L’acord comercial amb el Mercosur continua atiant les tensions polítiques entre països i partits europeus. El plenari de l’Eurocambra, celebrat a Estrasburg aquest mateix dijous, ha tornat a fer evidents les escletxes creades per un pacte polèmic, que fonamenta les protestes pageses que tornen a prendre el Principat i la resta de grans mercats agraris de la UE. La Comissió Europea d’Ursula von der Leyen, que va fer de l’aprovació de l’espai de lliure comerç una de les seves grans banderes de campanya, n’és el principal valedor: el comissari europeu de comerç, socialdemòcrata eslovac Maroš Šefčovič, sosté el discurs tipus de l’executiu comunitari, tot assegurant que el nou pont comercial amb l’Argentina, el Brasil, l’Uruguai i el Paraguai és un “win-win” per a tots els sectors econòmics del continent. Ara bé, s’ha trobat amb la clara oposició de grups a banda i banda de l’espectre polític. Des del País Valencià, el diputat de Compromís Vicent Marzà, membre dels Verds, ha rebutjat la noció de les oportunitats a banda i banda: “si és tan bo per a tothom, per què han de reservar un bilió d’euros per compensar el sector agrícola? Es fa difícil de creure”, defensa l’eurodiputat.
El principal argument de l’oposició al tractat ha estat el que ja fa temps que la pagesia -catalana i d’arreu de la Unió- abandera en les seves protestes: la competència deslleial dels productors forans, que no pateixen les restriccions i controls alimentaris que sí que imposa la política agrària comuna, així com la regulació mediambiental que Brussel·les aplica sobre les explotacions locals. Marzà, en la seva intervenció, ha limitat estrictament els beneficis del tractat a “les grans multinacionals” alimentàries, que trobaran negocis de major escala a les grans explotacions argentines i brasileres, amb les quals el primari local “no pot competir”. Similar ha estat l’apreciació de la seva companya de grup francesa, Saskia Bricmont, que denuncia la capacitat que l’acord atorga a les empreses dels països llatinoamericans per “desmarcar-se de les nostres normes quan aquestes no ajudin a la competència”.
“El tractat amenaça la nostra sobirania estratègica”, raona Bricmont, que apunta també als importants riscos en matèria sanitària que implica obrir la porta als pobres controls que regeixen els aliments produïts al Mercosur. “No donarem glifosat a la nostra gent”, alerta l’eurodiputada. El grup de l’esquerra ha estat encara més contundent: la diputada francesa Manon Aubrey ha acusat la Comissió d'”accelerar la desforestació i el canvi climàtic” amb l’impuls als grans productors brasilers, centrals en les pèrdues de massa forestal de l’Amazones en les darreres dècades. L’irlandès Luke Flanagan, per la seva banda, ha denunciat l’entrada massiva de productes que “inundaran” el mercat local: “la realitat és que el 9% de la vedella que es vendrà a Europa vindrà del Mercosur. A on veuen les oportunitats?”, lamenta.
En defensa del tractat
Malgrat que els socialistes, especialment els centreeuropeus, asseguren que el tractat “defensa els interessos de la pagesia” europea amb imposicions bilaterals, com ara l’aplicació obligatòria del tractat de París, reconeixen que no hi ha els mecanismes de control pertinents per assegurar que els membres del Mercosur posen en pràctica aquestes exigències. “Manquen les eines per vigilar-ho”, reconeix el socialdemòcrata alemany Bernd Lange. Tot i això, continuen amb la seva defensa aferrissada del tractat, tot assegurant que, malgrat els clars avantatges que reserva per a la indústria exportadora, és també beneficiós per als productors locals. “Els agricultors de la UE tenen una plusvàlua exportadora de 65 milions d’euros; exportar està en el seu millor interès”, defensa l’eurodiputat, amb l’ull posat en sectors concrets com el làctic o les begudes alcohòliques, en els quals el Con Sud no és especialment productiu.
Per la seva banda, el Partit Popular europeu ha apuntat als desequilibris internacionals com a motiu principal per aprovar la mesura. El suec Jorgen Warborn ha acusat el govern xinès de “menysprear sistemàticament l’ordre multilateral de comerç”, fet que obliga Europa a establir “relacions econòmiques” sostenibles amb altres regions. El cas llatinoamericà és especialment sagnant, en tant que, com apuntava Sefcovic, la Xina ja és el company comercial número 1 del Brasil, i amenaça la presència de les potències occidentals a la regió. Els conservadors, en aquest sentit, argumenten que el perill per als camperols de la UE no ve de fora, sinó de la mateixa Brussel·les. L’espanyol Gabriel Mato ha defensat que “si els pagesos estan en contra del tractat, és perquè la Política Agrària Comuna no ens dona les eines per ser competitius”. “Hem de canviar les nostres normes per no penalitzar els nostres sectors”, sosté Mato, enfront de la competència exterior. “No és triar entre agricultura i comerç: és fer les coses bé”.
Itàlia torna a sacsejar el panorama
Cal recordar que la resistència institucional des de la UE al tractat de Mercosur ve liderada clarament pel govern d’Emmanuel Macron i la resta d’administracions franceses. En aquest sentit, la majoria de diputats gals, més enllà dels grups a què pertanyen, han mostrat importants dubtes pel que fa al seu encaix amb el sistema productiu comunitari. La diputada liberal francesa Marie Pierre Vedrenne, de la formació del mateix Macron, ha dubtat dels “controls” que populars i socialistes asseguren que es poden imposar als productes exteriors. “No deixem que la sobirania es converteixi en un concepte aliè, que no s’ajusta a la realitat dels nostres sectors”, declarava. En la seva trinxera ha trobat els diputats italians del grup dels Conservadors i Reformistes, membres dels Fratelli d’Italia de la primera ministra Giorgia Meloni. El diputat Rafaele Stancanelli ha deixat entreveure les dues aigües entre les quals naveguen els ultres italians. Per una banda, concedeix que “està econòmicament provat que le lliure mercat aporta benestar”; per una altra, diagnostica importants forats reguladors al pacte amb Mercosur, contraris als interessos de la pagesia europea. “Hi ha una massiva contradicció a la UE: apliquem regles estrictes als nostres productors, però no invalidem els exteriors que no els compleixen”, reflexionava el conservador. Sobre aquesta anàlisi, ha fixat la posició del seu govern, tot subratllant que “tal com està plantejat, el tractat comercial ens fa mal”.
El rol de Meloni, cal recordar, serà clau en qualsevol oposició que vulguin articular els executius de la UE. L’objectiu de Macron és articular una minoria de bloqueig per impedir que el pacte entri en vigor; un procés que requereix, com a mínim, l’aquiescència de quatre estats membre que representin més d’un terç de la població de la UE. El suport italià trontollava, ateses les ambigüitats en el discurs de Roma; però el posicionament dels eurodiputats ultres d’aquest dijous ha obert el camí a una relació més favorable als interessos de la pagesia entre l’Elisi i el Palazzo Chigi.
