El president dels Estats Units, Donald Trump, ha fet de la guerra comercial el seu mètode diplomàtic més utilitzat. La imposició d’aranzels ha esdevingut el dia a dia de les primeres setmanes de la nova administració. Amb l’entrada en vigor de les primeres tarifes generals, però, el líder republicà s’ha trobat que els seus abans aliats, lluny d’acceptar les seves imposicions, hi paguen amb la mateixa moneda. El passat dimecres, quan la Casa Blanca va fer efectiu l’impost del 25% a les compres d’alumini i acer fora de les seves fronteres, la Unió Europea va llançar el seu contraatac. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el comissari de comerç, el socialdemòcrata eslovac Maroš Šefčovič, han presentat un pla per gravar els moviments de 28.000 milions d’euros en productes fabricats als EUA.
Una petita part del nou paquet es limita a reactivar les restriccions comercials imposades ara fa sis anys, durant el primer mandat de Trump. La resta dependrà de la decisió dels 27, que ja han assegurat que estudiaran “sector a sector” les implicacions de l’ofensiva trumpista per decidir quins paga la pena protegir. A l’espera d’un mapa complet dels nous aranzels, el sector exterior català tremola: els Estats Units són el segon mercat importador fora de la Unió Europea de les empreses del país, només superat per la Xina. Amb més de 5.700 milions d’euros comprats el 2024 és, a més, el que més creix. El curs passat, les empreses internacionalitzades del Principat van gastar un 15,2% més als EUA; mentre que l’alça del 2023 va ser encara més fulgurant, d’un 31,3% interanual, segons les dades de l’Idescat.
Riscos a la farmàcia
Un dels subsectors catalans que més s’ha beneficiat de les compres als Estats Units és també un dels més amenaçats per Trump: el farmacèutic. A finals del febrer, després d’anunciar les dates d’entrada en vigor de la taxa a l’alumini i l’acer, el president nord-americà va apuntar cap a la indústria pharma com el nou objectiu de la seva política comercial. “Posaré aranzels del 25%, i la xifra creixerà substancialment durant la resta de l’any”, anunciava el mandatari en una atenció als mitjans des del seu complex de Mar-A-Lago, a Florida. El risc d’una guerra comercial al sector farmacèutic seria substancial per a Catalunya: el 2024, segons dades de l’Idescat, el Principat va importar prop de 1.100 milions d’euros en productes d’aquesta branca des de l’altra banda de l’Atlàntic.
Només en medicaments i matèries primeres per a productes immunològics -un paquet comercial que va de les vacunes als hemoderivats-, les empreses locals van fer compres per valor de prop de 890 milions d’euros. En el cas de la sang i el plasma, cal recordar que els EUA són el gran node extractor i productor del planeta. Grifols, sense anar més lluny, hi concentra bona part de les seves plantes dedicades. A aquest muntant s’afegeix l’invertit en la compra de medicaments dosificats -píndoles, xarops i altres preparats per al consum-. Catalunya va importar dels EUA prop de 160 milions d’euros tant el 2023 com el 2024.
‘Drill, baby, drill’
Per sobre de la farmàcia, però, hi ha l’energia. En concret, els hidrocarburs. Després de la pandèmia, les importacions de petroli catalanes des dels Estats Units s’han disparat, i la federació nord-americana s’ha col·locat en una inabastable primera posició com a proveïdor del Principat. El 2024, segons les xifres de l’Idescat, Catalunya va comprar 1.680 milions d’euros en productes petroliers a les exportadores estatunidenques. A aquest muntant s’ha d’afegir el del gas natural, que s’eleva fins a tocar dels 215 milions el 2024. La concentració de la demanda als EUA coincideix amb les sancions europees a Rússia arran de la guerra a Ucraïna. També amb retallada progressiva d’altres mercats rellevants, com ara el Mèxic, que ha perdut bona part del seu protagonisme al sector petrolier per la mala salut de l’empresa nacional Pemex. A aquests dos factors s’afegeixen les intenses retallades de la producció dels països membres de l’Organització de Països Exportadors de Petroli, així com la inestabilitat interna d’alguna de les potències tradicionals. És el cas de Líbia, que va arribar a aportar prop de 1.000 milions d’euros en petroli i derivats l’any 2021 a les importadores catalanes, i que s’ha quedat poc per sobre dels 350 milions el darrer any.
Ara bé, Trump pot haver esperonat els seus enemics energètics amb les noves fronteres comercials: després de tres anys de constrenyiment del mercat, l’OPEP ha anunciat que recuperarà part de la producció retallada a partir del pròxim mes d’abril. El moviment del bloc liderat pels països àrabs ja comença a fer mal als petroliers nord-americans. El consens del sector situa el llindar de preu clau en els 70 dòlars: si el barril West Texas supera aquesta xifra, la rendibilitat és prou elevada perquè les empreses dels EUA continuïn expandint la producció petroliera. Ara bé, quan l’etiqueta cau per sota d’aquest nivell, les dinàmiques del mercat fan tremolar la indústria transatlàntica. El passat dimecres, arran de l’anunci de l’organització de productors, el preu de referència del petroli als Estats Units va caure als 65 dòlars, el més baix des del 2021, abans de la invasió russa d’Ucraïna. Les accions de les grans petrolieres del país, com ara ExxonMobil, han caigut fins als seus mínims de l’any. Així, la tensió aranzelària en els hidrocarburs catalans es podria resoldre sense efectes dramàtics, especialment si el Principat recupera alguns mercats que podrien tornar a activar-se.
Alta tecnologia
Segons l’estudi del mercat nord-americà elaborat per Acció, el teixit català de la salut podria patir per partida doble en cas d’una batussa aranzelària entre la UE i els Estats Units. A banda dels productes farmacèutics, destaquen les importacions de maquinària i altres aparells de diagnòstic i tractament de diverses malalties. En concret, Catalunya ha invertit en dispositius i solucions mèdiques fabricades als EUA prop de 250 milions d’euros només el 2024, amb diferència el primer mercat del país. Fora de l’àmbit sanitari, les compres de maquinària industrial també van tocar sostre el curs passat, amb prop de 290 milions d’euros, segons els darrers registres d’Idescat. En aquest àmbit, substituir les compres transatlàntiques pot ser complex a llarg termini. El proveïdor tradicional de maquinària per a Catalunya era Alemanya, si bé la crisi industrial que pateix la locomotora europea ha alentit progressivament la relació comercial amb el Principat. La promesa més clara és la Xina, que guanya quota de mercat en molts segments econòmics. De fet, competeix amb els EUA en alguns àmbits de la tecnologia medicoquirúrgica, amb prop de 60 milions importats en els darrers 12 mesos. En general, el gegant asiàtic ha esdevingut un company clau per al comerç exterior català. De fet, ja hauria esdevingut el principal venedor global a les empreses catalanes, amb més de 1.200 milions adquirits només el passat mes de desembre, el muntant més elevat entre tots els socis comercials del Principat. La guerra comercial, doncs, pot servir per diversificar encara més les relacions mercantils de Catalunya -o, fins i tot, per reconfigurar la seva posició en els blocs geoestratègics-.
