Alibaba mostra més estima per les autoritats de Pequín de la que mai ha ensenyat el grup multinacional. La matriu d’alguns dels emblemes del comerç electrònic global -sense anar més lluny, AliExpress- ha estat un dels antagonistes dins el sector privat que el govern de Xi Jingpin s’ha trobat en la darrera dècada. El fundador i ex-CEO Jack Ma, ja abans de la pandèmia, era un dels magnats més crítics amb l’estricta vigilància financera a què el regulador xinès sotmetia les big tech i les noves propostes tecnològiques. Va ser una iniciativa seva, de fet, l’oferta pública de 37.000 milions de dòlars per la fintech Ant Group, l’espurna que Xi va fer servir per encetar l’atac contra les grans empreses de nova generació. Ara, amb Jack Ma fora de l’ull públic durant més d’un any, el seu successor al capdavant d’Alibaba Daniel Zhang ha esmicolat la companyia en un nou hòlding de sis firmes -confirmant davant el Politburó que, de fet, les grans tecnològiques estan disposades a no ser tan grans-. Si bé les sis empreses continuaran actuant conjuntament, la possibilitat d’introduir per separat inversió externa pot diluir un poder menys concentrat en la figura del mateix Zhang.
Segons apunta el president de la Comissió d’Economia Internacional i Unió Europea del Col·legi d’Economistes de Catalunya Xavier Ferrer, la separació d’Alibaba ha estat un “toc d’atenció” per a les cada cop més abundants grans empreses xineses. El govern de Xi, assegura l’expert, està disposat a “tallar les ales” a qualsevol que vagi més enllà del que consideri econòmicament apropiat. L’executiu apunta a un horitzó d’interès general com a detonant d’aquesta concentració en la política econòmica: la recuperació després d’una política zero covid que s’ha apropat als tres anys de vida i que no ha arribat a obrir el mercat xinès fins al desembre del 2022, quan la pandèmia era poc més que un record -productiu i comercial- entre els seus principals competidors. Només cal parar atenció a les xifres d’inversió que les administracions han injectat en l’economia per revifar-la: uns 550.000 milions de dòlars, que haurien de permetre un creixement del 5% del PIB en el present exercici -dos punts superiors a la malmesa mitjana mundial, segons l’FMI-.
Si bé Xi busca tancar files a fora i a dins de les fronteres -amb un canvi important en la seva estratègia de control econòmic internacional, de la inversió cap a les ajudes financeres– Ferrer assegura que en el curt termini la prioritat és “ordenar l’economia interior del país”. L’aquiescència del govern xinès és, de portes endins, un arma de doble fil. L’entorn està completament obert a aquelles firmes internacionals que compleixin amb els seus estrictes límits i requeriments -aquest mateix diumenge els mitjans públics xinesos s’han fet ressó dels plans per a una nova gigafactoria de bateries de Tesla a Shanghai, des d’on mobilitza més de 20.000 Models 3 l’any-; una porta oberta a una nova onada de firmes altament especialitzades provinents d’altres mercats. Ara bé, aquelles que, com en el seu moment Alibaba, aspirin a un creixement amb el que les autoritats no se sentin còmodes es trobaran amb tanques encara més altes. Tant és així, assegura el membre del Col·legi d’Economistes, que la situació a la firma de Zhang i Ma es pot “arribar a repetir en un futur” en algun dels altres gegants tecnològics locals que encara operen a l’ecosistema digital xinès.
Una oportunitat per a les empreses catalanes
Davant de tota aquesta nova realitat a la Xina, les empreses catalanes poden aprofitar una gran oportunitat de mercat. Segons el director d’Internacionalització de la Cambra de Comerç de Barcelona, Marin Orriols, si les empreses catalanes busquen les aliances adequades poden optar a entrar un mercat enorme -amb més de 1.000 milions de ciutadans-, però que té una realitat reguladora complicada. De fet, el que suggereix Orriols és buscar una empresa local que t’introdueixi en el mercat i així sigui molt més senzill.
A més, cal recordar que en les últimes dècades la Xina ha desenvolupat un mercat que reclama molts productes occidentals, sense anar més lluny el segon mercat de Ferrari actualment és el gegant asiàtic. El país – i la seva població- consumeix molts productes occidentals de luxe, fet que ha beneficiat, i molt, a les marques de luxe perquè se’ls va obrir un nou gran mercat amb molts milions de persones disposades a comprar els seus productes. Tot i aquest fet, Orriols recorda que això no ha acabat de beneficiar el gruix de les marques catalanes, però considera que pot proporcionar molt bones oportunitats a les empreses catalanes. Dos bons exemples d’aprofitar aquesta nova realitat del mercat xinès són Mango i Puig que ja fa anys que van decidir apostar per estar molts presents al llunyà orient.
En aquesta línia Orriols també recorda que a les empreses xineses també els interessa arribar a occident i també els és complicat, per tant, es poden trobar sinergies. Encara que l’estratègia xinesa fins al moment ha estat comprar empreses occidentals, com en el cas de Lenovo, que va comprar la divisió de portàtils d’IBM per aprofitar la xarxa que ja havien fet i vendre més productes ja d’entrada. O per exemple la compra de Volvo per part d’un conglomerat xinès, que podrà aprofitar la xarxa de la marca sueca per vendre els seus cotxes a occident amb molta més facilitat.
És per això que el director d’internacionalització de la Cambra creu que les empreses catalanes poden arribar a acord per entrar al mercat xinès i aprofitar el seu mercat alhora que possibiliten l’arribada d’empreses xineses aquí, perquè les condicions per entrar sol en aquell mercat són complicades, sobretot per a les empreses estrangeres. Tot i aquestes dificultats, Orriols assegura que és una gran oportunitat i en un futur -en el que es presumeix que serà la primera economia a escala mundial- s’hi haurà d’estar. Sobre aquesta necessitat futura d’estar present en aquest mercat, Orriols recorda que, en efecte, és una aposta a llarg termini, però les empreses catalanes “no es poden permetre no estar en aquest mercat”, és per això que explica que la Cambra ja està desenvolupant estratègies d’ajuda perquè les empreses del país facin aquest pas endavant i entrin a la Xina.
Diversitat sectorial
Si bé la preocupació principal del govern xinès se centra en les tecnològiques -en una estratègia a gran escala a la cerca de l’alt valor afegit- l’amplada del mercat del gegant asiàtic permet que els sectors empresarials catalans que hi puguin triomfar siguin extremadament diversos. Amb fins a 147 empreses catalanes instal·lades al país, la majoria mitjançant filials locals, Catalunya registra guanys a la Xina des de l’alimentació fins la farmàcia i la química, passant fins i tot per la construcció -un sector especialment productiu a aquell mercat, sobretot si se centra en les infraestructures-. Segons una recent nota econòmica d’Acció, el sector agroalimentari català, un dels més potents del país, és especialment apreciat al mercat xinès, amb firmes com Borges, Damm o Torres representades. No en va, la Xina és el principal importador alimentari del món, i ja centra a l’Estat espanyol -amb Catalunya, en molts casos, al centre- la compra exterior de productes com l’oli d’oliva o la carn de porcí.
La potent química catalana, que lidera any a any les exportacions del país, pot trobar també noves escletxes de mercat a una economia com la xinesa que necessita béns intermedis per accelerar una transformació industrial cap a productes finals d’alt valor afegit. Així, l’aposta del govern xinès pel vehicle elèctric, la indústria aeroespacial o les noves tecnologies en general reclamen un impuls “d’una gamma de productes químics més sofisticats”, asseguren des de l’agència per a la competitivitat de l’empresa, que les punteres firmes catalanes podrien aportar. També en el sector farmacèutic, amb una Grífols amb ampla presència al país, Catalunya es pot colar entre els exportadors de referència de les empreses xineses. Tal com apunta l’informe d’Acció, el marcat envelliment de la població xinesa -al ritme del dels competidors occidentals- ha forçat el govern a una política d’adquisició expansiva de medicaments per a malalties diverses. L’innovador ecosistema mèdic català pot trobar al país asiàtic -que facilita molt més que altres potencials mercats la recerca, la implementació i el registre de “medicaments innovadors- una font de creixement rellevant en els pròxims anys.
