L’escaramussa comercial entre la Unió Europea i la Xina pel vehicle elèctric continua sense mostres d’apaivagament. Després de l’establiment per part de Brussel·les dels nous aranzels als cotxes de propulsió alternativa fabricats al gegant asiàtic -respost des de Beijing amb tarifes a la importació de béns de luxe des d’Europa, per exemple- la Comissió Europea i el govern de Xi Jinping han mantingut converses i reunions que, ara per ara, no han donat cap fruit. Així ho ha explicat el vicepresident econòmic de l’executiu comunitari, el conservador lituà Valdis Dombrovskis, després d’una trobada telemàtica amb el ministre de comerç de la Xina, Wang Wentao. En paraules de Dombrovskis, l’intercanvi ha servit per constatar les “importants diferències” que encara frenen un pacte “mútuament acceptable” per resoldre el conflicte amb la nova indústria de l’automoció.
El portaveu de comerç de la Comissió Europea, Olof Gill, ha celebrat que ambdós mandataris hagin “fet balanç” de les anteriors reunions, si bé amb el mateix han quedat clares les “importants diferències pendents” que encara conserven. De fet, Dombrovskis ha rebut amb certa agressivitat les contramesures xineses pels aranzels de la CE: a parer del vicepresident, les preocupacions de Beijing sobre possibles conflictes de competència al sector del brandy, els làctics o el porcí són “completament infundades”. Tot i les escletxes, el lituà ha volgut “reafirmar el seu compromís polític” per arribar a un punt d’entesa -un necessari, cal recordar, per revifar, per exemple, l’activitat de la indústria automobilística alemanya al gegant asiàtic, un dels seus grans mercats objectiu-. Així, ha concertat amb Wang una nova reunió “aviat”. Tot i això, obre la porta a pactar noves condicions directament amb les empreses, tal com contempla la normativa de l’Organització Mundial del Comerç, en cas que el govern de Xi no cedeixi.
Enrere els aranzels
Els ritmes de l’acord, val a dir, s’han accelerat d’ençà de l’aprovació per part dels 27 dels aranzels definitius al vehicle elèctric xinès, ara als volts del 45%, com a resposta a les importants inversions públiques realitzades per Beijing entre els seus operadors. Així, Dombrovskis i Wang cerquen una “alternativa” que suspengui la batalla comercial, especialment davant l’oposició de diversos mercats comunitaris que consten entre els més rellevants. És el cas d’Alemanya o Hongria, especialment preocupats per la penetració dels seus productes al mercat xinès; però també de l’Estat, que es va abstenir en la votació, però què, d’ençà de l’amenaça al sector porcí, ha abaixat encara més el seu to pel que fa a la necessitat d’aplicar mesures proteccionistes a sectors estratègics del continent.
