Les continuades amenaces comercials de Donald Trump s’han fet realitat -com esperaven la majoria dels mercats europeus, malgrat que el nord-americà no ho feia-. El president dels Estats Units ha llançat la seva ofensiva aranzelària a gran escala, amb unes tarifes que gravaran totes les exportacions europees amb un 20% del seu cost en entrar al país. Enmig del terrabastall global, la guerra comercial agafa Catalunya a contrapeu. Segons les dades de l’Idescat, el 2024 va ser un any d’especial intensitat comercial de les empreses catalanes al gegant nord-americà, amb una alça de les vendes del 19% en termes interanuals, fins a superar els 4.300 milions d’euros. És cert que, en conjunt, la dependència de les empreses catalanes envers els EUA és baixa: la facturació forana generada el curs passat suposa poc més del 4% del total de les vendes de les empreses del país a l’exterior, com recalca l’experta de la Cambra de Comerç de Barcelona, Blanca Zapater. “Les vendes directes als EUA representen una xifra bastant petita, encara som un mercat que mira majoritàriament a Europa“, recalca Zapater. Ara bé, hi ha una sèrie de sectors que acumulen exposicions molt més greus al gegant transatlàntic; alguns d’ells, protagonistes en el model exportador català.
És el cas del gran venedor internacional del principat, la indústria química. Segons les dades d’Acció, l’agència de la Generalitat per a la competitivitat de l’empresa, Catalunya va facturar més de 1.160 milions d’euros només el 2024 comerciant amb els seus productes químics als EUA. Es tracta d’un de cada quatre euros generats en el mercat exterior del sector, una exposició gegantina que arrisca la supervivència d’una de les mercaderies més cobdiciades. Als marges de la química bàsica, la perfumeria i la farmàcia patiran un especial batzac, amb xifres properes als 700 milions d’euros cadascuna, i una exposició al mercat nord-americà que volta el 15% de totes les vendes. Es tracta, val a dir, de sectors dominats per grans empreses -Puig o Grifols en són exemples clars- que poden assumir amb certa tranquil·litat el terrabastall.
Una altra de les senyeres catalanes de cara al món és l’alimentació, que va tancar el curs passat amb un màxim històric de vendes a l’exterior de més de 15.000 milions d’euros, segons dades de l’agència per a la internacionalització del sector alimentari Prodeca. Els 550 milions d’euros exportats als EUA, tot i limitats, marcaven una tendència alcista més que saludable. El 2024, de fet, l’activitat comercial de les empreses alimentàries catalanes als Estats Units es va disparar un 25%. És previsible, doncs, que Catalunya perdi, com a mínim mentre dura el conflicte econòmic, un dels seus mercats de major projecció, puntal de verticals com el vi o l’oli, que venen més del 10% de la seva producció global als compradors nord-americans. La maquinària, els béns intermedis i la metal·lúrgia també travessen sovint l’oceà per fer negoci, i el 20% de més que costaran tots els seus productes ajuda poc unes indústries que aconseguien traure el cap enmig d’una profunda crisi productiva a Europa. Davant aquesta realitat, l’empresariat tremola. “Ara sabrem quina és la nostra capacitat per diversificar-nos”, reflexiona el director d’Economia i Empresa de la patronal Pimec, Carles Mas.
Marxar d’Amèrica
Davant el bloqueig de facto de Trump, Catalunya -com la resta de mercats internacionals- es veurà obligada a cercar nous mercats que vulguin comprar el que ofereix. Malgrat que no veu certeses en aquesta nova onada aranzelària, Mas recorda que la darrera experiència amb les barreres comercials -provocada pel mateix magnat novaiorquès en la seva primera estada en la Casa Blanca, els anys 2018 i 2019- no va fer patir el sector privat català. És cert que llavors els aranzels eren molt limitats, i només gravaven l’alimentació i el metall, dues de les branques econòmiques en què el pont Principat-EUA és més sòlid. Però ja llavors, els venedors del país van saber marxar d’Amèrica. “Tot i que hi va haver una baixada important de vendes dels EUA, gran part de la producció es va poder recol·locar”, rememora l’expert. És cert que els dos teixits empresarials afectats llavors estaven especialment internacionalitzats més enllà dels EUA, fet que facilitava l’accés a altres geografies. Ara bé, la majoria de branques econòmiques afectades pel segon Trump també consten entre les que més miren cap al món quan han de facturar: “Qui ven als EUA, ven a molts més llocs”, celebra Mas.
La clau, per a Zapater, rau als mercats emergents. Mentre Trump continuï fent servir la política aranzelària com a arma llancívola contra la seva oposició internacional, Catalunya trobarà amics entre els BRICS. Les vendes catalanes a l’Índia, per exemple, suposen només un 0,6% del global exportador del país, mentre que la Xina només ocupa el 2% del total. El conjunt del Mercosur suma un 8%, és cert; però el marge de creixement en aquest cas respon a la imminent entrada en vigor del polèmic tractat comercial que obrirà les fronteres mercantils entre els 27 i l’Argentina, el Brasil, l’Uruguai i el Paraguai. “Aquestes tres regions són les que han marcat les empreses, les que tenen més possibilitats de créixer”, ressenya l’experta de la Cambra de Comerç. El marge de creixement d’aquests països, a més, facilita l’accés de nous productes. “No hi ha portes tancades a les relacions comercials”, afegeix Mas, que troba la clau de volta de la diversificació en “la capacitat dels emergents d’absorbir la demanda que fins ara ocupaven els Estats Units”.
Els campions catalans als BRICS
Alguns dels sectors que trobaran un forat més gran als seus comptes per culpa dels aranzels tindran difícil accés als mercats emergents. Els productes farmacèutics, per exemple, no veuen en els BRICS uns socis comercial especialment potent. No ho han fet, com a mínim, en els darrers anys. Des del 2021, la farmàcia catalana ha perdut presència al gegant asiàtic progressivament: dels 88 milions d’euros facturats ara fa quatre anys es va passar a només 50 milions el 2024. Similar és l’evolució de l’Índia, si bé les xifres són encara més modestes: la salut catalana s’ha establert als volts dels 13 milions d’euros venuts anualment, i sembla haver trobat el seu topall a curt termini. Per contra, és el mercat intern el que sembla revifar. Alemanya, per exemple, va comprar medicaments i derivats catalans per valor de més de 913 milions d’euros el 2024, i ja ha invertit prop de 175 milions només en els dos primeres mesos del 2025. El comerç farmacèutic amb Itàlia va esmicolar els màxims històrics, amb prop de 350 milions d’euros el curs passat. És un exemple del “marge per dependre més d’Europa” que detecta Zapata, que observa com el mercat dels 27 pot romandre com el gran fonament de l’economia del principat. La feliç excepció, en el cas dels productes farmacèutics, és el Brasil, que ha més que duplicat el seu consum en poc més de tres anys, i ja ha superat els 102 milions d’euros.
En el cas dels perfums, malgrat que els EUA van ser protagonistes el 2024, van experimentar una caiguda important de les vendes catalanes, amb uns 200 milions d’euros menys exportats que el 2023. La majoria de mercats principals dels aromes del Principat van perdre embranzida el curs passat, amb dues excepcions: Itàlia, a on els exportadors van trobar un dinamisme inesperat amb prop de 350 milions d’euros generats; i França, que va adquirir colònies i olis essencials al país per valor de 520 milions d’euros, uns 100 més que el curs previ. El domini europeu, en aquest cas, el poden complementar alguns mercats emergents. El Brasil, per exemple, ha triplicat la seva inversió en perfumeria catalana en poc més de tres anys -39 milions el 2021 per més de 103 milions el 2024-; i la relació pot millorar encara més sota el paraigua de l’acord de Mercosur. I la Xina, que havia perdut interès en el producte des de la pandèmia, el va recuperar l’any passat, amb uns 80 milions d’euros gastats, 30 més que el 2023.
La maquinària, finalment, sí que troba fils d’on tirar als mercats emergents. Les limitades vendes a l’Índia, per exemple, evolucionen a favor dels empresaris catalans, i fa dos anys que freguen els 90 milions d’euros. La mala situació econòmica xinesa va fer caure prop d’un 40% les dades del 2024, però d’ençà de la pandèmia s’havia registrat una escalada constant, que va culminar amb un valor agregat de 120 milions d’euros el 2023. Turquia o Mèxic confirmen el nou abast de la indústria maquinària catalana, amb més de 130 milions i prop de 300 milions facturats el darrer any. A aquesta obertura mercantil s’afegeix l’important protagonisme que encara conserva la Unió Europea, amb sostres de vendes molt elevats. Sense anar més lluny, França ha arribat a gastar més de 1.000 milions d’euros en alguns segments mecànics del país en només un curs.
A més, la cooperació amb la resta d’Europa pot esdevenir un corrent que elevi tots els vaixells enmig de la tempesta Trump. Zapater apunta, en aquest sentit, que la resta de mercats europeus també buscaran sortides alternatives per als seus empresaris. Ara bé, la integració catalana en les cadenes de valor dels 27 fa que “no siguin competidors, sinó complements”. És a dir, bona part dels béns que el Principat exporta a Europa són intermedis; formen part d’una cadena de valor llarga que culmina amb un producte final fabricat fora del país. En aquest sentit, si Alemanya o França troben nous acords als BRICS o altres mercats alternatius, Catalunya ho gaudirà tant com si ho fa ella mateixa. Malgrat les oportunitats, Mas reconeix que els venedors catalans a l’exterior “fa temps que no estan tan estressats”. L’ocasió és propícia, però el sector privat haurà de sobreviure en l’interregne fins que no s’estableixi en una nova normalitat comercial. “Hi haurà una recomposició ràpida? Això és el que haurem de descobrir”, clou l’expert de Pimec.
