Creditors de l’Estat espanyol afectats per l’impagament de les indemnitzacions per la retirada retroactiva de les primes renovables han començat a prendre accions per assegurar-se el cobrament. Aquesta mateixa setmana han enviat a l’executiu de Pedro Sánchez una notificació prejudicial que alerta de la pròxima activació d’un procediment de default o suspensió de pagaments tècnic.
Aquesta nova maniobra arriba pels continuats i reiterats incompliments de l’estat i arriba poques setmanes després que la justícia belga embargués 80 milions d’euros a Enaire -propietària d’Aena- per a compensar a les empreses afectades per aquesta mateixa controvèrsia. Així mateix, aquesta setmana també es va saber que la justícia britànica ha embargat el 26% del dret d’usdefruit d’AENA sobre l’aeroport londinenc de Luton.
El grup d’empreses afectades -encapçalat per l’empresa nord-americana Blasket Renewable Investments- ha pres aquesta decisió en relació amb un bo de deute valorat en 237 milions d’euros. El títol en qüestió venç l’any 2029 i, a causa del procediment de default tècnic, Espanya pot veure’s obligada a saldar els pagaments pendents immediatament.
De fet, els creditors entenen que l’incompliment reiterat dels laudes que condemnen Espanya a pagar més de 1.560 milions per la retirada retroactiva de les primes renovables donen peu a un escenari contemplat en l’emissió d’aquest títol de deute. De fet, d’aquest bo es deriva l’activació de la clàusula d’incompliment creuat que deixa a l’estat en situació tècnica de suspensió de pagaments.
La notificació prejudicial enviada al govern espanyol serveix com a avantsala per a un procediment d’execució legal que començarà aquest mateix estiu davant el Tribunal Superior d’Anglaterra i Gal·les. Cal assenyalar que la justícia britànica ja ha donat la raó als creditors a l’hora de reclamar altres mesures de compensació pels impagaments, cas dels embargaments que pengen sobre la indemnització per la catàstrofe del Prestige -per valor de més de 900 milions d’euros-, la seu de l’Institut Cervantes a Londres, un edifici en el qual se situa una oficina d’acció econòmica operada per la generalitat, quatre comptes bancaris o la propietat en la qual se situa l’Escola Internacional Vicente Cañadas.
Clàusula de Cross default
Quan Espanya va emetre el títol de deute que quedarà subjecte al procediment, el va fer incloent una clàusula que estipula clarament que l’impagament per part de l’emissor del principal o els interessos de qualsevol deute activaria un escenari susceptible d’activar una clàusula d’incompliment creuat. És precisament per aquesta clàusula per la qual es pot reclamar la redempció immediata dels pagaments pendents a les forquilles del bo en qüestió.
Els afectats recalquen que existeixen uns altres tres títols de deute -el valor combinat dels quals ronda els 750 milions- i que el seu articulat recull una clàusula idèntica, mitjançant la qual es pot invocar l’escenari de cross default. Per tant, Espanya s’exposa al pagament anticipat de quatre bons del Tresor valorats en 800 milions.
De fet, Blasket Renewable Investments ja va avisar de la notificació de l’esdeveniment d’incompliment en una carta enviada al govern espanyol l’abril de l’any passat. No obstant això, el govern espanyol, i més precisament la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, s’han negat a entaular una dinàmica constructiva, ja que no ha respost les cartes formals i sol·licituds de comunicació formulades pels afectats.
Com està estructurat aquest bo?
La forma en què està estructurat el bo, amb un agent fiscal en lloc d’un fideïcomís a l’ús, permet que qualsevol forquilla d’aquests títols emeti el preceptiu avís d’incompliment tècnic. Ara, els més de 25 laudes pendents de pagament obren la porta a aquesta mena de procediment, a la vista dels més de 1.560 milions que deu Espanya, xifra que ascendeix a 1.875 milions en tenir en compte condemnes en costes, interessos de demora i altres sobrecostos.
La suspensió de pagaments tècnica constitueix el primer procediment d’incompliment que afecta bons del Tresor espanyol des de la Guerra Civil, la qual cosa implica serioses dificultats per a la qualificació creditícia d’Espanya, la seva reputació financera internacional i l’accés a finançament en els mercats internacionals. Un estudi elaborat per les empreses afectades estima que el mal econòmic provocat per aquest default tècnic ascendiria fins als 7.340 milions d’euros.
