L’ex primer ministre italià Mario Draghi ha advertit aquest dilluns que la Unió Europea necessitarà un augment “massiu” de les inversions per a digitalitzar i descarbonitzar l’economia i augmentar la seva capacitat de defensa. Draghi ha alertat d’aquesta situació i ha reconegut que Europa encara es troba molt per sota d’altres països en termes de tecnologia. Aquest esforç del qual ha parlat l’ex primer ministre d’Itàlia suposaria una inversió de 5 punts percentuals del PIB europeu a l’any. Aquesta seria la xifra mínima per poder tornar als nivells de competitivitat dels anys 60 i 70, quan Europa era pionera en transformació tecnològica. Ara bé, amb les dades actuals, tal com ha lamentat Draghi, s’allunyen de les grans potències mundials, la Xina i els Estats Units.
“L’única manera de ser més productius és que Europa canviï radicalment”, ha assenyalat l’expresident del Banc Central Europeu (BCE) en l’informe sobre competitivitat de la UE que li va encarregar la mateixa presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, i que han presentat junts aquest dilluns en roda de premsa. En aquest sentit, l’organisme havia de posar sobre la taula tot allò que la unió havia de fer per tornar a col·locar-se en el pòdium de la tecnologia, el que ha resultat en una advertència sobre la clara necessitat que té Europa d’invertir. Per exemplificar la situació, Draghi ha recordat que les inversions suplementàries del pla Marshall entre 1948 i 1951 van representar anualment entorn de l’1-2% del PIB.
El document, que analitza els principals reptes que afrontarà la UE en els pròxims anys, també urgeix a culminar la Unió dels Mercats de Capitals; a alinear les polítiques industrials, de competència i comercial, a atendre unes necessitats d’inversió “inèdites” al mig segle i a aprofundir en la coordinació de la regulació i l’eliminació de les barreres administratives.
Simulacions per la solvència macroeconòmica d’Europa
L’informe de Draghi no només ha pogut posar exemples sobre altres inversions que ha fet la Unió Europea, sinó que també ha exposat un informe simulació amb dades de la Comissió Europea i el Fons Monetari Internacional (FMI) que avaluen si un augment “tan massiu” de la inversió és macroeconòmicament sostenible i com pot Europa desbloquejar una partida d’aquesta envergadura. Els resultats d’aquests simulacres suggereixen que l’impuls inversor pot dur-se a terme sense que l’economia pateixi restriccions d’oferta, i que la mobilització del finançament privat serà fonamental referent a això, encara que haurà de donar suport també en un increment de la inversió pública.
