La irrupció dels Estats Units com a poder invasor a l’Iran podria fer esclatar tot el mercat petrolier global. El parlament iranià es manté a l’espera de la decisió definitiva del líder suprem, Ali Khamenei, sobre el potencial tancament de l’estret d’Ormuz, una de les principals artèries comercials del planeta, especialment pel que fa al trànsit de cru. Per Ormuz passa cada dia més del 20% del petroli que es compra i es ven a tot el planeta; i la majoria de productors fòssils de l’Orient Mitjà canalitzen la pràctica totalitat de la seva producció per aquest punt. En cas que Teheran confirmi el bloqueig, alguns dels membres més importants de l’OPEP+, com ara els Emirats Àrabs Units, Qatar o Kuwait, perdrien totes les seves vies exportadores, fet que provocaria un moviment sísmic sense precedents al sector. Segons estimacions bancàries, si el conflicte arriba a aquest punt, el barril Brent -que marca el preu de referència a Europa- multiplicaria per 2 el seu preu, i se situaria en més de 150 dòlars, el seu màxim històric.
L’entrada dels EUA en la guerra ja ha provocat una important inestabilitat al preu del barril: el Brent ha arribat a superar els 80 dòlars durant la jornada, i ara volta els 74; mentre que el West Texas, la referència nord-americana, se situa en els 75 dòlars després d’haver flirtejat amb els 78 durant alguns punts del cap de setmana. En cas que els Aiatol·làs barrin el pas als vaixells de mercaderies, molts països es veurien obligats a accedir a les seves reserves estratègiques de petroli, en tant que, com diverses fonts sectorials apuntaven a Món Economia la passada setmana, hi hauria un risc real de desproveïment. Tot fa pensar que el Consell Suprem iranià podria activar aquesta palanca d’emergència com a mesura de pressió per expulsar els Estats Units del país. La comissió de seguretat nacional del Parlament ja va recomanar tancar l’estret, però la decisió queda en mans de Khamenei.
La Xina, l’última esperança
La primera fitxa del dòmino global a caure en cas que es tanqui l’estret d’Ormuz seria la Xina. Cal recordar que Pequín és el primer comprador global del cru iranià, amb uns 1,8 milions de barrils adquirits al dia només durant el mes d’abril, més de la meitat de la producció diària del país dels Aiatol·làs. Com el mercat xinès, moltes altres economies asiàtiques -Corea del Sud, el Japó o l’Índia en són exemples- depenen de l’Iran i la resta de productors de l’Orient Mitjà per mantenir el seu aprovisionament de petroli. El tancament d’Ormuz els obligaria a accedir a mercats alternatius, com ara el rus o el nord-americà, fet que tensionaria sense remei les cadenes de subministrament globals. Val a dir que, a preus tan elevats, s’espera que els Estats Units accelerin la seva producció, en tant que procediments molt cars, com ara el fracking, són més rendibles quan el Brent i el West Texas es disparen en preu. Ara bé, aquesta solució seria insuficient i, en tot cas, trigaria massa a activar-se del tot per cobrir les necessitats immediates del mercat.
Amb tot, els Estats Units demanen a la Xina que mogui fitxa per evitar que Khamenei opti per tancar Ormuz. En una entrevista al canal afí al president Donald Trump Fox News, el secretari d’Estat, Marco Rubio, ha demanat al govern de Xi Jinping que intercedeixi. “Animo al govern xinès a Pequín que es posi en contacte amb l’Iran al respecte, perquè en depenen en gran manera”, ha sostingut Rubio. Ara bé, també ha intentat traure ferro als efectes del terrabastall sobre l’economia americana, centrant els greuges, precisament, a l’Iran. “Seria un terrible error si decideixen tancar l’estret, un suïcidi econòmic per a ells. Nosaltres tenim opcions per a enfrontar-ho”, ha argumentat.
