La setmana vinent el Fons Monetari Internacional (FMI) publicarà les previsions de creixement de l’economia mundial. Unes previsions que, a una setmana vista, s’anticipen amb “rebaixes notables” a causa de la desfermada guerra aranzelària que ha iniciat el president dels Estats Units, Donald Trump. En aquest sentit, l’FMI també anticipa un increment de la inflació, però de moment descarta la recessió: “L’augment de les barreres comercials impacta directament en el creixement”, ha dit aquest dijous la presidenta de l’FMI, Kristalina Georgieva, que ha avisat que la guerra aranzelària provocada per Donald Trump posa “a prova la resiliència” de l’economia: “En un món amb gravàmens bilaterals variables, la planificació es fa difícil i el resultat és: vaixells sense saber a quin port dirigir-se, decisions d’inversió postergades, volatilitat en els mercats financers, augment de l’estalvi com a precaució”, ha remarcat. La dirigent de l’entitat també ha disparat contra l’inquilí de la Casa Blanca, a qui ha instat a posar punt final a la guerra comercial, ja que considera que la “incertesa” entorn de la política comercial està “literalment fora de control”.
L’avís de Georgieva, però, no va exclusivament dirigit al mandatari nord-americà, sinó a tots els estats, als quals ha instat a “posar ordre a casa seva”: “En un món d’incertesa, no hi ha espai per demorar reformes que millorin l’estabilitat econòmica i financera”. Per a la presidenta de l’FMI, les tensions comercials desencadenades arran de la política aranzelària de Trump eren “una olla bullint lentament durant molt de temps que ara està desbordada”: “Les distorsions comercials com les barreres aranzelàries i no aranzelàries han alimentat les percepcions negatives sobre un sistema multilateral que sembla no haver aconseguit condicions equitatives. I els desequilibris comercials alimenten encara més les tensions”, argumenta.
El paper de la “seguretat nacional”
Per a la presidenta de l’FMI, un dels factors clau que ha desencadenat la descarnada guerra aranzelària és la “seguretat nacional”. Un concepte que ha portat la “ressorgiment” de l’autosuficiència entre els governs nacionals, cosa que reforça la idea que la fabricació de productes com els microxips o l’acer, entre d’altres, “s’ha de fer a casa encara que això impliqui pagar més”: “En un món multipolar, el lloc on es produeix una cosa pot importar més que el seu cost”, ha reblat Georgieva. Per a la dirigent, aquest còctel de factors ha propulsat encara més la guerra de Trump: “Tot això ha desbordat l’olla i ha deixat un món en què la indústria rep més atenció que el sector serveis, els interessos nacionals s’imposen sobre les preocupacions globals i les accions contundents provoquen reaccions igualment contundents”, ha assenyalat la líder de l’FMI. En aquest sentit, també ha volgut deixar clar que la batalla entre els Estats Units i la Xina, principalment, també tindrà efectes “indirectes” sobre països més petits: “A mesura que els gegants s’enfronten, els països més petits queden atrapats en els corrents creuats”, ha conclòs.
