El govern francès s’està preparant un front comú contra la Comissió Europea per intentar evitar les sancions als fabricants de cotxes. Concretament, l’executiu d’Emmanuel Macron estaria negociant amb diversos Estats de la Unió Europea per intentar pressionar l’executiu comunitari -comandat per Ursula von der Leyen- i intentar a evitar l’aplicació de sancions als fabricants d’automòbils que incompleixin amb els objectius de reducció d’emissions de diòxid de carboni en 2025. “Els fabricants compromesos amb l’electrificació dels vehicles no haurien d’haver de pagar multes”, ha assegurat el ministre d’Economia francès, Antoine Armand, en una entrevista amb el diari Les Echos.
Des de 2019, el reglament europeu, batejat com CAFE, preveu una trajectòria de reducció de les emissions de diòxid de carboni dels cotxes venuts en els diferents mercats comunitaris que conduirà a la prohibició de facto l’any 2035 de les noves matriculacions de cotxes de combustió. De fet, Brussel·les ja ha anunciat que a partir del pròxim mes de gener començarà a aplicar aquesta normativa, la qual cosa, a la pràctica requerirà una reducció de les emissions del 15% respecte als nivells previs a 2020 i suposarà suposa haver de vendre en tot just vuit setmanes un cotxe elèctric per cada quatre tèrmics.
Les projeccions varien quant al muntant total de les sancions que haurien de pagar els diferents fabricants que no compleixin amb aquestes quotes de vendes. La indústria calcula que estaria entre els 10.000 i els 16.000 milions d’euros. No obstant això, fonts del mercat asseguren a Europa Press que en el seu escenari central, l’impacte potencial podria limitar-se als 5.100 milions d’euros.
“França vol que la Comissió Europea proposi una solució específica perquè els actors veritablement compromesos amb la transició cap al cotxe elèctric no hagin de pagar una multa fins després 2025, sense qüestionar la trajectòria de descarbonització de la mobilitat”, admeten des de l’Executiu gal. En tot cas, apunten que la seva intenció és discutir l’aplicació de sancions, però no reobrir el debat sobre el reglament europeu.
Itàlia i Europa de l’Est, els principals objectius
Per a aconseguir formar aquest front comú contra la Comissió, França pretén ajuntar diversos estats membre entorn de la seva causa. Per aconseguir-ho, el mateix Armand està de viatge oficial a Brussel·les per a assistir a les reunions de l’Eurogrup i de l’Ecofin i intentar seduir algun dels seus homòlegs. A més, tindrà el suport de Marc Ferracci, ministre delegat d’Indústria, està a Berlín per a intentar convèncer el Govern d’Olaf Scholz i la indústria automobilística del país.
En aquest context, és previsible que França aconsegueixi el suport de la majoria dels països d’Europa de l’Est a la iniciativa francesa. Romania, per exemple, és un dels bastions de Dacia (grup Renault) -que no compta amb cotxes elèctrics de bateria en el seu catàleg, excepte el Spring importat de la Xina- i considera que la fulla d’electrificació europea és massa agressiva.
Per altra banda, cal recordar que a inicis de setembre Itàlia ja va demanar a Brussel·les que es fes una revisió exhaustiva de la normativa davant el temor que la mesura pugui provocar el “col·lapse” de la indústria automobilística comunitària. “Europa necessita una visió pragmàtica, la visió ideològica ha fracassat. Hem de reconèixer-ho”, va arribar a comentar el ministre d’italià d’Indústria, Adolfo Urso.
Alhora, en les últimes hores, República Txeca ha dit que s’unirà a la petició d’aquests països. “[Els fabricants] no ho aconsegueixen perquè l’interès pels cotxes elèctrics ha disminuït en tota la Unió Europea”, ha assenyalat aquest dilluns el ministre de Transports d’aquest país, Martin Kupka.
