La Comissió Europea ha demanat als països membres que vetin Huawei i ZTE de la seva estratègia de desplegament del 5G. Segons Brussel·les, les multinacionals xineses “representen majors riscos respecte a altres proveïdors de 5G”. En concret, el comissari europeu del mercat interior, el francès Thierry Breton, apunta al perill que suposa cedir el control de la infraestructura europea de connectivitat a actors de terceres potències. “No ens podem permetre dependències que es puguin convertir en una arma contra els nostres interessos; seria una vulnerabilitat crítica i un risc a la nostra seguretat”, argumenta.
En aquest sentit, Breton advoca per l’autonomia estratègica també en l’àmbit de les xarxes mòbil. “La UE ha estat capaç de reduir o eliminar dependències en altres sectors com l’energia”, celebra, tot raonant que “no hauria de ser diferent” en un sector tan estratègic com el de la connectivitat de nova generació. Més enllà de les tenses relacions empresarials amb la Xina, l’executiu comunitari s’ha mostrat “preocupat” per les mancances pel que fa a seguretat que pateixen les estructures d’ambdues firmes.
Fora com més aviat millor
Segons Breton, la decisió de la Comissió està “més que justificada” per raons d’estratègia comunitària, i reclama als reguladors dels estats membres que la implementin “el més aviat possible”. La comissió posa, a més, els seus recursos a l’abast dels governs per executar aquest vet. Més enllà de la no contractació de nous serveis amb les dues multinacionals xineses, el comissari ha apuntat que Brussel·les treballarà amb els governs per assegurar que “són eliminats de forma progressiva” del ventall de serveis de xarxa mòbil que s’hi comercialitzen.
Les empreses fan previsions
Davant les resistències ja acumulades dels governs europeus durant els darrers cursos a l’expansió de les grans firmes xineses, Huawei ha preparat ja una estratègia de retorn al mercat xinès. A finals del 2022, segons va fer públic el portal Político, el gegant de telecomunicacions estaria preparat per abandonar la gran majoria de mercats de la Unió per centrar-se al progrés al seu mercat natal, mantenint-se només en alguns entorns clau com Alemanya o l’Estat espanyol.
