L’escalda dels conflictes al Pròxim Orient podria acabar afectant Europa i l’economia catalana en particular. Ara bé, aquest greuge no arribarà per la via comercial, dislocant les exportacions de les empreses del país, sinó que colpejaria per dues vies alternatives. En primer lloc, tal com defensa la directora de Negoci Internacional d’ACCIÓ, Cristina Serradell, l’economia catalana podria patir pertorbacions logístiques, ja que si el conflicte continua escalant, moltes navilieres poden optar per tornar a desviar els seus vaixells cap al Cap de Bona Esperança, la qual cosa suposaria endarreriments de dues setmanes en l’arribada de mercaderies als ports catalans. En segon, la directiva apunta que en ser una zona on es produeix la tercera part del petroli mundial, el preu es podria veure afectat a causa de disminucions de la producció, tornant a provocar un augment del preu del cru que, al seu torn, amenaçaria de disparar la inflació. En aquesta línia, Serradell assegura que ara mateix, amb la successió d’atacs i el conflicte de les últimes setmanes, el món, i especialment Occident, roman a l’expectativa, si bé les primes escletxes ja s’han començat a veure.
Ara bé, el cap del Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Barcelona, Joan Ramon Rovira, comenta a Món Economia que aquesta onada expansiva arribarà sempre que el conflicte entre Israel i l’Iran, i la resta d’involucrats, escali sobre manera en els pròxims mesos. De fet, Rovira apunta que només qüestions geopolítiques podrien portar el cru a escalar fora del normal. En aquest sentit, Serradell afegeix que tot i les pertorbacions que podria patir el sector, no es preveuen gaires efectes a curt termini. Difícilment, coincideixen els dos experts, s’arribarà als nivells de tensió de mercat del 2022, quan la inflació es va arribar a disparar per sobre del 15%, ja que en aquell moment Europa vivia en una situació econòmica molt favorable i hi havia molta demanda de carburants, mentre que actualment les grans economies europees -especialment Alemanya- estan en un període de “desacceleració”.
Fins i tot davant una nova escalada del cost del cru, amb els efectes de segona onada que aquesta podria provocar especialment sobre indústries energètiament intensives, el trasllat a preus tampoc seria tal com quan va esclatar la guerra a Ucraïna. En aquest sentit, Serradell recorda que el 2022 Europa era molt dependent del petroli i gas russos, fet que va provocar greus problemes per substituir aquesta oferta un cop es van imposar les sancions. Actualment, assegura, els 27 han diversificat molt més les seves compres de fòssils, i seria més fàcil de mirar d’altres opcions si els països del Golf Pèrsic redueixen la seva oferta a causa de les hostilitats. El principal beneficiat de tot plegat serien els Estats Units, que, en bona mesura gràcies al fracking, han recollit el testimoni, tot esdevenint un dels grans exportadors mundials de petroli. Les empreses nord-americanes, doncs, passarien a ser el principal proveïdor del vell contient.
Ara bé, en el curtíssim termini el mercat -generalment poruc- reacciona amb intensitat a qualsevol escalada cridanera. Sense anar més lluny, aquest mateix dimarts, després de l’atac amb més de 200 míssils balístics de l’Iran a Israel, el barril de Brent va passar, en poques hores, de caure un 2% a rebotar un 3,4%, superant els 74 dòlars. Una tendència que s’ha mantingut durant tota la setmana i que va portar el cru a elevar-se per sobre dels 78 dòlars aquest divendres. Tot i la intensitat del conflicte, i en línia amb l’anàlisi dels experts consultats, l’escalada ha quedat lluny del punt àlgid de la crisi del 2022, quan l’etiqueta del barril mostrava 112 dòlars en el moment més tens, durant la primeria quinzena del mes de juny.
Fre a les inversions
Una de les derivades que podria provocar el conflicte a Europa és en les inversions. Actualment, la UE es troba en fase de decreixement econòmic, i els moviments financers s’han reduït considerablement en els últims anys, en part a causa de l’augment dels tipus d’interès que ha anat fent el Banc Central Europeu. Però des del juny passat el supervisor monetari va començar a variar la política, i ja ha rebaixat en 50 punts bàsics el cost del crèdit. Un cop estabilitzada la inflació a mitjà termini al voltant del 2%, s’avé a estimular el sector inversor i el món de les finances. Ara bé, amb l’escalada del conflicte, la inestabilitat geopolítica ha provocat que els inversors aturin moltes de les operacions en cartera, un fet que pot contrarestar els moviments de la junta de govern del BCE. En aquest sentit, Serradell indica que fins com a mínim el novembre no hi haurà massa més activitat, i el mercat se situarà en pausa a l’expectativa del que passi al Pròxim Orient.
Afectació pràcticament insignificant a les exportacions
Pel que fa a les afectacions a les exportacions catalanes, tant Serradell com Rovira imprimeixen trancil·litat al mercat, atès que els danys col·laterals de l’agressió israeliana seran “pràcticament insignificants”. De fet, les exportacions catalanes al Líban, principal focus del conflicte actualment, suposen només un 0,1% del total. Alhora, la majoria dels productes catalans que arriben al país es reexporten a tercers països. Tot plegat fa pensar, reiteren els experts, que no hi haurà cap problema per substituir aquest demanda i col·locar-la igualment. El producte que més s’exporta al país és vedella, ocupant el 22% del total.
Pel que fa a la situació al Líban, els ports de mercaderies del sud del país ja estan aturats del tot i només segueix funcionant el de Beirut, el que resta una important competitivitat al país. El principal aeroport del país, el de la capital, només hi estan operant dues aerolínies, per tant, la capacitat logística del Líban ja està molt limitada. Amb tot, les empreses catalanes que tenen alguna mena de tracte comercial amb el país del Pròxim Orient hauran de cercar alternatives de negoci.
Disrupcions actuals
Més enllà de les especulacions, actualment el conflicte ja està provocant unes primeres disrupcions, especialment logístiques, per terra, mar i aire. Les principals arriben en el transport marítim, ja que tot i semblar que actualment funcioni amb normalitat, les rutes del mar Roig i canal de Suez segueixen amenaçades i, per tant, moltes companyies ja han decidit desviar els seus vaixells cap al Cap de Bona Esperança, fet que es obliga a dibuixar rutes més llargues, amb el subsegüent augment de costos. De fet, algunes navilieres ja estan aplicant recàrrecs per risc de guerra, tal com recorda Serradell; amb el cop per al cost de les operacions dels negocis internacionals que això suposa.
Pel que fa a les afectacions aèries del conflicte, moltes companyies internacionals ja han cancel·lat vols a la zona, especialment al Líban. Això està provocant que hi hagi una gran reducció del transport de mercaderies i que hi hagi diversos retards. De fet, només dues companyies internacionals operen des de Beirut actualment. Per últim, les afectacions terrestres en el comerç es limiten a la zona del conflicte principalment, a causa que moltes infraestructures han estat destruïdes pels atacs de les FDI. A més s’hi ha de sumar que al Líban el preu del carburant ja estava molt alt, i ara amb el conflicte s’ha disparat definitivament.
