Nova reunió de política monetària de la Reserva Federal, i nova pujada de tipus d’interès. En la línia de la resta de grans bancs centrals, la màxima institució econòmica dels Estats Units ha anunciat un augment de 75 punts bàsics en el preu del crèdit amb l’objectiu de controlar la inflació fins a un ancoratge del 2%. Així, les restriccions monetàries trenquen la barrera dels quatre punts percentuals, que romania intacta des de principis del 2008, just després de la fallida de Lehman Brothers.
Tot i que els membres del comitè dirigit per Jerome Powell reconeixen la progressiva caiguda en els preus del consum, unida al “fort rendiment” del mercat laboral del país, la Fed manté el seu full de ruta per prendre el control dels desequilibris provocats per la pandèmia i la guerra d’Ucraïna. A més, segons han aclarit al comunicat amb què han tancat la reunió, aquesta no serà la darrera pujada. “El comitè anticipa increments successius per arribar a una política monetària prou restrictiva per a retornar la inflació al 2%”, asseveren.
Segons ha apuntat l’organisme, les pròximes reunions de política monetària prendran en consideració qüestions com l’efecte de l’encariment del crèdit en l’economia del país, la frenada de l’activitat productiva per la manca d’accés a liquiditat o els “desenvolupaments del mercat financer” en els pròxims mesos. La xifra del 2% sembla assolible, doncs, després de tres mesos consecutius de caigudes de la inflació. Des del pic del 9,1% assolit el juny d’enguany, els preus de consum al gegant americà han registrat una contracció propera a un punt i mig.
Evitar l’estagflació
La reserva federal implementa una nova pujada substancial dels tipus d’interès tot i reconéixer l’enfortiment de l’economia del país en molts factors rellevants. La darrera dada d’atur disponible, del setembre d’enguany, situa la desocupació en el 3,5%, una xifra en la línia amb la dels darrers mesos que demostra la “resiliència del mercat laboral” de la federació. Per altra banda, durant el tercer trimestre de 2022 el PIB nord-americà ha tornat al creixement després de dos trimestres de retrocessos –és a dir, de recessió tècnica–. L’economia de la potència es va expandir entre el juliol i el setembre un 2,6%, molt per sobre del 0,2% registrat a la Zona Euro.
Com apunten diverses fonts expertes, els efectes de la pujada de tipus d’interès sobre el control de preus són més evidents als Estats Units perquè la seva espiral de preus té l’origen a la demanda. Les aturades de la pandèmia van deixar una gran massa d’estalvis a disposició de les famílies que, amb la seva despesa, van sobreescalfar l’economia. Apujant el preu del crèdit, així, la Fed aconsegueix refredar-la. Per contra, a Europa la crisi és d’oferta: l’escassetat de matèries primeres i el bloqueig energètic provocat per la guerra a Ucraïna disparen els preus de productes clau. Per tant, alentir l’economia dificultant l’accés a finançament no és un camí tan clar cap al control de preus.
Nova plantada a l’FMI
Després de les pujades de tipus d’interès anunciades per la Fed, el BCE i el Banc d’Anglaterra al setembre, els principals impulsor de la política monetària restrictiva van fer marxa enrere. Tant la directora gerent del Fons Monetari Internacional, Kristalina Georgieva, com el president del Banc Mundial, David Malpass –abans defensors de l’encariment del crèdit– van avisar dels efectes perniciosos que pot provocar l’escanyament de la política monetària sobre les economies avançades.
Tot i aquesta alerta, els principals bancs centrals han continuat amb el seu full de ruta de pujades de tipus, una estratègia que ja ha afectat profundament, entre altres àmbits, al mercat hipotecari europeu. Tant Powell com la presidenta del BCE Christine Lagarde, però, no pensen fer marxa enrere. Les pròximes reunions monetàries de les grans entitats del planeta deixaran, amb tota seguretat, noves alces de tipus. La recessió, que ja sembla una realitat, compta amb un nou aliat.
