En una sorprenent entrevista al diaria La Repubblica, el ministre de defensa italià, Guido Crosetto, ha fet en veu alta l’anàlisi que fins ara quedava amagada dins els despatxos dels comandaments econòmics i militars dela UE. Crosetto, una de les veus que el govern d’extrema dreta de Giorgia Meloni va incorporar del berlusconisme, ha estat més que poc falaguer pel que fa als estralls que el conflicte causarà al país -i, per extensió, a tota la Unió-: “sé coses de la guerra, dels efectes que tindran sobre les nostres economies i les nostres vides en les pròximes setmanes, que no em deixen dormir“. Quan fins i tot l’executiu de Meloni, un dels escassos fils que encara uneixen els principals països europeus amb l’administració Trump, assenyala les contradiccions del discurs triomfalista del president dels Estats Units, el mercat s’agafa ben fort al seient i es prepara per a l’impacte. “Durant les darreres setmanes, els inversors han operat sota la premissa que el conflicte a l’Orient Mitjà seria contingut i de curta durada. Aquesta narrativa, però, s’ha trencat”, reflexiona l’analista de la firma XTB, Manuel Pinto.
Segons indica Pinto, les principals borses del planeta acumulen prop d’un mes i mig de retrocessos; si bé fins ara l’erosió havia estat relativament continguda. Les caigudes dels valors europeus i nord-americans han estat fortes, però més vinculades a càlculs conjunturals sobre el preu del petroli que no pas a la percepció d’una amenaça per a l’economia global. Cal recordar que el cru tancarà el mes de maig l’encariment mensual més intens de la seva història, amb el barril Brent als volts dels 113 dòlars, un 60% per sobre del mes anterior. Això havia provocat moviments intensos en alguns dels selectius que marquen el ritme borsari: l’S&P 500 cai durant cinc setmanes consecutives, el seu pitjor resultat acumulat des de la guerra a Ucraïna, mentre que el llistat tecnològic Nasdaq perd 10 punts respecte de màxims. L’Ibex-35, en aquesta mateixa línia, ha passat de batre rècords i somniar amb els 18.000 punts a perdre fins i tot la marca dels 17.000, amb l’únic respir de la cotització de les energètiques, que sostenen bona part de la valoració general.
Tot i això, els inversors entenien, fins ara, que la batzegada era temporal, i que amb la fi del conflicte ràpida que prometia la Casa Blanca arribaria una “estabilització del petroli per sota dels 100 dòlars” que permetés recuperar la normalitat energètica. Ara, però, aquesta claredat ha desaparegut: “El mercat comença a qüestionar l’escenari base que havia sostingut les valoracions”.
Trump, descontrolat
El principal causant d’aquesta pèrdua de confiança, segons subratllen els experts del banc Renta 4, ha estat la inconsistència del discurs de Trump. Les piulades i declaracions grandiloqüents del president nord-americà, que ja ha sostingut més d’una desena de vegades que “la guerra està guanyada” -fins a arribar al punt àlgid de l’escarafall infantil, quan va considerar “injust” que l’Iran mantingués tancat l’estret d’Ormuz “quan ja havien perdut”- han perdut el seu efecte sobre les accions. Els inversors optimistes, diagnostica Pinto, s’agafen a factors independents del discurs del Despatx Oval per mantenir les seves apostes, com ara les valoracions de la IA o els resultats anuals de les principals cotitzades europees i nord-americanes, que continuen sent elevats.
Amb tot les giragonses trumpistes posen cada dia pals a les rodes de la renda variable. Després d’haver insistit durant tot el cap de setmana que Teheran havia acceptat les 15 condicions de l’acord de pau que hi va traslladar el passat divendres -sense cap mena de confirmació oficial per part dels aiatol·làs- el mandatari nord-americà ha trencat la baralla aquest dilluns amb una entrevista amb el Financial Times que promet encara més hostilitats. En ella, Trump ha restat importància a les converses per a la treva, i s’ha aventurat a prometre atacs a infraestructures petrolieres i, fins i tot, s’ha mostrat disposat a “apropiar-se de tot el petroli iranià”.
Diversos inversors ja han deixat d’escoltar les declaracions de Trump per situar la mirada als avenços a l’Orient Mitjà. Darrere els intercanvis d’amenaces a banda i banda del conflicte, des de Renta 4 recorden les amenaces que suposen alguns dels darrers moviments a la regió, com ara l’arribada de nous vaixells de combat nord-americans al Golf, que “suggereixen una operació terrestre al país”; o els atacs contra objectius civils i centres neuràlgics de la cadena de valor petroliera. Han arribat a caure bombes, de fet, sobre universitats iranianes, fet que ha empès Teheran a ampliar l’abast dels seus atacs a punts estratègics dels aliats d’Israel i els EUA. “Els pròxims dies haurien de servir per aclarir si hi queda alguna possibilitat de finalitzar la guerra a curt termini. No està gens clar si s’ha avançat”, observen els experts del banc d’inversió. Pinto, per la seva banda, és encara més clar, i alerta que fins i tot les bones notícies tenen efectes més que limitats sobre el comportament inversor. “Fins i tot en escenaris de negociació, els preus no corregeixen de forma sostinguda, fet que porta a pensar que els inversors descompten un conflicte llarg i un risc estructural més persistent sobre el subministrament energètic”, conclou l’analista.
