La rebaixa dels tipus d’interès arribarà aquesta setmana als Estats Units després de quatre anys apujant-los o mantenint-los. Un cop continguda la inflació, la Reserva Federal rebaixarà, amb tota previsió, 25 o 50 punts bàsics el cost dels diners amb l’objectiu d’aconseguir un “aterratge suau”, segons apunta Manuel Pinto, analista d’xtb. Precisament, el grau de la baixada és el principal dilema dels membres del Comitè Federal de Mercat Obert (FOMC). En les seves últimes compareixences públiques, el president de la Fed, Jerome Powell, no ha deixat lloc a dubtes: “Ha arribat el moment de fer ajustos en la política monetària”.
Després de les onze pujades realitzades des de març de 2022 per a tractar de controlar els preus, la Fed manté els tipus des de juliol de l’any passat en una forqueta d’entre el 5,25% i el 5,5%, el seu màxim nivell des de 2001. Per contra, el Banc Central Europeu (BCE) i altres institucions fa mesos que realitzen baixades, però la Fed ha estat molt més conservadora i fins ara havia mantingut que les dades econòmiques no eren prou de confiança per a iniciar les baixades.
En les últimes setmanes, però, els indicadors han anat en la direcció esperada pel regulador. Per exemple, l’índex de preus al consum (IPC) dels Estats Units va baixar quatre dècimes a l’agost fins al 2,5% interanual i el mercat laboral ha encadenat mesos de pobres dades de creació d’ocupació i signes de refredament, amb la taxa en el 4,2% i 7,1 milions d’aturats, 800.000 més que fa un any.
De quant serà la baixada?
La gran pregunta de la reunió de la Fed, però és de quan serà la baixada. De moment, però no hi ha pistes sobre quant baixaran els tipus i les prediccions dels economistes són poc clares. Tot i això, Pinto advoca per una baixada de mig punt en els tipus, ja que en els últims anys l’organisme s’ha centrat en l’estabilitat de preus, però les últimes dades macroeconòmiques han traslladat un major protagonisme a l’evolució del mercat laboral.
A més, recorda que sota el mandat de Powell, la Reserva Federal “va cometre l’error d’actuar massa tard per a frenar el pitjor episodi d’inflació des de principis dels anys 1980”, i considera que si ara “actua amb massa lentitud, podria augmentar la desocupació i portar a l’economia a una recessió”. De fet, la principal preocupació dels mercats als Estats Units en aquests moments es troba en les últimes dades reportades en l’ocupació, que han mostrat senyals alarmants, ja que ha augmentat del 3,4% l’abril de 2023 al 4,3% el mes de juliol d’enguany. Això va començar a desencadenar un conegut senyal d’alerta denominat com la regla de Sahm que acostuma a indicar que l’economia es troba pròxima a una recessió, recorda Pinto.
