Les hipoteques inverses tornen a estar de moda. Més d’una dècada després de la seva arribada a l’estat espanyol, aquest producte financer tan controvertit guanya protagonisme arreu del món. Un informe d’European Pensions and Property Asset Release Group i la consultora EY estima que el sector de les hipoteques inverses arribarà als 45.000 milions d’euros l’any 2033, el doble que actualment. Es tracta d’un producte financer que cada vegada té més acceptació, però que cal analitzar amb detall perquè té avantatges i riscos. De fet, hi ha hagut nombroses sentències contra bancs espanyols per males pràctiques en la seva comercialització.
Una hipoteca inversa, en essència, és un préstec hipotecari pensat per a persones majors de 65 anys que, posant casa seva com a garantia, reben una quota mensual del banc per complementar els seus ingressos. Quan moren, els seus hereus disposen d’un termini de temps determinat per tornar el préstec amb els interessos corresponents per poder quedar-se la casa o cancel·lar-lo amb la seva venda. A més, els ingressos rebuts a través d’una hipoteca inversa no estan subjectes a IRPF, per la qual cosa és una opció molt enlluernadora per a persones jubilades que tenen una pensió insuficient i necessiten liquiditat.
El principal risc de les hipoteques inverses és, precisament, que es compromet el patrimoni familiar. Els hereus han d’assumir la hipoteca si volen conservar la casa o demanar un préstec per pagar el deute. Per tant, és una variant d’hipoteca intergeneracional que, a llarg termini, pot deixar els hereus endeutats i sense casa. Per això, les organitzacions de consumidors com l’OCU reclamen una regulació clara que controli les males pràctiques en la seva comercialització.
La inflació, principal aliada de les hipoteques inverses
L’informe, que recull dades de 13 països d’arreu del món on les hipoteques inverses estan implantades o en desenvolupament, destaca la “creixent necessitat” de liquiditat de molta gent per l’augment del cost de la vida i la inflació. El volum de negoci global de les hipoteques inverses ronda els 15.500 milions d’euros i la previsió és que creixi “dràsticament”. Els principals finançadors d’aquests productes són els bancs, però cada vegada hi ha més companyies d’assegurances que juguen un “paper molt rellevant” en el sector.
En altres països, les hipoteques inverses es comercialitzen a partir del 55 o els 60 anys, normalment a un tipus d’interès fix, tot i que en alguns mercats també s’ha utilitzat el variable. L’estudi assegura que el mercat de les hipoteques inverses està limitat pel desconeixement general que hi ha sobre el producte i d’un finançament insuficient. A l’estat espanyol, bancs i asseguradores consideren que hi ha molt marge de creixement, ja que el 89% dels majors de 65 anys tenen una casa en propietat. Després de les hipoteques inverses, el producte amb més tirada és el que es coneix com a nua propietat, que consisteix en el dret real d’una persona sobre un bé del qual es propietària, però amb la limitació de no tenir el dret a l’usdefruit, que correspon a una altra persona fins que mori.
1 
