La vicepresidenta primera del govern espanyol i ministra d’Afers Econòmics Nàdia Calviño assegura comptar amb “forts suports” per a la seva candidatura a presidir el Banc Europeu d’Inversions –si bé no ha volgut fer públics quins són–. El perfil de Calviño al capdavant del BEI és una de les grans apostes de Pedro Sánchez per allargar l’ombra de l’Estat a les estructures de presa de decisions econòmiques del continent.
Diverses figures rellevants de les carteres econòmiques dels principals executius de la Unió han lloat en les darreres jornades el perfil de Calviño i el seu encaix com a dirigent del Banc Europeu. És el cas de Bruno Le Maire, ministre de finances francès, que la passada setmana va destacar la figura de la ministra d’afers econòmics espanyola a una reunió a Santiago de Compostela. També ho va fer Christian Lindner, ministre de finances alemany. Cap dels dos mandataris –ambdós de perfil liberal– han volgut, però, explicitar el sentit concret del seu suport.
Contesa financera
La decisió final, però, recaurà sobre el ministre de finances belga, Vincent van Peteghem, que ocupa la presidència de torn del consell de governadors del BEI. La gran rival de Calviño per succeir Hoyer és, a hores d’ara, Margret Vestager, liberal danesa i comissària europea de competència. També opten al primer seient de les inversions comunitàries l’actual vicepresidenta del banc, la polonesa Teresa Czerwinska; el també vicepresident i CEO de l’associació sueca de banquers Thomas Östros i el director general del Banc d’Itàlia Daniele Franco.
Per assolir la presidència, Calviño necessita el suport d’un mínim de 18 estats membre, així com del 68% del capital del banc. L’aportació de cada estat membre depèn de la seva contribució al PIB comunitari. Per tant, el suport de les principals economies del continent és més valuós a efectes d’aquesta elecció que el dels mercats més modestos. Així, les bones paraules de França o Alemanya i l’adhesió espanyola podrien desequilibrar la balança a favor de Calviño.
