Xoc entre Parlament i Comissió Europea a un pas de les eleccions comunitàries. Poc menys de dos mesos abans dels comicis per renovar els òrgans de la UE, una majoria absoluta de diputats ha recusat el flamant enviat especial per a les Pimes, el conservador alemany Markus Pieper, entre acusacions de favoritisme electoral contra la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. Pieper, un rellevant càrrec econòmic de la Unió Demòcrata Cristiana –l’homòleg del PP a la república federal– ocupa la posició des del 31 de gener, encomanat amb garantir que la legislació continental, especialment en l’àmbit de l’empresa, cobreixi les necessitats dels petits i mitjans negocis.
La passada setmana, el mitjà Euronews va fer públiques les preocupacions dels partits majoritaris a Estrasburg pel nomenament de Pieper com a enviat especial. Segons les informacions del mitjà francès, entre socialistes, verds i liberals creixia la percepció el procés no havia seguit “els principis de mèrit i equilibri de gènere i geogràfic”. En la mateixa línia, Le Mattinale Europeánne ha informat aquesta mateixa setmana que les altres opcions per ocupar el càrrec, la dirigent de la patronal sueca Anna Stellinger i la MEP txeca Martina Dlabajova, haurien obtingut qualificacions més elevades per part dels avaluadors oficials de la CE. El desequilibri en les notes dels opositors fa sospitar, segons han criticat diversos diputats, que Von der Leyen hauria assegurat la cadira a un membre destacat de la CDU, el seu partit, per assegurar els suports interns de cara a les eleccions del pròxim mes de juny.
Manca de transparència
El membre del Parlament Europeu Daiel Freund, dels verds alemanys, ha criticat l’episodi com a “trist i vergonyós”. En declaracions als mitjans, Freund ha reclamat que el nomenament a una posició rellevant, com és l’enviat especial per a les pimes –acompanyada, a més, d’un salari superior als 20.000 euros mensuals– s’ha d’efectuar “d’una forma veritablement transparent”.
Les demandes de Freund no són les úniques, val a dir, que han arribat a la Comissió respecte del cas. Diversos alts càrrecs a escala executiva ja van enviar el passat cinc d’abril una missiva a Von der Leyen en rebuig de la decisió. Segons va avançar la mateixa Euronews, els noms crítics figuren a l’elit de les institucions europees. Es tracta del comissari de Mercat Intern, el francès Thierry Breton; l’Alt Representant per als Afers Exteriors, Josep Borrell; el comissari europeu de Treball, el luxemburguès Nicolas Schmit; i el comissari d’Afers Econòmics, l’italià Paolo Gentiloni. Des de la Comissió sostenen que no s’ha pres cap decisió il·legal amb el nomenament; i els efectes d’una votació al Parlament no són directament vinculants sobre un nomenament d’una altra institució comunitària. Tot i això, la recusació arriba en un moment de tensió per al PP europeu, amb una campanya electoral clau per als seus xocs especialment amb els conservadors i reformistes i els diversos grups de l’extrema dreta.
