L’administració liderada pel president dels Estats Units, Donald Trump, continua manipulant l’acció monetària de la Reserva Federal. En una entrevista amb el programa digital All-In Podcast, el secretari del Tresor, Scott Bessent, ha plantejat abandonar els objectius internacionals d’inflació que marquen la política dels instituts emissors: el 2% d’inflació a mitjà termini. Bessent ha obert aquesta porta per explorar el canvi -extremadament profund pel que fa a les decisions que haurien de prendre els governadors de la Fed- un cop el país hagi tornat al llindar d’estabilitat de preus. Segons dades de l’agència estadística del Departament de Treball del país, l’IPC va tancar el novembre amb una pujada de dues dècimes, fins al 2,7%. Malgrat la pujada, el retorn a la normalitat -o a l’actual versió de la normalitat- “està a la vista”, ha argumentat.
Quan la cistella de preus dels Estats Units torni a l’estabilitat, Bessent qüestiona si “és més intel·ligent tenir un rang” com a objectiu, i no un punt fix de la corba de preus. “La certesa d’un punt decimal és simplement absurda”, ha argumentat, tot situant aquest hipotètic nou objectiu entre l’1 i el 3%, o entre l’1,5 i el 2,5%. “Seria apropiat tenir una conversa molt sòlida sobre la qüestió”, va declarar al podcast especialitzat.

Més d’una dècada de 2%
La Reserva Federal va adoptar l’objectiu monetari del 2% l’any 2012, per igualar-se als fulls de ruta de la majoria de bancs centrals del seu entorn. El primer banc a adoptar-lo va ser el Banc de Nova Zelanda, l’any 1992; i l’han seguit la resta de grans actors monetaris, en tant que es percep com una meta que equilibra les preferències dels creditors i els deutors a l’hora de posar preu al finançament. Cal recordar que, a diferència del BCE i similars, la Fed no només guia la seva política monetària pel control de la inflació. Washington té un mandat dual, i ha de tenir cura de la salut dels preus tant com de la del mercat de treball. En aquest sentit, una renúncia com aquesta podria ser menys greu que a altres instituts emissors, que sí que tenen el 2% com a única estrella del nord.

