L’univers de les grans tecnològiques intenta situar-se en el centre del debat polític als Estats Units. L’ecosistema de Silicon Valley i els seus grans aliats a la costa oest, les firmes conegudes com a Big Tech, havia estat un amic històric dels Demòcrates; i es vinculava el capital innovador a una sort de progressisme de marca californiana en línia amb perfils com el del popular governador Gavin Newsom o la vicepresidenta i prospectiva candidata del partit Kamala Harris -abans senadora de l’Estat del pacífic; i encara abans, fiscal general sota la senyera de l’ós-. A mitjans dels anys 90, els teòrics Richard Barbrook i Andy Cameron van descriure aquest lligam entre la tecnologia i els entorns liberals -en sentit nord-americà- com la “ideologia californiana“; una sort de gir neoliberal i individualista de les polítiques socials vinculades a la formació del ruc, que veu amb molt bons ulls la globalització com a projecte econòmic de la mà d’un tecnooptimisme sovint desmesurat.
Els darrers mesos, però, han fet evident que la tendència ja no és global: diversos perfils vinculats a les grans companyies de la badia de San Francisco -i més enllà- s’han mogut cap a clares posicions conservadores, arribant a expressar el seu suport a Donald Trump i la campanya que cerca retornar-lo a la Casa Blanca el pròxim novembre. Entre els grans proponents d’aquesta aliança tecno-conservadora destaca el CEO de Tesla i SpaceX, Elon Musk; o el cofundador de la gegantina firma de capital risc a16z, Marc Andreesen. Tant Musk com Andreesen -i el seu principal soci, Ben Horowitz– han compromès importants quantitats de donatius a la plataforma republicana; en una tendència que molts intèrprets mediàtics reconeixien com a estructural. Més encara amb el nomenament del senador d’Ohio J.D. Vance com a candidat a vicepresident -un perfil vinculat a aquest vessant dret del món innovador, que va arribar a treballar per Peter Thiel, cofundador de PayPal i un dels clars vincles corporatius del que la teòrica Josephine Armistead anomenava Neorreacció, o NRx; el moviment del que formen part figures com el filòsof britànic Nick Land o l’informàtic Curtis Yarvin, amb clars vincles amb el posterior ascens de l’alt-right-. Al mateix temps, la mala imatge de Joe Biden arran del debat amb Trump i la inseguretat dins la tent Demòcrata feien que alguns dels clàssics patrons tecnològics del partit romanguessin a l’espera per fer moviments.
A parer de l’investigador del CIDOB i expert en afers internacionals Javier Borràs, més enllà de “figures concretes” amb perfils ideològics molt marcats, els retrets del sector tech cap a l’administració sortint no parteixen dels darrers mesos. “Hi ha un desencantament amb el Partit Demòcrata pel seu afany regulador en àmbits com la IA; intentant evitar monopolis al món tecnològic”, comenta Borràs. Un moviment que allunya les elits progressistes dels seus aliats a San Francisco, després d’anys d’interessos coincidents: “En l’època Obama, la immensa majoria de Silicon Valley eren donants demòcrates; i ell va fer polítiques que els afavorien”, des de les facilitats als professionals migrants en indústries d’alt valor afegit fins a la Net Neutrality, que va donar poder als sectors digitals envers l’oligopoli de les telecomunicacions. Les noves restriccions a sectors com la blockchain o la robotització impulsades per Biden i el seu equip, apunta Borràs, “les ha fet servir l’entorn republicà, amb crides a la desregulació i promeses de grans inversions en IA en l’àmbit militar”; un pas en paral·lel a uns magnats californians que “han fet un gir que abandona la mentalitat utòpica en un sentit militarista”. Un gir, a més, que connecta amb els perfils més ideològics, com els Musk, Thiel o Andreessen esmentats; que si bé també s’afavoreixen de la manca de contenció a l’avenç de les noves tecnologies, donen al tecnooptimisme un tarannà reaccionari. La cultura i el programa es fan un en mans de Trump.
Les dues tendències són rellevants, a parer de l’experta en política internacional i professora de la UOC Ana Sofia Cardenal. “Figures com Musk ha evolucionat a posicions molt més conservadores; però fins ara no s’havia vist aquest moviment”, tan explícitament en suport de l’entorn trumpista. És cert, però, que elements com Thiel ja havien mogut fitxa a favor de candidats del costat dret del Great Old Party: el cofundador de PayPal, de fet, va ser un dels donants clau de la campanya de Vance per assolir un dels seients corresponents a Ohio al Senat; i va participar molt activament en les dues plataformes presidencials de Trump. Si bé els lligams de la butlleta republicana amb la tecnologia no semblen estar darrere de la decisió de la Convenció Nacional; sí marquen part de la seva estratègia. Vance es beneficia, analitza Cardenal, de “la joventut, la seva lleialtat, que és construïda”. De la mà de les connexions amb l’extrema dreta empresarial, Vance és un perfil “molt menys institucional” que el seu predecessor al costat de Trump, Mike Pence, un ultraconservador evangèlic de tall més tradicional. Aquests vincles amb el món Republicà històric feien de Pence un escull per a les ambicions més expansives de l’expresident, com es va demostrar el 6 de gener del 2021 amb l’assalt al Capitoli. “Si tornés a passar, amb el nou vicepresident Trump tindria moltes més possibilitats de culminar un pla com aquell”, alerta la professora.
Aquesta llunyania de les institucions tradicionals del candidat a vicepresident també aplica a la seva relació amb les corporacions big tech. De fet, és un notori crític dels monopolis tecnològics, i ha donat suport en diverses ocasions a la demòcrata Lina Khan, cap de la comissió federal de comerç i una de les figures dins l’administració Biden que més s’ha mogut per trencar el poder de mercat de gegants com Google o Amazon. L’oposició de Vance a les grans marques de la indústria de les TIC, però, té una important càrrega ideològica, com recorda Borràs: “els republicans també han estat en certs moments molt crítics amb aquestes companyies; però no tant des del punt de vista econòmic: critiquen el contingut de les xarxes”, que consideren clarament esbiaixat cap a l’esquerra. “Facebook i Google han distorsionat el nostre procés polític”, declarava el running mate de Trump en una conferència al congrés tecnològic RemedyFest. En la línia dels seus aliats al sector, Vance cerca la desregulació de mons més allunyats de les corporacions establertes, com les criptomonedes o la mateixa IA. Amb el vicepresidenciable, doncs, els republicans podrien cercar la convergència ideològica del Silicon Valley conservador amb les seves tradicionals apel·lacions antiglobalistes a la classe treballadora blanca dels estats del midwest i el cinturó de l’òxid. Cal recordar que el seu salt a la fama es dona arran de les seves memòries, Hillbilly Elegy, un retrat especialment agressiu dels valors del teixit social dels Apalatxes, una regió profundament afectada pels processos de desindustrialització de les darreres dècades.
El gir demòcrata
A parer de Cardenal, doncs, a la qüestió programàtica s’afegeix la caiguda de Biden com a figura de consens demòcrata. “Després del debat és quan es comencen a visibilitzar aquestes aproximacions de companyies tecnològiques a Trump”, diagnostica l’experta, a la cerca d’una bona posició al costat del que es percebia com a clar guanyador dels comicis. “Les grans corporacions, Silicon Valley inclòs, tracten de ser influents amb qui sigui que hagi de guanyar”, prossegueix; i, en els darrers mesos, va quedar clar que ningú imaginava l’encara president revalidant el seu resultat del 2020. Així, els perfils afins a la dreta van veure les portes de l’armari obertes de bat a bat amb la previsible caiguda de Biden; i el tradicional centre liberal del sector estava amagat a l’espera de temps millors. Amb la retirada del president i la irrupció de Kamala Harris a la cursa -encara no confirmada, però amb tots els suports per ser-ho-, els dubtes es fan molt més petits. “Qualsevol opció té més possibilitats que Biden; per molt incerta que sigui”, ironitza Cardenal; donant compte de les reserves que encara conserva el món Demòcrata quant a la vicepresidenta. “Les donacions estaven aturades per complet; i el suport dins les files del partit era mínim. Les tecnològiques el van descartar”, insisteix l’experta.
En aquest sentit, Borràs apunta que el moviment de Harris serveix per activar el vessant “més corporatiu” de Silicon Valley; aquell sense tant perfil propi però també inserit en la continuïtat tecnològica del país. Entre els seus aliats més prominents consten perfils com Reid Hoffman, CEO de Linkedin, que ja hi va donar suport el 2020 quan es va apropar al procés de primàries presidencials. Fins i tot el CEO de Netflix, Reed Hastings, que va expressar seriosos dubtes amb les possibilitats de la número 2 de Biden, s’hi ha acabat sumant al suport. Fora de la tecnologia, uns tradicionals membres de la tent demòcrata com són els caps de la família Soros, el patriarca George i el fill petit, Alex -actual president de l’Open Society Foundation- també han estat dels primers a afegir-se a la trinxera de l’exsenadora. Els grans valedors de Harris al món tecnològic, preveu l’investigador del Cidob, esperaran “posicions més fredes” respecte de la regulació de les big tech. No necessàriament passes enrere respecte dels moviments de Biden, però sí una moderació del tó i una rebaixa d’expectatives a futur. Ambdós experts, val a dir, reconeixen que manca encara molta informació respecte dels puntals programàtics de la presidenciable. Després del Congrés Nacional Demòcrata, que se celebrarà a partir del 19 d’agost, “podrem veure la sintonia que conserva amb les grans tecnològiques”; encara per veure, segons les estimacions de la professora de la UOC.
Correlació de debilitats
Amb els sobtats moviments a banda i banda del passadís congressional, no hi ha més que incertesa en les previsions per als comicis. La impopular Harris, fins i tot amb els seus clars límits, ha retallat en quatre punts l’avantatge que Trump conservava sobre Biden en les enquestes -donant compte, com encerta a assenyalar Cardenal, que “amb una candidatura renquejant no es pot anar enlloc”-. Els Republicans han denotat que no estaven preparats per a la dimissió amb reaccions especialment airades, amenaçant fins i tot amb mesures legals contra un canvi de candidat -malgrat que Biden no estava ni tan sols confirmat per la Convenció-. Entre una vicepresidenta “desconeguda, gairebé anodina” i un expresident amb una estranya aposta en la butlleta pel perfil maverick de J.D. Vance, els experts consultats tenen especials dificultats per elaborar previsions de cara a la tardor.
