L’ombra de la recessió torna a planar sobre la principal economia de la zona euro. Després d’esquivar la mala ratxa durant el primer trimestre del 2024, amb un inesperat creixement del 0,2%, Alemanya torna a números vermells amb una contracció del 0,1%, segons ha confirmat l’oficina estadística federal Destatis. “Després d’un lleuger repunt el trimestre anterior, l’economia alemanya torna a desaccelerar-se a la primavera”, reconeix la presidenta de l’organisme, Ruth Brand. Malgrat que els equilibris macroeconòmics han garantit que la locomotora europea hagi esquivat la recessió tècnica -l’encadenament de dos trimestres consecutius sense creixement-, la República Federal registra decreixements al seu producte interior brut en quatre dels darrers set períodes estudiats. A diferència del 2023, a més, la mala cara del mercat germànic és excepcional al seu entorn immediat: si bé ara fa un any la crisi es notava a molts dels estats membres -Àustria o els Països Baixos en són exemple-, enguany la tendència és l’oposada. Alemanya decreix, doncs, en un moment de bonança, en què l’Estat espanyol accelera a un 0,8% i França i Itàlia ho fan al 0,3 i 0,2% respectivament.
Les males dades del segon trimestre no han aconseguit esborrar, però, l’optimisme de les autoritats econòmiques del país. Malgrat l’alarma de Destatis, des del Bundesbank confien en una “lleugera expansió” per al tercer trimestre. El banc central alemany confia en el consum intern com a catalitzador econòmic: les tensions inflacionistes han anat en clar descens, i l’IPC va tancar el mes de juliol en un estable 2,3%. La calma a la carpeta de preus conviu, a més, amb una millora dels salaris, que mantenen una “evolució alcista” a mitjà termini, segons l’anàlisi de l’institut emissor. A més, el mercat laboral sosté una tendència alcista, si bé més moderada que l’any anterior, amb la creació de fins a 167.000 llocs de treball entre l’abril i el juliol, fet que fonamenta les promeses d’un minso rebot “de la producció econòmica” a l’estiu i a inicis de la tardor.
El forat negre industrial
Si el món del treball promet un retorn a la normalitat econòmica a Alemanya, el manufacturer apunta a tendències substancialment més ombrívoles. L’augment dels salaris reals i l’alça de l’ocupació xoquen amb una “debilitat” al sector de la construcció i especialment al de la indústria que continua amenaçant la salut del país. De fet, el secundari alemany és encara més dèbil durant els mesos estiuencs que a la primavera: segons el darrer estudi del PMI productiu elaborat pel Banc Comercial d’Hamburg (HCOB), la nota de les empreses industrials va caure a l’agost fins al 42,1, des d’un 43,2 al mes de juliol. Cal recordar que, segons les referències de la recerca d’HCOB, qualsevol valoració per sota de 50 indica una situació de decreixement. Segons se’n desprèn, els productors de béns de consum, industrials i intermitjos “van registrar la pitjor caiguda de noves comandes en nou mesos”. Els purchase managers de les empreses del sector apunten, de fet, en un sentit contrari al del Bundesbank: la debilitat constructora s’uneix a uns “dubtes persistents per part del consumidor”; que tot i celebrar un millor poder adquisitiu, no s’ha llançat encara al mercat; en bona part perquè els elevats costos per als negocis comencen a traslladar-se a preus finals. La capacitat productiva també cau, si bé ho fa “a un ritme més lent” que el del juliol.
Qualsevol retorn a la normalitat, segons apunta l’economista en cap de l’Hamburg Commercial Bank Cyrus de la Rubia, serà tardà; atès que les comandes a llarg termini també han patit una caiguda rellevant. “Qualsevol recuperació significativa es posposarà com a mínim fins al final de l’estiu o l’inici de la tardor”, lamenta l’expert; tot posant en tela de judici les valoracions a curt termini del Bundesbank. També ho apuntava el Banc Central Europeu, que en les actes de la reunió de política monetària del passat mes de juliol alertava de la “dèbil” producció i exportació de bens industrials. Per al regulador monetari, al conjunt de la UE i especialment a Alemanya es detecten “pocs signes de recuperació al sector manufacturer”. Afegeixen, de fet, una alerta: la caiguda és massa pronunciada perquè respongui exclusivament a una inestabilitat conjuntural. El decreixement de la capacitat productiva a la principal potència del continent -i a les veïnes- “podria reflectir una pèrdua estructural de competitivitat, posant en dubte la capacitat de la zona euro per recuperar-se gràcies al comerç mundial”.
