treballaven abans d’encetar el curs.
Amazon i Meta, el retorn
Més enllà d’aquests dos gegants, unes altres dues tecnològiques han tancat el curs amb bona nota; i ho han fet després d’un 2022 decebedor. Es tracta del gegant del comerç electrònic Amazon i el degà de les xarxes socials vives, Meta, matriu de Facebook i Instagram. La megacorporació fundada per Jeff Bezos –abans home més ric del món, ara tercer amb prou feines– va acabar el 2022 amb pèrdues, però ha capgirat clarament la situació. A inicis de 2024, la companyia amb seu a Seattle celebra un resultat net de 28.086 milions d’euros, principalment gràcies a les profitoses inversions que ha concretat durant l’any. Com en la resta de casos, Amazon arriba a final de curs amb un registre imparable a borsa: en els darreres sis mesos, el valor de la tecnològica ha fet un salt del 33%, fins als 171,8 dòlars per acció.
Completa el mont Rushmore estatunidenc el conglomerat de xarxes socials de Mark Zuckerberg. Amb un benefici de 36.000 milions de dòlars, Meta diu adeu al fiasco blockchain que va ancorar els seus resultats durant el 2022. Millora, de fet, el seu balanç prop d’un 70% en termes interanuals. Un creixement d’aquest calibre els permet, de cara al 2024, repartir el seu primer dividend, amb un pagament de 0,5 dòlars per acció en circulació que s’abonarà a finals del mes de març. Les accions de Meta són, val a dir, especialment estables, si bé la comunicació dels grans resultats de l’any sortint han provocat un salt important. A obertura del passat divendres, la multinacional va veure com els seus títols escalaven un 20%, i freguen a hores d’ara els 475 dòlars al Nasdaq.
Apple, sempre estable
Les diverses crisis geopolítiques dels darrers anys feien circular una ombra de dubte al voltant dels resultats d’Apple. La firma de Tim Cook, un dels eterns guanyadors de les batalles tecnològiques, no celebra escalades tan impressionants com els seus competidors, si bé manté una alça constant per sobre dels xocs que ha patit a la Xina. Els guanys de la tecnològica de Cupertino van escalar el 2023 un 13%, per sobre dels 31.300 milions d’euros, malgrat una caiguda similar –també del 13%– al gegant asiàtic. És en l’apartat de vendes on més es nota la recuperació del mercat tecnològic: la venda de productes Apple va reportar prop de 90.000 milions d’euros. Tot i això, és l’única de les cinc grans tecnològiques que va tancar la darrera setmana amb una –lleugera– caiguda a borsa. Les accions del gegant de la poma freguen, a hores d’ara els 186 dòlars, un 0,54% menys que al tancament del passat dijous.
