La flexibilització de la política monetària per part dels principals bancs centrals del planeta continua segons el guió previst pels mercats -malgrat el terrabastall de les eleccions presidencials nord-americanes-. Tal com s’esperava, la Reserva Federal ha anunciat una segona retallada dels tipus d’interès en la reunió d’aquest mes de novembre. Amb aquest moviment, el cost del crèdit per a famílies i negocis cau fins al 4,5%-4,75%, el nivell més baix des de principis del 2023. L’organisme presidit per Jerome Powell celebra la “contínua expansió de l’economia”, així com la bona salut del mercat de treball i la “sostinguda” caiguda de la inflació. Cal recordar que l’IPC de la federació va caure fins al 2,1% el passat mes d’octubre, fregant ja l’objectiu general dels dos punts. “El comitè -reiteren- està fortament compromès amb la reducció de l’atur i retornar la inflació” a la normalitat. A parer del banquer, nous enduriments estarien descartats, atès que “no cal refredar més l’economia per aturar” la corba de preus. Queda per confirmar, doncs, el ritme de les baixades.
Malgrat la seguretat que mostren respecte del mercat laboral i els moviments del cost de la vida, els governadors de la Fed reconeixen que “el futur econòmic és incert”. D’aquesta manera, la direcció monetària dels Estats Units assegura estar “atenta als riscos a ambdues bandes del seu mandat dual” -la reducció de l’atur i la contenció de preus-. La reunió del comitè monetari, que s’allarga durant dues jornades, s’ha produït poques hores després de l’ampla victòria de Donald Trump a les eleccions presidencials nord-americanes. Trump, cal recordar, s’ha imposat a la seva rival, la demòcrata Kamala Harris, amb un programa econòmic d’intenses rebaixes fiscals i dures imposicions aranzelàries.
L’augment de l’activitat generat per la retallada d’impostos, unit a l’escalada dels preus provocada pel moviment proteccionista -segons un estudi de la patronal comercial NRF, tindran un cost de 78.000 milions de dòlars per als consumidors- prometen noves oscil·lacions inflacionistes. Segons ha confirmat el mateix Powell en la seva ponència posterior a la reunió, no tanquen la porta a alentir la flexibilització del crèdit en cas que “l’economia es mantingui sòlida i la inflació s’allunyi de l’objectiu del 2%”. Amb tot, no ha volgut identificar una ràtio d’equilibri -el punt en el qual el Banc Central considera que s’ha aconseguit doblegar la inflació definitivament-. “Només estem començant a pensar-hi”, assegura.
Una relació conflictiva
La relació entre Trump i Powell, d’ençà del primer mandat del líder republicà, ha estat complicada. Malgrat que el va nomenar ell mateix el 2018, el perfil tècnic del president de la Fed s’ha interposat entre ambdós, atès que el banquer central va ignorar les demandes del comandant en cap de rebaixar els tipus d’interès durant la seva estada a la Casa Blanca. Va, de fet, endurir les condicions de crèdit en diverses ocasions, fins al 2,5% que van assolir a finals del 2018. “Ha pres moltes decisions dolentes”, etzibava Trump, encara des del Despatx Oval. Recentment, però, ha assegurat que mantindrà el president de la Reserva al seu lloc “a condició que ho faci bé”.
Malgrat el terrabastall provocat per Trump, Powell ha negat “efectes a curt termini” de les projeccions en política econòmica de la nova administració. “No sabem què farà el president, per tant, no sabem quins efectes tindrà sobre l’economia”, ha respost el president de la Reserva. Així, sentencia, “les estimacions es tindran en compte, al costat d’incomptables altres factors”. Tot i això, consultat per les previsions per al 2025 que va fer al setembre -quan dibuixava un any amb quatre baixades de 25 punts bàsics, fins a retrocedir el cost del crèdit un punt percentual sencer-, el dirigent ha evitat confirmar la lectura. “Estem en el camí de normalització, però tenim diverses setmanes de dades per estudiar abans de prendre la pròxima decisió”, ha declarat.
