Mesos de conflicte entre algunes de les grans economies d’Europa per la “necessària” reforma del mercat elèctric han culminat amb una solució de consens que s’ha quedat a la vora de la unanimitat. Només Hongria s’ha acabat oposant a l’esperada reforma del mercat elèctric europeu, un canvi de ritme que prova d’expulsar el model marginalista de la definició del preu de la llum -obsessió de les autoritats energètiques de la Unió després dels efectes d’una guerra a Ucraïna que ha disparat els preus del gas i, amb ells, les factures d’empreses i ciutadans-. La nova directiva europea, com confirmen les fonts expertes i sectorials consultades per Món Economia, busca “reduir la volatilitat”: en un entorn en què el preu de la llum s’establia mitjançant una subhasta diària informada per la darrera tecnologia generadora que entra al pool -el gas, en aquest cas-, la resolució dels 27, refrendada el passat dimarts, busca prioritzar els coneguts com a PPAs, contractes de llarg termini mitjançant els quals les empreses generadores i els compradors arriben a un acord d’ample abast que fixa un únic preu per a tota la seva durada. D’aquesta manera, com ha constatat sovint la ministra de Transició Ecològica Teresa Ribera, Europa evita que fluctuacions sobtades en els costos associats al gas -o a altres tecnologies de generació- disparin el preu de la llum sense previ avís com ho han fet d’ençà del 2021.
El sector de les energies renovables, el més interessat en aquest canvi, lamenta la “injustícia” del model encara vigent. “No pot ser que, com va passar l’any passat, el 20% de l’energia marqui ell sol el preu de tot el mix”, critica Salvador Salat, codelegat de la patronal catalana d’empreses fotovoltaiques Unefcat i portaveu de l’Observatori de l’Energia Renovable de Catalunya. Des del sector de la generació verda celebren una decisió que, per una banda, “garanteix el preu” i, per altra, evita que “els consumidors pateixin la volatilitat” amb factures disparades i oscil·lacions diàries. Val a dir, però, que com recorda la presidenta de la comissió d’economia i Sostenibilitat del Col·legi d’Economistes de Catalunya Ana Garcia, aquests PPAs no són, de seu, una novetat al mercat europeu. Molts països ja els feien servir per cobrir part del seu mix energètic -si bé és cert que era un fenomen concentrat al centre del continent, a entorns com l’alemany, mentre que a l’Estat espanyol tenien menys protagonisme-. “La novetat -postil·la Salat- és que ara s’introdueixen aquests contractes dins el mercat diari”.
La nova directiva incorpora al mercat de la Unió un format de contractes conegut com Contractes per Diferència (CfD), pel qual cada estat actua com a garant dels ingressos de la generació. És a dir, si el preu a llarg termini pactat a l’inici d’un PPA és menor al que marca el mercat en un moment donat, l’administració abonaria la diferència al venedor d’energia per garantir la seva viabilitat econòmica sense perjudici per als costos finals de compradors i consumidors. Si, al contrari, els preus en qualsevol punt del contracte són més elevats, l’administració s’apunta els beneficis extraordinaris generats per l’empresa productora i els dedica a la millora de la xarxa. Aquest model, celebra Salat, beneficia profundament a les energies renovables, en tant que aquestes “busquen estabilitat, no necessiten especular en el dia a dia, ni tenir uns guanys extraordinaris com el gas o les nuclears” – una estabilitat que, principalment, serveixi per calmar els inversors-. Els objectius de transició energètica marcats per la UE, que contemplen la neutralitat climàtica l’any 2050, demanen grans quantitats de capital per impulsar la construcció de noves plantes eòliques i fotovoltaiques. Garcia, en aquest sentit, reconeix que la norma tanca “un marc jurídic més estable i previsible, que ajuda els inversors” a apropar-se als instal·ladors europeus.
L’elevada intervenció estatal, però, comporta un risc: una sort de distorsió de la comunicació de preus. És a dir, la diferència aplicada pels estats membre, que actua com una sort d’assegurança per als venedors, pot provocar que els inversors no acabin de tenir un accés clar als preus finals i, per tant, al retorn potencial de les seves inversions. “Les intervencions governamentals que alteren els interessos dels generadors, o els preus que puguin pagar els compradors, poden crear distorsions i ineficiències”, alerta Garcia. L’economista, però, dubta que es doni el pitjor dels escenaris, en tant que l’estabilitat a llarg termini dels CfD serviran per atorgar la seguretat d’ingressos que el capital busca per sobre del potencial de guanys -una posició que, de fet, comparteixen les principals associacions del sector-. Les renovables, assegura Salat, són el “relleu” per a les tecnologies de generació tradicional, i aquesta nova tranquil·litat al mercat assegura els fluxos econòmics. “L’únic que necessitem és estabilitat per finançar les inversions (…) remuneració estable i suficient per assumir” la despesa que reclama un parc eòlic o fotovoltaic, raona el portaveu. Una decisió així, doncs, millora les previsions de les petites operadores, sovint més innovadores però més necessitades de finançament que les multinacionals de la indústria.
La trampa, a la lletra petita
Si bé els pilars de la reforma semblen apuntar a un bon resultat per a les noves energies del continent, els actors implicats apunten que no seria el primer cop que, en termes de reformes energètiques, la concreció de la norma no és tan beneficiosa com els seus titulars. “En la lletra petita és on les grans elèctriques es defensen”, adverteix Salat. En la mateixa línia s’expressa Joan Vila, empresari industrial i president de la comissió d’energia de la patronal de la petita i mitjana empresa Pimec, que alerta que “no podem confiar en res abans de veure’n l’aplicació”. No seria el primer cop, de fet, que una primera resolució acaba introduint matisos que en limiten l’efecte, com va ser el cas de les condicions de la cogeneració dins la celebrada excepció ibèrica. Fins i tot en la seva millor versió, però, Garcia assevera que l’acord suggereix “una reforma petita més que no pas una revolució”, amb una introducció d’una mirada llarga que ja existia en alguns indrets del mercat europeu. El benefici, però, és l’homogeneïtat, que llima les inseguretats i garanteix l’atractiu inversor.
La nuclear, infiltrada
Un dels grans esculls per a l’aprovació d’aquesta nova normativa ha estat la inclusió o no de la nuclear en el paquet de tecnologies de generació que poden beneficiar-se d’aquests nous contractes. Un bloc minoritari, liderat per França i amb el suport de països com Hongria, la República Txeca o Bulgària, reclamava que els contractes de llarg termini a diferència apliquin també sobre instal·lacions que ja estiguin en funcionament, i no només sobre les noves; tot plegat amb l’objectiu d’allargar la vida de les seves centrals atòmiques, encara indispensables per al mix energètic de molts d’aquests mercats. L’aprovació final de la reforma reconeix aquesta demanda, si bé en limita el seu abast: la proposta espanyola, amb el suport alemany, concedia aquesta prebenda als francesos, si bé establint controls per part dels estats. Els francesos i els seus aliats van enviar una contraproposta que eliminava aquests controls, i simplement concedia a les nuclears ja vigents aquesta mena de contractes per defecte. Finalment, segons les primeres informacions publicades pel Consell Europeu, la normativa s’assembla més a la posició espanyola i alemanya -cosa que ha motivat parcialment el no final d’Hongria-.
El sector, però, es mostra tranquil respecte d’un possible allargament de la vida de les nuclears. Tot i que encara és una part important del mix energètic francès, Garcia confirma que al conjunt del continent “l’expansió de les energies verdes ha acabat per arraconar la nuclear”. En el mateix sentit s’expressa Salat, que considera que el progressiu abaratiment de l’eòlica i la fotovoltaica, tant pel que fa a la generació com quant a l’emmagatzematge, acabarà “expulsant” les centrals nuclears del pool elèctric. “No serà el moviment antinuclear qui acabi amb les centrals; serà el mercat mateix”, raona el representant patronal. Pel que fa al mercat francès, Vila considera que la posició és una “fugida endavant” per allargar la situació actual fins que es faci realitat una alternativa que “no serà suficient ni arribarà a temps”.
Tot i aquestes reserves, empreses i col·lectius al voltant de la transició energètica insisteixen a mostrar el suport a l’esperit de la reforma. La directora de la fundació Empresa i Clima, Elvira Carles, nega que l’acord assolit dimarts sorgeixi d’un esforç per “fer content els dos blocs europeus de París i Berlín”. La dirigent assegura que el nou model elèctric comunitari “proposa mecanismes perquè l’energia elèctrica sigui més barata per als ciutadans”, però també per a una indústria electrointensiva cada cop més castigada pel preu de la llum. En aquest sentit, i en línia amb les patronals i associacions sectorials, Carles espera que el canvi legislatiu suposi una empenta perquè els països membres “facilitin un desplegament intensiu de les renovables, quelcom imprescindible si volem que la UE assoleixi els seus objectius climàtics”.
