La situació del banc central alemany hauria empitjorat substancialment en les darrers setmanes. L’aturada del programa de compra d’actius -APP, per les seves sigles en anglès- del Banc Central Europeu hauria colpejat la liquiditat de l’organisme fins al punt que podria necessitar una recapitalització amb fons pressupostaris per part de Berlin. Segons un recent informe de l’oficina federal d’auditories d’Alemanya a què ha tingut accés el Financial Times, el Bundesbank podria necessitar un rescat públic a curt termini.
Segons la Bundesrechnungshof -així es diu l’oficina analítica de la república federal- “les possibles pèrdues del Bundesbank són substancials i podrien requerir una recapitalització” amb els recursos previstos als comptes públics. Per la seva banda, sempre segons FT, el ministeri de finances alemany, liderat pel liberal Christian Lindner, ha defensat que és “altament improbable” que les pèrdues generades al banc central per la política de Frankfurt “posin a prova el pressupost federal” del país.
Pèrdues substancials
Tot i les consideracions del ministeri de finances, el Bundesbank ja ha anunciat un important muntant de pèrdues en els darrers mesos. La frenada de l’APP -que ha estat progressiva, a un ritme similar al que el BCE anava endurint la política monetària- va provocar que el banc central alemany declarés un impacte negatiu de fins a 1.000 milions d’euros derivats de la tinença de bons finançats amb els diners comunitaris. En aquest punt, l’organisme presidit per Joachim Nagel ja va avisar que les pèrdues associades a aquest procés acabarien per esgotar les reserves del banc, si bé va negar la necessitat d’un rescat públic. En concret, la davallada per al Bundesbank podria elevar-se fins als 19.200 milions d’euros en provisions; i fins a uns 2.500 milions en capital.
Arriscats bons públics
L’anàlisi publicat per la Bundesrechnungshof apunta a que l’APP, que a partir del 2015 va encetar l’adquisició de fins a 2,7 bilions d’euros en actius sobirans de països de la zona euro, suposarà un enorme cop al balanç del banc central alemany. Els auditoris recorden que el Bundesbank es va fer amb bons sobirans per valor de 666.000 milions d’euros; un preu inflat pel volum de demanda generat pel BCE i pels tipus d’interès negatius que van dominar la passada dècada a Europa. Ara, amb Frankfurt aturant les seves compres i amb els tipus superant els quatre punts, es produeix una “creixent escletxa entre l’interès que paga a la banca comercial sobre els seus dipòsits i el que guanya amb bons”. De nou, el banc dirigit per Nagel asseguren que, tot i el cop a la capitalització, la “quantitat considerable de patrimoni net” amb què compta el Bundesbank fa que el seu balanç sigui “sòlid fins i tot en el cas que es traslladin les pèrdues”.
