L’anunci de la guerra aranzelària de Donald Trump ha causat un veritable terratrèmol a l’economia mundial -una bona mostra és com se n’han ressentit les borses d’Europa i d’arreu del món-. El comissari europeu de Comerç, Maroš Šefčovič, ha alertat que el món es troba davant un “canvi de paradigma” en el sistema de comerç mundial i ha assenyalat que les institucions europees s’han de “posicionar i preparar” per fer front a aquesta nova situació. Aquest dilluns 7 d’abril es produirà una reunió de ministres de Comerç dels 27 per abordar el rumb de les institucions comunitàries per afrontar la crisi aranzelària de Trump.
L’objectiu d’Europa, actualment, és poder establir una taula de negociació amb els Estats Units per poder evitar que el conflicte comercial escali encara més. Una mostra d’aquestes intencions és la reunió que Šefčovič va tenir amb els seus homòlegs el passat divendres 4 d’abril. La primera resposta als aranzels de Trump es produirà quan la cambra comunitària voti la proposta de contramesures que Europa vol desplegar per contrarestar els aranzels a l’acer i l’alumini. La postura negociadora d’Europa també la mostra Michał Baranowski, subsecretari d’Estat del ministeri d’Economia de Polònia, que, en declaracions recollides per l’ACN, ha assenyalat que es puguin establir negociacions amb els Estats Units com més aviat millor “perquè la relació econòmica transatlàntica és la més gran del món”.
De fet, diversos ministres dels països europeus -com l’espanyol Carlos Cuerpo, el francès Laurent Saint-Martin o el suec Benjamin Dousa, han mostrat la voluntat de negociar i evitar que Europa entri en una guerra comercial encara més exagerada.
Europa no descarta cap mesura contra els aranzels
L’executiu comunitari ha assenyalat que no descarta “cap instrument” per front a la crisi aranzelària. De fet, països com l’Estat espanyol o França no han demanat a Ursula von der Leyen aplicar el mecanisme anticoerció contra pressions econòmiques de tercers països i que permetia prendre mesures com l’augment dels drets de duanes, excloure empreses de concursos públics o aplicar gravàmens al sector dels serveis. “Per descomptat, si no és possible -negociar amb els Estats Units, la UE ha de respondre amb fermesa i proporcionadament”, ha sentenciat el ministre de Comerç de França, Laurent Saint-Martin.
La unitat d’Europa en aquest aspecte no és total. Països com Irlanda o Lituània han qüestionat la possible utilització d’aquesta eina. De fet, el ministre d’Afers Exteriors irlandès, Simon Harris, ha alertat que utilitzar-lo acabaria causant una “escalada extraordinària” d’aquesta guerra comercial. De fet, Harris ha assegurat que “és l’opció nuclear” a escala econòmica.
L’efecte dominó de la Xina
Diversos estats europeus han mostrat preocupació per la taxa aranzelària que Trump ha imposat a la Xina. Els governs del Vell Continent pateixen per si els aranzels de Trump a la Xina acaben fent un efecte dominó i provoquen un augment de les importacions de productes xinesos a la Unió Europea, un fet que acabaria perjudicant les indústries europees. Una de les veus que ha mostrat major preocupació ha estat la ministra d’Afers Exteriors dels Països Baixos, Reinette Klever, que ha assenyalat que “la previsió és que els fluxos comercials variaran i hi ha la possibilitat que hi hagi més importacions de la Xina. Tenim algunes preocupacions, perquè, si això passa, hauria de ser d’acord amb les regles de l’Organització Mundial del Comerç i, si no és el cas, no dubtarem a prendre mesures”. De fet, el ministre d’Afers Exteriors de Lituània, Kestutis Budrys, ha assegurat que “la Comissió ha de suavitzar els efectes d’altres exportadors que voldran entrar al mercat de la UE a conseqüència dels aranzels, la Xina el primer”.
