La mà de Nadia Calviño al capdavant del Banc Europeu d’Inversions (BEI) ja comença a tenir efecte. L’exvicepresidenta primera i exministra d’Afers Econòmics espanyola ha fet pública aquest dimarts la seva intenció d’apostar perquè la institució financi nous projectes nuclears, un canvi de rumb de 180 graus respecte a la línia adoptada pel seu predecessor al càrrec l’alemany Werner Hoyer.
En unes declaracions al Financial Times, Calviño ha defensat que la Unió Europea “necessita estar activa per no quedar-se enrere” pel que fa als “reactors modulars”, que encara es troben en procés d’investigació i desenvolupament. Ara per ara, aquesta tecnologia només es troba operativa a la Xina i Rússia, però països com França, el Regne Unit i els Estats Units estan intentant implementar-la. “Cada projecte s’avaluarà pels seus propis mèrits, en funció de la viabilitat econòmica, financera, ambiental i tècnica“, apunta al respecte la flamant presidenta del BEI.
Un suport condicionat a un canvi en les polítiques
Segons la informació publicada pel reputat mitjà britànic, França hauria donat el seu suport a la candidatura de Calviño per presidir el BEI a canvi que durant el seu mandat aposti per les inversions en nuclears i defensa. Pel que fa a aquest segon àmbit, les normes de la institució europea permeten invertir en tecnologies de doble ús, és a dir, tant civil com militar, però no en armes, munició o infraestructura militar. Amb tot, alguns països, com França o Finlàndia, estan pressionant per canviar el mandat del BEI perquè pugui destinar finançament a aquestes qüestions.
En aquesta línia, Calviño s’ha compromès amb els ministres de Finances de la UE a informar sobre “l’abast i definició de tecnologies i equipament de doble ús” i ha subratllat la necessitat de “reforçar la indústria europea de seguretat i defensa”, en una clara referència a aquesta pressió exercida per alguns dels 27 estats.
